Educació Secundària Obligatòria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: ESO)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema educatiu espanyol
Règim general
Educació infantil
  • P3
  • P4
  • P5
Educació primària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
  • 5è curs
  • 6è curs
Educació secundària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
Educació terciària
Educació terciària
Educació terciària (Bolonya)
Règim especial
Ensenyaments d'esports
Ensenyaments d'idiomes
Ensenyaments artístics

L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) és el període del sistema educatiu de l'Estat espanyol que es correspon amb l'educació secundària des de la implantació de la LOGSE al maig de 2006, encara que aquest sistema funcionava amb les anteriors lleis des de 1997. Comprèn 4 cursos, que abasten des dels dotze als setze anys si no hi ha repeticions. És la continuació de l'educació primària i l'última de les etapes d'educació obligatòria. Equival al nivell 2 d'instrucció de l'ISCED. El Graduat en Educació Secundària és el títol que s'obté en acabar amb èxit l'ESO dins el sistema educatiu espanyol. Aquest títol possibilita seguir estudis post-obligatoris, com cicles formatius o batxillerat, a banda de permetre l'accés a determinats llocs de treball, especialment en el sector públic (és el nivell mínim d'estudis exigit per a ser funcionari).[1]

La junta d'avaluació de l'institut o escola decideix si l'alumne obté el títol en el cas que hi hagi una o dues matèries suspeses, si no obté la nota mínima en més matèries, no pot graduar-se i si vol continuar estudiant ha de passar a l'educació d'adults per obtenir el títol o bé fer proves d'accés a cicles o un PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial), implantats amb la LOE.

Aquest títol suposa que la persona posseeix una cultura general i unes competències bàsiques que li permetran la correcta inserció social i laboral, a banda de demostrar uns coneixements suficients per continuar en l'ensenyament formal. Quan no es pot obtenir aquest títol es parla de fracàs escolar.

El títol de l'ESO permet accedir al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà. Per als alumnes que no la superen existeixen els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

L'ESO és una etapa terminal per a determinats estudiants i per a altres és propedèutica (permet continuar estudis). Els objectius són preparar l'alumne per al món laboral i la vida acadèmica adulta Té un caràcter comprensiu, és a dir, és per a tots els estudiants. Té assignatures comunes (per a tots) i optatives (triades per l'estudiant i el centre). Aquestes inclouen crèdits de reforç o variables, que tracten altres temes complementaris. Està organitzada en dos cicles de dos anys cadascú. S'imparteix als instituts a càrrec de llicenciats (tot i que en el primer cicle pot haver-hi mestres).[cal citació]

Sortides i connexions amb altres estudis[modifica | modifica el codi]

  • Amb el títol de Graduat en ESO
  • Batxillerat
  • Cicles formatius de grau mitjà
  • Cicles formatius de grau mitjà d'arts plàstiques i dissenyo
  • Ensenyaments esportius de grau mitjà
  • Estudis no reglats
  • Sense el títol de Graduat en ESO
  • Formació ocupacional
  • Programes de qualificació professional inicial / Programes de garantia social
  • Preparació de la prova d'accés als Cicles formatius de grau mitjà o altres temàtiques
  • Formació específica no reglada en acadèmies privades
  • Formació d'adults[cal citació]

Dificultats detectades[modifica | modifica el codi]

  • L'atenció a una gran diversitat d'alumnes
  • Manca de recursos
  • Problemes entre departaments per la càrrega horària de cada matèria
  • Diferències entre autonomies
  • Orientació als adolescents no sempre adequada
  • Suport no sempre suficient per part de les famílies[cal citació]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

També, algunes associacions es queixen que els alumnes han d'estar estudiant fins a edats molt avançades (en alguns països fins als 18 anys) i s'opina que, amb aquesta llei, se'ls té sota una espècie de "presó" en contra de la seva voluntat, perjudicant-se a si mateixos i a la resta de companys, ja que aquest tipus d'alumnes ja haurien d'estar treballant o estudiant altres estudis que realment els interessin.[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Educación Secundaria Obligatoria (ESO)» (en castellà). Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 20-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].