Anglesola (llinatge)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la dinastia noble. Vegeu-ne altres significats a «Anglesola».
Escut d'armes del
llinatge dels Anglesola

Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.[1] Probablement originaris del sud de França.[1] El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingué senyor de la baronia homònima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.[1] La primera donació els feia senyors del Mascançà (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge,[1] abans i tot que aquesta zona caigués en mans cristianes. La família va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Butsènit i Utxafava) i els Vallbona.[1] Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139.[1] Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.[1]

El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la família dels Rocabertí, i poc després el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el títol passà a mans del comte de Peralada.

Els primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.[1]

Armes heràldiques[modifica]

En camp d'or, quatre faixes vibrades de sable.[2]

Línia troncal dels Barons d'Anglesola[modifica]

Branca dels Anglesola Senyors de Miralcamp[modifica]

Línia dels Anglesola Senyors de la Baronia de Bellpuig[modifica]

Branca dels Anglesola Senyors de Butsènit i d'Utxafava[modifica]

la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig (Urgell), de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d'Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona.

Línia dels Anglesola Senyors de Vallbona[modifica]

Altres membres destacats no troncals[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
  2. Armoria: Anglesola

Bibliografia[modifica]