Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAcadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Logojurispru.jpg
Palau Casades 01.JPG
Palau Casades seu de l'entitat
Història
Fundació 6 de juny de 1840 (1840-06-06)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
President Josep D. Guàrdia i Canela
Altres dades
Premi(s) Premi Creu de Sant Jordi Creu de Sant Jordi 1996

Web http://www.ajilc.cat/

Modifica dades a Wikidata

L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya és una Corporació de Dret públic amb personalitat jurídica independent. Les seves finalitats són l'estudi i la investigació del dret, la col·laboració a la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica.

Història[modifica | modifica el codi]

La seva fundació primerenca cal fixar-la el 22 de gener de 1777, data en què el president de la Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Felip de Cabanes, en nom del monarca Carles III de Castella, aprovà les ordenances de l'Academia de Jurisprudencia Teórico-práctica, antecedent de l'actual. Aquesta primera institució acadèmica tingué, tanmateix, una vida efímera, ja que perdurà només fins a la Guerra del Francès, al començament del segle XIX.[1]

No fou fins al 1840 que el Col·legi d'Advocats de Barcelona rellançà l'acadèmia de manera real i efectiva.[1] L'any 1936 organitzà el Primer Congrés Jurídic Català. Posteriorment va tenir els seus alts i baixos (entre ells la suspensió de 1939 a 1954 per la dictadura franquista) i ha perdurat fins a l'actualitat. El 1971 organitzà el Segon Congrés Jurídic Català, juntament amb altres entitats jurídiques.

L'acadèmia[modifica | modifica el codi]

La seva funció principal és l'estudi del dret i l'elaboració de dictàmens sobre reformes legislatives.[1] L'acadèmia la conformen 36 acadèmics numeraris, un nombre reduït d'acadèmics/ques d'honor i els/les acadèmics/ques electes corresponents, totes elles persones doctorades o llicenciades en Dret, distingides per la investigació, l'estudi o la pràctica del Dret i domiciliades en el territori de Catalunya.

Ha estat presidida, entre altres, per Manuel Duran i Bas, Guillem August Tell i Lafont, Amadeu Hurtado i Miró, Joan de Déu Trias de Bes, Josep Maria Trias de Bes i Giró, Lluís Duran i Ventosa, Antoni Borrell i Soler i Ramon Maria Roca i Sastre.

Arxius[modifica | modifica el codi]

A l'arxiu intern de l'acadèmia es guarden les actes de la institució, a través de les quals es pot reconstruir la seva història -editada en forma de monografia l'any 2000-, i es pot resseguir tota la seva activitat, no només vers l'exterior, sinó també les comunicacions internes, algunes d'elles d'un gran contingut jurídic. D'altra banda, la prestigiosa Revista Jurídica de Catalunya, de la qual l'Acadèmia n'és co-fundadora, publica els discursos d'obertura de curs, les memòries i les necrològiques, i abans editava també els discursos d'ingrés, tal com diuen els Estatuts, discursos que esdevenen peces jurídiques d'una enorme rellevància, tant per la diversitat de temes tractats com per la profunditat en el seu tractament. Tanmateix, en l'actualitat, per motius diversos, aquests discursos d'ingrés no s'hi publiquen.

El seu fons de memòries i discursos és obert al públic.

Presidents[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata