La dida - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La dida

Tipus	obra literària
Autor	Frederic Soler i Hubert
Llengua	català
Data de publicació	1872

La dida és una peça clàssica de teatre escrita en vers per Frederic Soler i estrenada fa més de cent anys al Teatre Romea de Barcelona.^[1] La trama se centra en una dida que protegeix la seva protegida, una jove anomenada Roseta, de caure en un matrimoni forçat amb un home d'edat avançada. La dida assumeix el paper de mare en la vida de la Roseta, que és orfe. La peça va destacar per la seva perfecció formal i construcció teatral, i va ser considerada una de les obres més ben construïdes de l'època.^[2]

Tot i que es va preveure representar una versió en castellà de la peça a Madrid durant la temporada 1891-1892, aquesta representació finalment no es va produir. L'any 1910 es va organitzar una representació al Teatre Romea en una sessió d'homenatge per la visita d'Alfons XIII a Barcelona.^[3]

No obstant, el gran èxit de La dida va inspirar el novel·lista Josep Feliu i Codina a escriure una novel·la amb la mateixa trama. Encara que fa referència a una època i uns costums que ja han quedat obsolets, La dida continua sent considerada una obra clàssica del teatre català i ha estat representada diverses vegades al llarg del segle xx. Ha rebut elogis unànimes per part de la premsa catalana i encara avui és representada de tant en tant per agradar al públic que aprecia el teatre tradicional. A la fi de la peça, Roseta es casa amb un orfe pobríssim recollit a la finca per caritat.^[1]

Repartiment de l'estrena[modifica]

Paula: Francisca Soler.
Antònia: Caterina Mirambell.
Roseta: Rosa Cazurro.
Josep: Joaquim García-Parreño.
Roc: Lleó Fontova.
Joan: Iscle Soler.
Gregori: Miquel Llimona.
Genís: Frederic Fuentes.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Ciurans, Enric. «La dida». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 7 febrer 2022].
↑ Sunyer, Magí «[https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume10/B/8.%20Sunyer.pdf The literary Construction of the Spirit of Catalonia: The Chivalrous Ideal and Modernity (1833-1874)]». eHumanista/IVITRA, 10, 2016, pàg. 151-168.
↑ Almanaque del Diario de Barcelona para el Año 1909.. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, p. 190.

Frederic Soler i Hubert
Categoria:Obres de teatre de Frederic Soler
L'esquella de la torratxa (1864) • Juan Fivaller o una gloria catalana (1864) • Ous del dia (1864) • La botifarra de la llibertat (1864) • La vaquera de la piga rossa (1864) • El cantador (1864) • Les píndoles d'Holloway o la pau d'Espanya (1864) • La venjança de la Tana (1864) • El punt de les dones (1864) • Un barret de rialles (1865) • El boig de les campanilles (1865) • El castell dels tres dragons (1865) • Les carbasses de Mont-roig (1865) • Liceistes i "Cruzados" (1865) • Un mercat de Calaf (1865) • En Joan Doneta (1865) • Els herois i les grandeses (1866) • Les joies de la Roser (1866) • O rei o res! (1866) • Si us plau per força (1866) • Coses de l'oncle! (1866) • Les modes (1866) • La rosa blanca (1867) • Palots i ganxos (1868) • La sabateta al balcó (1868) • La urbanitat (1868) • Les francesilles (1868) • L'últim rei de Magnòlia (1868) • Les papallones (1869) • Les heures del mas (1869) • Els pescadors de Sant Pol (1869) • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria (1869) • La bala de vidre (1869) • Els càntirs de Vilafranca (1869) • El collaret de perles (1870) • La Rambla de les Flors (1870) • El veguer de Vic (1870) • Donya Guadalupe (1870) • La festa del barri (1870) • Els egoistes (1870) • Un ciri trencat (1871) • Els polítics de gambeto (1871) • Els estudiants de Cervera (1871) • El conceller y el monarca (1871) • A posta de sol (1871) • L'apotecari d'Olot (1871) • Cafè i copa (1871) • El rector de Vallfogona (1871) • Per carta de mes (1872 • L'àngel de la guarda (1872) • La fira de Sant Genís (1872) • La dida (1872) • El moro Benani (1873) • La creu de la masia (1873) • El ferrer de tall (1874) • El sagristà de Sant Roc (1874) • La filla del marxant (1875) • El cercado ajeno (1875) • El jardí del general (1875) • El didot (1876) • El plor de la madrastra (1876) • Els segadors (1876) • Cura de moro (1876) • A la vora del mar (1876) • Senyora i majora (1877) • L'hostal de la farigola (1877) • El lance de Calderón (1877) • El ret de la Sila (1877) • El contramestre (1878) • La campana de Sant Llop (1878) • La cua de palla (1878) • La falç (1878) • La mà de l'anglès (1879) • El forn del rei (1880) • El dir de la gent (1880) • Cèrcol de foc (1881) • La banda de bastardia (1882) • El timbal del Bruc (1882) • Les peres a "quarto" (1883) • El llibre de l'honor (1883) • El primer amor (1884) • El trinc de l'or (1884) • Sota terra (1885) • la ratlla dreta (1885) • El pubill (1886) • El rústec Bertoldo (1886) • El lliri d'aigua (1886) • L'hereuet (1886) • Batalla de reines (1887) • La vivor de l'estornell (1887) • 100.000 duros (1887) • Bertoldino (1887) • La bruixa (1887) • La pena de mort (1887) • Judes de Keriot (1889) • La carta de navegar (1889) • El monjo negre (1889) • La dona i la ballarina (1890) • El teatre per dins (1890) • La rondalla de l'infern (1891) • Els Pastorets o el bressol de Jesús (1891) • Barba-roja (1892) • L'infern a casa (1892) • La mort d'en Zorrilla (1893) • La mosca al nas (1893) • Or (1893) • Les claus de Girona (1893) • El moro de les pantofles (1893) • Jesús (1894) • El comte l'Arnau (1900) • El campanar de Palma (1912).