Robert Surroca i Tallaferro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRobert Surroca i Tallaferro
Dades biogràfiques
Naixement 1934 (83/84 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Activista polític i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) és un escriptor i activista polític català. A finals dels anys 1950 va ingressar al Front Nacional de Catalunya, destacat per ser membre de l'escamot que organitzà la Diada Nacional de Catalunya de 1971.[1]

Dins del FNC, ocupà càrrecs al Consell Nacional, al Consell Executiu es fa càrrec de l'aparell clandestí del grup: impressió i distribució de la propaganda clandestina, formació dels militants en normes de seguretat, organitza l'equip pel pas clandestí de frontera, etc.[1] És membre de la Secció de Coordinació comarcal. Col·laborà en la redacció de la biografia del president Francesc Macià editada pels exiliats del FNC a França i introduïda clandestinament a Catalunya el 1968.[1] També col·labora en els opuscles dominicals “Històries de la clandestinitat”, publicats per El Correo Catalán.[1] És cofundador del Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Lluís Companys.[1] Ha organitzat, participat i col·laborat en diverses exposicions de caràcter històric i ha publicat articles a El Maresme, Diari de Barcelona, Avui, El Llamp, El Temps i L'Avenç.[1] Fou candidat per Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament europeu de 1989.[1]

A l'acabament de la dictadura organitza diverses exposicions de caràcter històric i patriòtic: "L'11 de setembre a través de la història", "Lluís Companys, una vida de lluita", "6 d'octubre", "Assemblea de Catalunya", "Resistència catalana 1939-1950", "Front Nacional de Catalunya", "Corpus de sang", "L'exili català", etc.[cal citació]

L'any 2009 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià, atorgat per la Fundació Josep Irla per la seva defensa de la llengua, la nació i la cultura catalanes.[2] Té el diploma del FNC. L'estelada de plata. El pin d'homenatge de la Generalitat als militants del FNC. L'estel de La reixa.[cal citació] L'1 d'agost de 2011 va impedir un atracament a casa seva defensant-se dels tres assaltants armats amb pistoles amb una espasa.[3]

Obres[modifica]

  • Homenatge a Lluís Companys, president de Catalunya (1983)
  • Catalunya a Companys (1990)
  • Prensa catalana en México (1906-1982) (2000)
  • Premsa catalana de l'exili i l'emigració (1861-1976) (2004)
  • La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat (2006) Editorial Pagès, Lleida.
  • Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel (2006)
  • Joan Ballester i Canals (1913-1980)” (2007)
  • La Diada. L'onze setembre a través de la història (2014)
  • Té inèdit Els casals dels Països catalans al món (1822-2013)
  • Ha presentat comunicacions a les Jornades d'ERC: "Els butlletins de la secció departamental d'ERC del Sena (París)" . Al seminari sobre premsa clandestina: "Premsa clandestina a París, sota l'ocupació alemanya 1939-1943".
  • I les comunicacions editades en llibre "Premsa catalana de l'exili i l'emigració a Catalunya Nord 1905-1976" a Jornaux de survie, Actes de la Quatrième Journée d'etude sur l'imprimerie, Perpinyà, 2007. "Les commemoracions de la Diada patriòtica de l'11 de setembre" A Quaderns Roca Ferreres núm. II. "Front Nacional de Catalunya, 50 anys de lluita independentista" a Quaderns Roca Ferreres núm. III. "La bandera catalana" a Quaderns Roca Ferreres núm. IV. "Los casals de los Paises Catalanes en Mèxico" a Presencia Catalana, Instituto Nacional de Antropología e Història, Jalisco 2012.
  • Publicat clandestinament el 1968 El dur camí de l'alliberament, com seguir-lo un manual sobre normes de seguretat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Surroca i Tallaferro, Robert (coord.): Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel, edicions Arrels, col. La Flama, Barcelona 2006, pàg. 220-221.
  2. «La Nit Irla premia cinc persones i entitats compromeses en el camp social i nacional» (en ca-es). Fundació Josep Irla, 02-04-2009.
  3. La seguretat a la capital catalana | ROBATORI FRUSTRAT L'espasa de l'avi valent - Notícia a El Periódico del 14 de setembre de 2011

Bibliografia[modifica]

  • SURROCA I TALLAFERRO, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pages Editors, Col·lecció Guimet. Lleida, 2006.

Enllaços externs[modifica]