Esteve Riambau i Möller

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEsteve Riambau i Möller
Dia Mundial de la Poesia 2014 (6).JPG
Dades biogràfiques
Naixement 25 de gener de 1955 (62 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Professor i director de cinema

IMDB: nm0722682
Modifica dades a Wikidata
Autopresentació

Esteve Riambau i Möller (Barcelona, 25 de gener de 1955) és un historiador, crític i director de cinema català, director de la Filmoteca de Catalunya des de 2010.[1]

Biografia[1][modifica]

Llicenciat en Medicina i Cirurgia l'any 1978, va exercir l'especialitat de nefrologia fins al 1989. Doctorat en Ciències de la Comunicació, exerceix de professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de 2010, és el director de la Filmoteca de Catalunya.[2] El 2011 va ser elegit vicepresident de la FIAF, durant sis anys va pertànyer al seu Comité Executiu i el 2013 va organitzar el seu congrés a Barcelona. És professor del Màster de Documental Creatiu i del d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la UAB, ha impartit cursos i conferències a l'Escola de Cinema de San Antonio de los Baños (Cuba) i a les universitats de Stanford, UCLA, San Francisco State University (EUA), París III i Roma. El 2017 va ser condecorat pel Govern francès com a Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres per la seva activitat en l'àmbit de la cultura

Juntament amb Elisabet Cabeza, ha codirigit els llargmetratges La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009), tots dos estrenats al Festival de Cinema de Sant Sebastià i premiats en diversos certàmens internacionals. Ha dedicat una particular atenció a la figura multimediàtica d'Orson Welles, materialitzada en els llibres Orson Welles. L'espectacle sense límits (1985), Orson Welles (1993). Orson Welles. Una Espanya immortal (1993) i Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (2015) (Premi Film Història de la UB), com a coguionista del documental Orson Welles al país del Quixot (Canal +, 2000) i com a director escènic i adaptador de l'obra teatral Su seguro servidor, Orson Welles (2008), protagonitzada per Josep Maria Pou, estrenada al Festival Grec de Barcelona i finalista als premis Max de teatre.

Des de finals dels setanta, ha escrit crítica de cinema en diversos mitjans nacionals (Fotogramas, Dirigido, Arxius de la Filmoteca, Avui) i internacionals (Cinema Nuovo, Cahiers du Cinéma, Cineaste, Cahiers de la Cinémathèque) i és autor de més d'una trentena de llibres sobre història del cinema, que inclouen estudis monogràfics sobre Stanley Kubrick (1990), Marco Ferreri (1990), Francis Ford Coppola (1997), Pepón Coromina (1999), Charles Chaplin (2000) o Jaime Camino (2007). Especialista en cinema francès, ha publicat: La ciència i la ficció. El cinema d'Alain Resnais (1988), La vida, la mort. El cinema de Bertrand Tavernier (1992), El cinema francès 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de l'escapada (1998), Robert Guédiguian: Grans il·lusions (1999) o De traïdors i herois. El cinema de Costa - Gavras (2003). Coordinador de tres volums d'una Història General del Cinema (1995-1998), és coautor de la Història del cinema espanyol (1995) i ha estat membre del comitè editorial del Diccionari de cinema espanyol (1998). Al costat de Casimiro Torreiro ha escrit els assajos Entorn del guió. productors, directors, escriptors i guionistes (1998), Guionistes en el cinema espanyol. Quimeres, picaresques i pluriocupació (1998; Premi Muñoz Suay de l'Acadèmia del Cinema Espanyol), Històries, paraules, imatges. Entrevistes amb guionistes del cinema espanyol contemporani (1999), L'Escola de Barcelona. El cinema de la «gauche divine» (1999) o Productors al cinema espanyol: Estat, dependències i mercat (2008; Premi de l'AEHC) i és coautor del documental televisiu La passió possible. L'Escola de Barcelona (BTV, 2.000). La biografia Ricardo Muñoz Suay. Una vida en ombres (2007) ha estat guardonat amb el premi Comillas i, per segona vegada, també amb el de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències del Cinema Espanyol. Les seves últimes publicacions inclouen El poder de les formes. Francesc Galmés i l'art del protocol (2011), Hollywood en l'era digital. De Jurassic Park a Avatar (2011) i els llibres Imatges confrontades. La guerra civil i el cinema (2012) i Multiversions (2013), associats al comissariat de sengles exposicions.

Filmografia[modifica]

Bibliografia seleccionada[modifica]

  • Orson Welles. El espectáculo sin límites(1985)
  • La ciencia y la ficción. El cine de Alain Resnais (1988)
  • Stanley Kubrick (1990; 3a ed., 1999)
  • Antes del Apocalipsis. El cine de Marco Ferreri (1990)
  • Orson Welles. Una España inmortal (1993)
  • El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya (1896-1939) (1994)
  • Historia del cine español (1995)
  • El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998)
  • Francis Ford Coppola (1997; 2a ed. 2008)
  • El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998)
  • Guionistas en el cine español. Quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), premi Muñoz Suay de l'Acadèmia del Cinema Espanyol
  • La Escuela de Barcelona. El cine de la «gauche divine» (1999)
  • Pepón Coromina. Un productor con carisma (1999)
  • Robert Guédiguian: Grandes ilusiones (1999)
  • Charles Chaplin (2000)
  • De traidores y héroes. El cine de Costa-Gavras (2003; 2a ed., 2007)
  • Jaime Camino. La guerra civil i altres històries (2007)
  • Ricardo Muñoz Suay. Una vida en sombras (2007), guardonat amb el premi Comillas i el de l'Acadèmia del Cinema Espanyol
  • Productores en el cine español: estado, dependencias y mercado (2008), guardonat amb el premi de l'AEHC
  • El poder de las formas. Francesc Galmés i l'art del protocol (2011)
  • Hollywood en la era digital. De Jurassic Park a Avatar (2011)
  • Imatges confrontades. La guerra civil i el cinema (2012) [català/anglès]
  • Multiversions (2013) [català/anglès]
  • Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (2015)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Esteve Riambau i Möller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Serra, Xavi. «Esteve Riambau: “La Filmoteca hauria de fer un salt i convertir-se en un equipament cultural nacional”». Ara.cat, 16-02-2017. [Consulta: 17 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]