Manuel Viusà i Camps

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Viusà i Camps
Biografia
Naixement 14 de desembre de 1917
Barcelona
Mort 11 de febrer de 1998(1998-02-11) (als 80 anys)
Activitat
Ocupació Pintor i militant nacionalista
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i militant nacionalista català.

Biografia[modifica]

Era fill d'un descarregador del port i d'una planxadora. Quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d'Aragó amb la Brigada Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d'Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona.

El 1939 contactà amb Enric Pagès i Montesut i Lluís Sabaté i Rossignol, i es va unir al Front Nacional de Catalunya. A Barcelona se n'encarregà de fabricar papers falsos per als fugitius que arribaven indocumentats, de passar informació als aliats i de la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya. Però després de la caiguda de Jaume Martínez Vendrell i altres militants el 1946, hagué d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llançament de fulls volants durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, i el 1948 marxà a l'exili, on va rebre algunes condecoracions del govern francès.

Es va instal·lar a Canet de la Marenda (Rosselló), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya.[1] Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle XX. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

El 1956 es traslladà a París, des d'on es dedicà a la tasca editorial i des d'on col·laborava molt activament amb el FNC, a la branca dirigida des de Mèxic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. També organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra.

El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'EPOCA juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d'haver gestionat la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri. Nogensmenys, el govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l'obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 establí la seva residència a Andorra la Vella.

Referències[modifica]

  1. Surroca, Robert. Premsa catalana de l'exili i l'emigració (1861-1976). Entitat Autónoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2004, p. 178-179. ISBN 8439365756. 

Bibliografia[modifica]

  • Surroca, Robert. Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel. Barcelona: edicions Arrels, 2006 (col. La Flama). ISBN 84-96044-70-X. 
  • Dalmau, Ferran; Juvillà, Pau. EPOCA, l'exèrcit a l'ombra. Lleida: edicions el Jonc, 2010. ISBN 84-933721-8-8. 

Enllaços externs[modifica]