Sense ficció

De Viquipèdia
Infotaula de programa audiovisualSense ficció
Tipusprograma de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Director(s)Arantza Diez
Joan Salvat i Saladrigas (2009–2017)
Montserrat Armengou i Martín (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Productor(s)Daniel Barea Delgado, Ruth Llòria Casanovas, Laura Navalpotro Cardús, Núria Sorribas Robledo, Joan Pavón Gelices i Joan Carles Villacreces Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJoan Salvat i Saladrigas (2009–2017)
Montserrat Armengou i Martín (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Companyia productoraCorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa23 gener 2009 Modifica el valor a Wikidata
Temporades14 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialccma.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1517126 Facebook: senseficcio Twitter: senseficcio Instagram: senseficciotv3 Modifica el valor a Wikidata

Sense ficció és un programa de documentals de Televisió de Catalunya que s'emet per TV3, considerat un dels referents del documentalisme a Catalunya.[1] El 2020 va complir onze anys en antena oferint setmana rere setmana una visió profunda i crítica sobre els temes que han capitalitzat l'atenció de la societat en aquesta última dècada.

Sense ficció” es va començar a emetre el 23 de gener del 2009 i ha estat en el prime time televisiu des d'aleshores amb una mitjana de 45 documentals l'any. En aquests 11 anys, ha obtingut una mitjana de 12,83% de quota de pantalla i 364.000 espectadors, tot i que els darrers tres anys l'audiència mitjana dels documentals emesos al prime time ha pujat fins als 13,5% de share. Els tres documentals més vistos han estat, l'“1-O”, emès el 9 de gener del 2018, amb 1.135.000 espectadors i una quota del 34,4%. En segon lloc, “20-S” sobre la mobilització davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona, emès el 28 de juny del 2018, amb 982.000 espectadors i una quota del 33,7%. En tercer lloc hi ha el documental “Las cloacas de Interior”, emès el 18 de juliol del 2017, amb una quota del 30,1% i 766.000 espectadors.

Amb motiu del desè aniversari del programa els espectadors van votar quins eren els seus documentals preferits de la dècada:

  • 2009. Camp d'Argelers, de Felip Soler
  • 2010. Adéu Espanya, de Dolors Genovés
  • 2011. Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch
  • 2012. Què mengem?, de Montse Armengou i Ricard Belis
  • 2013. Món petit, de Marc Barrena
  • 2014. El gran silenci. Horta de Sant Joan, de Carles Caparrós
  • 2015. Els internats de la por, de Montse Armengou i Ricard Belis
  • 2016. Jo també vull sexe, de Montse Armengou i Ricard Belis
  • 2017. Las cloacas de interior, de Jaume Roures
  • 2018. La gent de l'escala, de Francesc Escribano i Jordi Fusté


Al Panel de GfK, 8,5 és la mitjana de la valoració qualitativa del “Sense ficció”, en aquests 11 anys. GfK és l'empresa multinacional alemanya d'investigació i anàlisi de mercat que elabora informes sobre les valoracions qualitatives dels espectadors per a les principals televisions europees (BBC, ITV, ZDF, RTÉ, VRT, CTC, etc.).[2]

Durant els seus primers 11 anys s'han emès més de 400 documentals, la meitat dels quals han estat produïts o impulsats per la cadena, segons el seu exdirector Joan Salvat.[2]

Els documentals del  “Sense ficció” han guanyat diversos Gaudí i Premis Goya, amb treballs com “Bucarest”, “La memòria perduda”, “Bicicleta, cullera, poma”, “La plaga” i “Món petit”. El programa ha estat guardonat amb un premi Zapping l'any 2013, en categoria “Premi dels Grups d'Anàlisis de Programes”, Premi Especial Zapping 2018 a TV3, per tres treballs del “Sense ficció”, per “oferir i produir documentals que fomenten un major coneixement científic i humà de malalties i trastorns mentals, de manera que ajuden a erradicar l'estigma social que, sovint, les acompanya: “La música és vida”, “Utopia iogurt”, “Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)”.

Altres documentals del “Sense ficció” també han obtingut un Premi Seminci de Valladolid, Nimfa d'Or al Festival de Montecarlo, un Premi Ondas l'any 2018 per “Els homes del silenci”, Premi Tilfos de Periodismo de l'ONCE per “Jo també vull sexe” i el 30è Premi Turístic Internacional "Pica d'estats" de premsa, ràdio, televisió i internet l'any 2018 per “L'últim gegant d'Europa”, entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. Salvat, Joan «Dos mons encreuats». Capçalera, 163, març 2014, pàg. 64 – 65.
  2. 2,0 2,1 Castellví Roca, Albert «El Sense Ficció celebra 5 anys de documentals en prime time». Ara, 11-02-2014.

Enllaços externs[modifica]