Lluís Carratalà i Vila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Carratalà i Vila
Biografia
Naixement 1 de desembre de 1895
Gràcia, Barcelona
Mort 5 de juny de 1991(1991-06-05) (als 95 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Actor i pessebrista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Carratalà i Vila (Gràcia, Barcelona 1 de desembre de 1895 - Barcelona, 5 de juny de 1991)[1] fou un actor professional i escultor de figures de pessebre a les hores lliures.

Trajectòria artística d'actor[modifica]

Escultor de figures de pessebre[modifica]

Lluís Carratalà fou aprenent de l'escultor Josep Llimona i, després, imatger als grans tallers de Claudi Rius. Tanmateix, es va interessar més per les figures de pessebre tradicionals que recreen el món rural català dels segles XVIII i XIX. Carratalà admirava molt l’obra de Salvador Masdeu. Va poder adquirir una bona part dels seus motlles quan va morir i els utilitzava sobretot per fer animals de complement; també reproduïa algunes figures. Les figures de Masdeu són de tipologia clàssica pel que fa als personatges del Naixement i de tipologia hebraica pel que fa als pastors.[2] Va ser el primer escultor de figures de pessebre que va representar els personatges de la Sagrada Família vestits amb indumentària catalana. Compongué tota classe de figures de la infància de Jesús així com les més conegudes escenes del costumari nadalenc català.

El 1949 prengué part en l'Exposició d'Art Modern Pessebrístic organitzada pel Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, i des d'aleshores ha estat una de les persones més destacades de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la que entrà el 1941 de la mà de Josep Maria Garrut i Romà. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi com a degà dels pessebristes i mestre d'artesans. La seva filla Montserrat Carratalà i Molleví continua la seva obra.

Referències[modifica]

  1. «Biografía dels Carratalà». pessebresmataro.org. [Consulta: 26 agost 2018].
  2. Benavent, Enric «Lluís Carratalà. L’escultor de pessebres del noucentisme». Revista d’Etnologia de Catalunya, Desembre 2010.

Enllaços externs[modifica]