Casa-fàbrica Torner
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 20-22 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Torner era un conjunt d'edificis al carrer de la Reina Amàlia, 20-22 del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
L'agost del 1833, l'hortolà Francesc d'Assís Fusté i Comellas va establir en emfiteusi al fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs (vegeu casa-fàbrica Calafell) un hort a l'Horta superior de Sant Pau del Camp, afectat per l'obertura del nou carrer de la Reina Amàlia.[1][2] Just un any més tard, l'agost del 1834, Calafell va establir-ne una porció al mestre de cases Jacint Torner i Batllori,[3][4][5] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos (núm. 22), segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[6] Poc després, Torner va vendre a Jaume Turell la resta del terreny,[7] on es va construir una altra casa-fàbrica amb una quadra al fons de la parcel·la (núm. 20).[5]
El 1844, Torner[8][9] va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV, segons els plànols de l’arquitecte Josep Buxareu.[10][11] El 1857 hi havia la fàbrica de cardes de Pasqual Fernández i les de filats de Jaume Sapera i Cia i Antoni Soler i Cia.[12] Aquesta darrera encara hi era el 1863,[13] compartint les instal·lacions amb Alier, Burrull i Cia i Francesc Vallès i Pla.[14]
Jacint Torner va morir el 1864, i el 1868, els seus hereus van presentar una sol·licitud per a legalitzar-hi dues calderes de vapor de 35 i 25 CV, segons els plànols de l'enginyer Vicenç Torner.[15][16]
Segons recull la tradició oral, a causa de l’explosió de les calderes i consegüent incendi de la «quadra» del núm. 20, aquesta va quedar malmesa i en estat ruïnós.[16] Finalment, l'edifici va ser enderrocat a la dècada del 1990, substituït per una nova promoció d’habitatges.[16]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 119-130v, i notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 179-184v, 17-8-1833.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-02-1845, p. 489.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola, manual 1.235/15, f. 167-170, 5-8-1834.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-09-1840, p. 3694.
- ↑ 5,0 5,1 AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/48, f. 591-647, 1-4-1864. Inventari post mortem dels béns de Jacint Torner i Batllori.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-119, 8-8-1834.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, 23-8-1834.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 253, 379.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 362, 562.
- ↑ «Jacinto Torner. Reina Amalia 11 (ara 22). Col·locar maquina de vapor a la finca». Q127 Foment 120/1844. AHCB, 17-08-1844.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 483.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 160, 224, 229, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 281.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 191, 287.
- ↑ «Hereus de Torner. Reina Amàlia 20-22. Legalització de dos generadors de vapors». Q127 Foment 1948 C. AMCB, 1868.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 482.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 480-484. ISBN 978-84-9156-216-0.