Felip Bertran i d'Amat

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFelip Bertran i d'Amat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
21 setembre 1902 – 1905
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1890 – 1892
← Joan Coll i Pujol – Manuel Duran i Bas →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1877 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, historiador, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJosep Bertran i Musitu Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Bertran i Ros Modifica el valor a Wikidata

Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 3 de desembre de 1835 - Barcelona, 26 de juny de 1911)[1] fou un jurisconsult, historiador i polític barceloní.

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Bertran i Ros i de Teresa d'Amat i Amat. El 4 de desembre de 1868 es casà amb Elisa Musitu i García-Navarro (1843-1891)[2][3] i fou pare de Josep Bertran i Musitu.[4]

Es llicencià en dret i fou un destacat jurista. De 1870 a 1871 i en 1892 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des d'on defensà el dret català.[5] El 1882 i el 1907-1911 fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres i el 1902-1903 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Aquesta entitat aconseguí que el nomenessin Senador de 1902 a 1905, amb suport conjunt de la Lliga de Catalunya i de Francisco Silvela.[6][7] També fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Barcelona i soci de l'Ateneu Barcelonès.[8]

Políticament va donar suport la restauració borbònica i col·laborà amb Manuel Duran i Bas i Joan Mañé i Flaquer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 pel Partit Conservador.[9]

Obres[modifica]

  • Teoría de la expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1899)
  • Del origen y doctrinas de la escuela romántica (1891)
  • Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893)

Referències[modifica]

  1. ↑ «esquela de Felipe Bertrán y de Amat». La Vanguardia, 27-06-1911, pàg. 1.
  2. ↑ «Registre del casament de Felip Bertran i Elisa Musitu» (en castellà). FamilySearch, 09-12-1868. [Consulta: 17 novembre 2023].
  3. ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ Salvador-J. Rovira i Gómez. Els nobles de Tortosa (segle xix). Cossetània Edicions, 2008, p.57. 
  5. ↑ «Felip Bertran i d'Amat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Isidre Molas Els Senadors Conservadors, editat per l'UAB
  7. ↑ Fitxa del Senat
  8. ↑ Frederic Ribas Massana. Retrat d'una elit catalanista. Deixebles i hereus de Cambó: Vint Personatges. Editorial Sunya, 2008, p.51. 
  9. ↑ [Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.119. ISBN 978-84-9850-461-3.  ]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII
1881-1911 		Succeït per:
Josep Pin i Soler
Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Coll i Pujol 		President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII
1890-1892 		Succeït per:
Manuel Duran i Bas


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felip_Bertran_i_d%27Amat&oldid=32681167»