Montserrat Minobis i Puntonet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMontserrat Minobis i Puntonet
Montserrat Minobis 2017.jpg
Montserrat Minobis (2017)
Biografia
Naixement 24 octubre 1942
Figueres (Alt Empordà)
Mort 11 maig 2019 (76 anys)
Barcelona
Catalunya radio.jpg  Directora de Catalunya Radio 

2004 – 2005 – Oleguer Sarsanedas Tradueix →
Logo Col·legi de Periodistes.jpg 4t Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya 

2001 – 2004
← Salvador Alsius i ClaveraJoan Brunet i Mauri →
Activitat
Ocupació Periodista, professora d'universitat i escriptora
Ocupador Universitat Pompeu Fabra
Radio España
Catalunya Ràdio
Ràdio 4
Partit Unió Democràtica de Catalunya (1970–1977)
Nacionalistes d'Esquerra
Iniciativa per Catalunya Verds
Família
Germans Gregori Minobis i Puntonet
Modifica les dades a Wikidata

Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d'octubre de 1942 - 11 de maig de 2019[1]) fou una periodista catalana.

Biografia[modifica]

Llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació, el 1961 començà a treballar de locutora, redactora i guionista a Ràdio Popular de Figueres (Cadena COPE). El 1971 es trasllada a Barcelona i de 1974 a 1976 treballa a Radio España de Barcelona. En aquests anys presenta un informatiu en català (el primer que es realitza en una emissora de ràdio) que dura poc temps a causa de les pressions de la mateixa empresa.

El 1976 treballà a Ràdio 4, on feia entrevistes a polítics d'actualitat al programa Un altre aire. També treballà com a redactora en el programa Miramar de TVE, també fa el Magazine "Can 80" dedicat a la gent jove, i col·laborà a les publicacions Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d'Or. En 1976 forma part de la Comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona dins del Congrés de Cultura Catalana.[2] coordinant l'àmbit de la ràdio.

Col-labora en la posada en marxa i realització del primer Congres de Periodistes Catalans el 1979.

Del 1970 al 1977 milità en Unió Democràtica de Catalunya, partit que deixà després de les eleccions de 1977. Posteriorment participaria en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i a les eleccions municipals espanyoles de 1995 formà part de la candidatura d'Iniciativa per Catalunya a l'ajuntament de Barcelona.[3]

Des del 1994 al 2002 presideix la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l'estat espanyol. Membre fundadora de l 'Associació de Dones Periodistes de Catalunya l'any 1992 .Durant 10 anys ha presidit aquesta entitat. Presideix la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores /Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Coordina a Catalunya la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores. Presideix l'Agència de noticies amb Visió de Gènere "La Independent" , nascuda a Barcelona l'11 de setembre de 2010. El desembre de 2001 va ser escollida degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) per una gran majoria, en obtenir 1.301 vots, el 75,02% davant dels 389 vots que va aconseguir .seu oponent Martí Anglada (Girona, 1949). La participació dels col·legiats va ser del 27,05%. La seva candidatura va ser de caràcter progressista amb el lema “Units/unides per una professió forta i amb llibertat”. Minobis va substituir a Salvador Alsius, que ocupava el càrrec de degà dels periodistes catalans des de 1997.  

Fou directora de Catalunya Ràdio (2004-2005). També ha exercit de professora a la Universitat Pompeu Fabra. El 1996 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El setembre de 2010 impulsà La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere, centrada en notícies relacionades amb la igualtat de gènere.[4]

El seu fons personal [5] es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobretot relacionats amb la seva etapa a Unió Democràtica de Catalunya.

Bibliografia[modifica]

  • Aureli M. Escarré: abat de Montserrat, 1946-1968. (1978)
  • En L’Atles de la Diversitat redacta el capítol III  Les formes culturals, l’apartat La Ràdio, Enciclopèdia Catalana, BCN 2004
  • Rigoberta Menchú. La veu dels indígenes. Biografia. Pòrtic. BCN. Col·lecció dones del XX, 2003
  • Aquí Ràdio… Crònica de les Ones a les comarques de Girona (1933-1982). Coautora amb Rosa Gil, 2004

Referències[modifica]

  1. 324cat. «Mor, als 76 anys, la periodista Montserrat Minobis», 11-05-2019. [Consulta: 11 maig 2019].
  2. Montserrat Minobis al web de l'ADPC
  3. Montserrat Minobis al web de CDC
  4. «Montserrat Minobis i Puntonet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Fons personal de Montserrat Minobis


Precedit per:
Salvador Alsius i Clavera
Deganat del

Col·legi de Periodistes de Catalunya
2001 - 2004

Succeït per:
Joan Brunet i Mauri