Rocallaura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRocallaura
Bandera de Rocallaura Escut de Rocallaura
Bandera de Rocallaura Escut de Rocallaura
Calles de Rocallaura.jpg
Carrer de Rocallaura

Localització

41° 30′ N, 1° 09′ E / 41.5°N,1.15°E / 41.5; 1.15
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Urgell
Municipi Vallbona de les Monges
Població
Total 85 hab. (2009)
• Densitat 7,87 hab/km²
Gentilici rocallaurí, rocallaurina
Geografia
Superfície 10,8 km²
Altitud 649 m
Indicatius
Codi postal 25269
Altres dades

Web http://vallbona.ddl.net/rocallaura/principal.htm
Modifica dades a Wikidata

Rocallaura [1] és un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca de Barberà. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km².

Es comunica amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella.

El 2009 tenia 85 habitants, cosa que el fa el segon nucli més habitat del municipi.

L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers). També hi tenen importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts properes al poble, del Balneari de Rocallaura. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el Santuari del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traça.

Va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rocallaura Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Moix Bergadà, Montserrat et al. Rocallaura (en català), juliol 2008, p. 285. ISBN 9788461252763.