Guillem Maria de Brocà i de Montagut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Guillem M. de Brocà i de Montagut)
Infotaula de personaGuillem Maria de Brocà i de Montagut

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Riudecanyes (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1899 – 1901
← Àlvar M. Camín i López – Joan de Déu Trias i Giró → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióHistoriador del dret
Membre de
Família
ParesSalvador de Brocà i de Bofarull

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850[1] - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918)[2][3] fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Biografia[modifica]

Va estudiar a Reus i a Mallorca, on el seu pare Salvador de Brocà i de Bofarull va ser magistrat,[4] i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1869. Fou professor de la mateixa Universitat i, durant dos anys, jutge municipal a Barcelona. Fou secretari del Congrés Català de Jurisconsults de 1881. Bon coneixedor de la història del dret civil català, va estudiar el Llibre del Consolat de Mar. També fou membre de la Comissió oficial encarregada de codificar el dret civil de Catalunya, i a la mort de Francesc Romaní i Puigdengolas, va ser-ne president.[4]

Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1886 i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907. El mateix 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i Cunill, Josep Goday i Casals i Adolf Mas i Ginestà.[5]

També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya del 1899 al 1901 i col·laborà sovint a la Revista Jurídica de Catalunya. Així mateix, fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1911 al 1915, i donà un gran impuls a la seva biblioteca, creant una Secció jurídica catalana.[4]

La ciutat de Reus el va declarar fill il·lustre[6] i té un carrer dedicat als Xalets Quintana de Reus.[7] Va morir solter a Riudecanyes tot i que vivia a Barcelona.

Obres[modifica]

Va escriure diverses obres, quasi totes en castellà, sobre temes legals i d'arqueologia (per la que tenia afició) destacant en aquest darrer camp un estudi d'unes restes romanes trobades a Reus, un excel·lent estudi d'una necròpolis romana trobada a la rodalia (1904).

  • Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (Barcelona: Imp. de C. Verdaguer y Cia., 1875), amb diverses reedicions que anava actualitzant. A partir de la 10a (1919), ampliades per Marià Rubió i Tudurí
  • Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo y precedidas de una introducción histórica (Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1880) amb Joan Amell i Llopis La 2a edició (1886) digitalitzada[8]
  • Autores catalanes que antes del siglo XVIII se ocuparon del derecho penal y del procedimiento criminal (Barcelona: Imprenta de los Hijos de Jaime Jepús, 1901)
  • Taula de les estampacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya (Barcelona: Fills de Jaume Jepús, 1907)
  • Estudi i ensenyança del dret a Catalunya abans del segle XVIII (Barcelona: Estudis Universitaris Catalans, 1909)
  • Juristes i jurisconsults catalans del segle xiv fins al XVII (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1909)
  • Els Usatges de Barcelona (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1914)
  • Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código Civil de España y la jurisprudencia (Barcelona: Herederos de Juan Gili, 1918. 2 vols.)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Llibre XXV de baptismes de la Parròquia de Sant Pere, apòstol de Reus.». [Consulta: 23 setembre 2018].
  2. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 6 juny 2022].
  3. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. 1. Reus: Ajuntament de Reus, 1991, p. 147-148. OCLC 865193266. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 147-148. 
  5. ↑ Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.
  6. ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Ajuntament de Reus. [Consulta: 9 març 2021].
  7. ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 59. ISBN 9788497916929. 
  8. ↑ «Instituciones de derecho civil catalán». [Consulta: 22-II-2014].

Bibliografia complementària[modifica]

  • J.M. Font i Rius. Guillem M. de Brocà: semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep M. Font i Rius el dia 21 d'octubre de 1996. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472835057

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXII
1890-1918 		Succeït per:
Pere Bosch i Gimpera
Càrrecs públics
Precedit per:
Àlvar M. Camín i López 		President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1899-1901 		Succeït per:
Joan de Déu Trias i Giró
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Maria_de_Brocà_i_de_Montagut&oldid=31456557»