David Jou i Mirabent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Jou i Mirabent
Biografia
Naixement23 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, escriptor, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesDavid Jou i Andreu Modifica el valor a Wikidata  i Lolita Mirabent i Muntané Modifica el valor a Wikidata
Premis

David Jou i Mirabent (Sitges, 23 d'octubre de 1953) és un poeta, físic i assagista català.[1]

És net de l'escultor gracienc Pere Jou (autor, entre moltes altres obres, dels capitells de Maricel de Sitges), fill del capità mercant i historiador David Jou i Andreu i de la bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané i amb un germà notari i estudiós del dret, Lluís Jou i Mirabent, Ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a l'any 2018. El 2014 va ser nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Girona. Actualment[Quan?] és el President de la Fundació Joan Maragall.

Ha rebut diversos premis de recerca com ara: Premi Rey Juan Carlos I 1986, Ciutat de Barcelona 1993, Medalla Narcís Monturiol 1991, Eduard Fontserè 1982, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca 2000,i premi Ad studia humanitatis fovenda, de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, per la seva aportació a la poesia i a l'assaig entre ciències i humanitats. És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid i de la Accademia Peloritana de Messina. Des de 1993 forma part del patronat de la Fundació Joan Maragall (Cristianisme i cultura) de Barcelona.[cal citació]

Obres[modifica]

Obra poètica[modifica]

  • 1971: Per a no oblidar la llum
  • 1975: Dit de pas
  • 1977: Diminuta imatge
  • 1981: Mirall de vellut negre
  • 1982: Tapís (edició amb gravats de Manuel Capdevila, 1993; edició amb música per a piano de Mercè Torrents, 2012)
  • 1983: Arbre
  • 1987: Teoria
  • 1988: Joc d'ombres (segona edició, ampliada, 1999)
  • 1990: El color de la ciència (amb il·lustracions de Fernando Krahn)
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1995: Entre el mirall i les ombres. Antologia poètica (amb il·lustracions d'Artur Duch)
  • 1999: Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema.
  • 1988: Transfiguracions
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1996: A la deriva blava. Poemes de Sitges
  • 1998: Basilisc
  • 2000: Passeig marítim i altres poemes de Sitges (edició amb gravats de Jordi Catafal, 1998)
  • 2002: Bestiari
  • 2002: L'èxtasi i el càlcul
  • 2004: Escuma i turbulència
  • 2004: A Barcelona
  • 2004: L'huracà sobre els mapes
  • 2004: Llum de Sitges (amb fotografies de Joan Iriarte) (traduccions al castellà, francès i anglès)
  • 2006: Sitges en blau (amb fotografies de Joan Iriarte) (traducció al castellà)
  • 2007: Les escriptures de l'Univers (edició bilingüe català/anglès, segona edició ampliada, 2019) (traduccions al castellà, hongarès, polonès, búlgar, rus, alemany)
  • 2011: La Passió de la Selva del Camp
  • 2013: Poemes sobre ciència i fe
  • 2013: L'avinguda i el laberint: poemes sobre Catalunya i Espanya
  • 2014: Poemes de Nadal i de Setmana Santa
  • 2015: La mística dels dies
  • 2016: Cartografies de Déu
  • 2017: Cant espiritual
  • 2018: Poemes de la revolta catalana
  • 2020: Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms
  • 2020: Palaus i equacions. Una celebració de Sicília (Palazzi ed equazioni: una celebrazione della Sicilia, edició bilingüe català-italià)

Obra assagística[modifica]

  • 1991: L'escultor Pere Jou
  • 1992: Algunes qüestions sobre ciència i fe
  • 1999: Matèria i materialisme (traducció al castellà, 2014, i al xinès mandarí, 2018)
  • 2001: El temps i la memòria en la ciència contemporània
  • 2003: Ciència, fe, poesia
  • 2006: El laberint del temps, la simfonia de la matèria
  • 2008: Déu, Cosmos, Caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió (traducció al castellà, el 2015)
  • 2008: Reescribiendo el Génesis. De la gloria de Dios al sabotaje del universo (traducció a l'italià, 2009)
  • 2010: La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman[2])
  • 2011: Cerebro y universo. Dos cosmologías
  • 2012: La poesia de l'infinit. Ciència i mística
  • 2012: Iniciación al mundo cuántico. De la danza de las partícules a las semillas de las galaxias
  • 2013: El laberinto del tiempo (traducció al xinès mandarí, 2018)
  • 2014: Esperances davant d'incerteses. Tecnologia, humanitats i cristianisme en les crisi d'avui
  • 2018: Creació: pregàries, himnes, poemes (amb Pere Carreras)

Selecció de publicacions científiques[modifica]

  • Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer, 1993, 2001 (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon)
  • Understanding nonequilibrium thermodynamics. Foundations, applications, frontiers: Berlín: Springer, 2008 (con G. Lebon y J. Casas-Vázquez)
  • Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer, 2000 (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado Sancho)
  • Mesoscopic theories of heat transport in nanosystems (amb A. Sellitto i V. A. Cimmelli): Berlín: Springer, 2016
  • Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall, 1990 (amb J. E. Llebot)
  • Mecànica estadística I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB, 1986
  • Física para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill, 1994 (amb J. E. Llebot i C. Pérez-García)
  • Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya (amb Ll. Rovira y P. Senra): Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001
  • Termodinámica química (amb M. Criado-Sancho i J. Casas-Vàzquez): Servicio de publicaciones de la UNED, 2011, 2019
  • Introducción al mundo cuántico: Pasado y Presente, 2012

Referències[modifica]

  1. «David Jou i Miraben». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. «La expresividad de la creación – Silene» (en espanyol europeu). [Consulta: 5 març 2021].

Enllaços externs[modifica]