Lluís Jou i Mirabent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Jou i Mirabent
Biografia
Naixement 1r agost 1955 (64 anys)
Sitges (Garraf)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 3r Director general de Política Lingüística 

2 setembre 1996 – 4 març 2003
← Miquel Reniu i TresserrasJordi Roigé i Solé →
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jurista i arxiver
Família
Pares David Jou i AndreuLolita Mirabent i Muntané
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Jou i Mirabent (Sitges, 1 d'agost del 1955), notari i estudiós del dret.

Fill del capità mercant i historiador David Jou i Andreu i de la bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané i amb un germà físic i esctiptor, David Jou i Mirabent, després de passar per l'Escola Pia de Sitges i IES Menéndez i Pelayo de Barcelona, estudià Nàutica i es llicencià en dret a la universitat de Barcelona el 1977. Notari des del 1983, exercí a Belmonte de Miranda (Astúries), Calafell (1985-1995) i, a partir del 1995, a Barcelona. Entre els anys 1988 i 1994 va ser membre de la junta directiva del Col·legi de Notaris de Catalunya i tornà a ser-ho entre 2005 i 2009, en aquesta segona etapa com a vicedegà. Des de 2005 és arxiver de l'Arxiu de Protocols de Barcelona. Entre 1993 i 1997 va ser membre de la Comissió Jurídica Assessora i entre 1989 i 1995 participà en les comissions tècniques que redactaren la Llei de censos de 1990, el Codi de Successions de 1991 i la Llei de la potestat del pare i de la mare de 1995. Ha format part de l'Observatori de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya. Fou professor associat de dret civil de la Universitat de Barcelona entre 1987 i 2016. El 2008 fou elegit com a membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i va llegir el discurs L'oficialitat lingüística: un concepte jurídic. Després de quatre anys com a Secretari, des de desembre de 2016 n'és el president. El 2016 ingressà a l'institut d'Estudis Catalans i forma part de la Secció de filosofia i ciències socials.

El 1996 fou nomenat Director General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins al 2003 essent consellers Joan M. Pujals i Jordi Vilajoana en els darrers governs de Jordi Pujol. En aquest càrrec fou responsable de l'elaboració i posterior desplegament de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, la tramitació de la qual generà un gran debat polític i ciutadà que tingué continuïtat amb el Decret que pretenia imposar a les multinacionals el doblatge al català de les pel·lícules de major impacte comercial, antecedent en aquest punt de la Llei del Cinema de 2010. La llei va plasmar legislativament els conceptes de llengua pròpia i de llengua oficial per a establir una política respectuosa amb la llibertat d'elecció de llengua però compatible amb l'ús normalment del català a l'ensenyament, les institucions pròpies i els mitjans de comunicació públics i actuacions públiques de suport a la llengua del territori. Essent director genral va promoure la implicació de la Generalitat en les indústries de la llengua, en especial la traducció automàtica i el reconeixement de veu, i mantingué una relació especialment fluïda amb el Govern de les Illes Balears presidit per Francesc Antich, amb Damià Pons com a conseller de Cultura, col·laboració de la qual sorgí l'Institut Ramon Llull.

Des del 1993 és membre del patronat de la Fundació Noguera, que té per finalitat promoure l'ús de la documentació notarial en la recerca històrica, i actualment n'és el secretari. Participa en diverses institucions culturals com són la Fundació Pau Casals, la Fundació Museu Picasso i la Fundació Stämpfli.

El 4 de desembre del 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà el premi Justícia de Catalunya, el reconeixement més alt que la institució concedeix en el camp del dret, "per la seva participació en la redacció del llibre cinquè del Codi Civil Català.