Josep Pin i Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Pin i Soler
Pin i soler.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1842
Tarragona
Mort 1927
Tarragona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Prosa i teatre
Moviment Realisme
Obra
Obres destacades La família dels Garrigas
Modifica dades a Wikidata

Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 -  Barcelona, 31 de gener de 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista. Va estudiar magisteri a Tarragona i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però va haver d'exiliar-se. La seva obra més coneguda és La família dels Garrigas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pin i Soler vist per Ramon Casas (MNAC).

Nascut l'11 de maig de 1842 a Tarragona, va estudiar-hi magisteri i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865), va haver d'exiliar-se.[1] A Marsella, la primera localitat en què es va instal·lar i on va fer d'arquitecte després de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: "Quadros de costums marítimes", que va enviar al diari tarragoní La Prensa, i la seva primera novel·la, obra amb la qual inicià una trilogia que es publicà a Catalunya disset anys després, gràcies a Josep Yxart, quan tornà al país l'any 1887: La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888) i Níobe (1889). Són els títols que l'han consagrat com a narrador. Alícia (que va ser premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte "Lo miracle del Tallat" (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en l'administració de les indústries Güell. A partir del 1890 va començar a escriure teatre: Sogra i nora (1890), La viudeta (1891), La sirena (1891), La tia Tecleta (1892), La baronessa o bé Nau sense timó (1917) són els títols més celebrats, seguits per Alícia o bé paràsits (1921), Castell-Florit (1921) i encara el tríptic Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, La pau reparada, L'enveja i afinitats. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació al català de la comèdia burgesa, el drama històric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a Vària I (1903), Vària II (1905) i Orient, Vària III (1906). Va publicar també Regles morals i de bona criança (1892), Problemes d'escacs (1899) i Libro de la patria (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantingué tota la vida malgrat l'aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al Diario de Reus una Protesta contra les normes ortogràfiques. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenció a l'obra aliena: va publicar un recull de Sonets d'uns i altres (1904, amb un extens pròleg sobre el sonet i la seva trajectòria en les literatures europees, i 10 volums que va denominar Biblioteca d'Humanitats traduïts al català per ell: Elogi de la follia, Col·loquis i el Llibre de civilitat pueril d'Erasme de Rotterdam; la Utopia de Thomas More; Els llinatges de la noblesa d'Espanya d'A. Agustí; i El príncep i Comèdies i poemes de Maquiavel. Va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1917. Pòstumament foren publicats els seus Comentaris sobre llibres i autors (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.

Obres[modifica | modifica el codi]

Primer volum de la seva traducció Col·loquis familiars d'Erasme de Rotterdam.
  • La família dels Garrigas (1887),
  • Jaume (1888)
  • Níobe (1889).
  • Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus)
  • Lo miracle del Tallat (1898)
  • Sogra i nora. Comèdia en tres actes en prosa. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 14 d'octubre de 1890.
  • La viudeta. Comèdia en tres actes en prosa. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 28 d'abril de 1891.
  • La sirena (1891)
  • Regles morals y de bona criança (1892)
  • La tia Tecleta. Comèdia en tres actes en prosa, estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 8 d'octubre de 1891.
  • La baronessa o bé Nau sense timó (1917)
  • Alícia o bé paràsits (1921)
  • Castell-Florit (1921)
  • Poruga, Bibiana i Ariana abandonada,
  • La pau reparada,
  • L'enveja i afinitats
  • Sonets d'uns i altres (1904)
  • Traducció dels Col·loquis familiars d'Erasme de Rotterdam (volum I de 1911, volum II de 1912).
  • Comentaris sobre llibres i autors (1947)

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El nom del Premi Pin i Soler de narrativa, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, li ret homenatge i reconeixement[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anicet Villar de Serchs, Terra i ànima, ed.Salvatella, ISBN 84 7210-106-1, p.173
  2. «25 Pins i Solers». [1], 22-10-2014. [Consulta: 20 febrer 2015].

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • La Vanguardia del 31 de desembre de 1892, anuncia que en el suplement de cap d'any que regalarà demà (1.1.1893) hi haurà entre altres un conte de J.Pin y Soler ("Un cap d'any tragich").

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Josep Pin i Soler a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Felip Bertran i d'Amat
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII

1914-1927
Succeït per:
Manuel de Montoliu i de Togores