Joaquim de Camps i Arboix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoaquim de Camps i Arboix
 Alcalde de Girona
Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg
6 d'octubre de 1934 – 7 d'octubre de 1934
Com a alcalde-gestor durant els fets del sis d'octubre

1 d'agost de 1936 – 9 d'octubre de 1936
Partit polític

Acció Catalana Republicana,

Esquerra Republicana de Catalunya
Dades biogràfiques
Naixement 1894
Girona (Gironès)
Mort 1975
Barcelona (Barcelonès)
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Acció Catalana Republicana
Modifica dades a Wikidata

Joaquim de Camps i Arboix (Girona, 1894 - Barcelona, 1975) fou un jurista, historiador i polític gironí. Llicenciat en dret a Barcelona el 1916.[1] De jove milità a la Lliga, i posteriorment a Acció Catalana Republicana esdevenint vicepresident de la Diputació de Girona (1931). El 1932, després del fracàs del seu partit a les eleccions al Parlament de Catalunya, s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya arribant a ser alcalde de Girona (1934 i 1936).

Durant els fets del sis d'octubre de 1934, essent alcalde gestor de la ciutat, proclamà l'Estat català i va hissar la bandera estelada al balcó de l'Ajuntament.[2] El 1939 s'exilià a França i després a l'Argentina. Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965).

Es va dedicar als estudis agraris, publicant Les cases pairals catalanes (1965), entre altres; també va publicar obres sobre problemes polítics, sobre temes jurídics, sobre història de Catalunya i estudis biogràfics com ara Duran i Bas (1961). Va col·laborar a Quaderns de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español.

Publicacions[modifica]

Sobre temes polítics
  • Després del 6 d'octubre. Una política d'esquerra a Catalunya (1935)
  • L'estat modern (1961)
Sobre temes jurídics
  • Modernitat del dret català (1953, premi Duran i Bas 1952)
  • Bibliografía del derecho catalán moderno (1958)
Sobre història de Catalunya
  • Torroella de Montgrí (1911)
  • La reivindicació social dels remences (1960)
  • El tancament de caixes (1961)
  • El Decret de Nova Planta (1963)
  • El Memorial de Greuges (1968)
  • La Mancomunitat de Catalunya (1968)
  • El Parlament de Catalunya (1932-1936) (1976)
Biografies
  • Verntallat, cabdill dels remences (1955, premi Aedos 1953)
  • Duran i Bas (1961)
  • Josep M. Pi i Sunyer (1963)
Estudis agraris
  • La propiedad de la tierra y su función social (1953)
  • Arrendamientos rústicos (1955)
  • Estudi complet sobre La masia catalana (1959)
  • Les cases pairals catalanes (1965)
  • Història de l'agricultura catalana (1969)

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Joaquim de Camps i Arboix, bàsicament relacionada amb els seus estudis agraris, jurídics, polítics, històrics i biogràfics. En aquest sentit, es conserva una sèrie de dossiers que apleguen la documentació produïda en funció de la publicació de diverses de les seves obres i articles: Història de l'agricultura catalana, La Mancomunitat de Catalunya, Duran i Bas, i Modernitat del Dret Català, entre altres. També conté documentació sobre l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i sobre el II Congrés Jurídic Català, fruit de l'activitat jurídica del productor del fons. I, finalment, un petit apartat de documentació personal i familiar.[3]

Referències[modifica]

  1. «Joaquim de Camps i Arboix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. DDAA: Història del Gironès. Diputació de Girona, 2002.
  3. «Joaquim de Camps i Arboix». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 17 juny 2013].



Precedit per:
Francesc Tomàs i Martín
Alcalde de Girona
Escut de Girona

6 d'octubre de 1934 - 7 d'octubre de 1934 (alcalde-gestor durant els fets d'octubre)
Succeït per:
Francesc Tomàs i Martín
Precedit per:
Llorenç Busquets i Ventura
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1936 - 1936
Succeït per:
Expedit Duran i Fernández

 Enllaços externs[modifica]