Servei Meteorològic de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióServei Meteorològic de Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya.svg
Dades base
Abreviació SMC
Tipus entitat Empresa pública
Història
Fundació 1921
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Director Oriol Puig i Godes
Societat matriu Generalitat de Catalunya

Web www.meteo.cat

Modifica dades a Wikidata

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Història[modifica]

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè i Riba en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l'Institut d'Estudis Catalans.[1][2]

La seu del Servei ocupava el pis superior de l'edifici del rellotge de l'Escola Industrial. Des d'allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l'Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Fontserè va assistir, en representació de l'SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l'Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.[1]

Des de 1922 l'SMC va elaborar una previsió diària del temps, que es donava a conèixer a edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de 1927 va retransmetre la informació sobre l'estat del temps i la predicció per a Catalunya través de Radio Barcelona,[1] essent una experiència pionera a Espanya i a Europa.[3]

Durant els seus 17 anys d'existència, l'antic Servei va donar un impuls important a la meteorologia a Catalunya i, amb alguns dels seus treballs de caràcter científic, va adquirir un cert prestigi internacional. Entre els seus treballs de l'època destaquen la participació en l'elaboració de l'Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, la contribució a l'Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d'alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l'Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L'any 1939 amb l'inici del règim franquista, però, l'SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.[1]

Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat de Catalunya, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l'SMC sens perjudici del que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l'Estatut, l'any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l'aleshores Departament de Medi Ambient.[1]

Els arxius de l'antic SMC van ser retornats a la Generalitat l'any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l'any 2003 es conserva i està a disposició del públic a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.[1]

L'aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.[1] L'article 144.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia.[1]

Funcions[modifica]

Tal com disposa l'article 4 de la Llei 15/2001, de 14 de novembre de meteorologia, són funcions del Servei Meteorològic de Catalunya:[4]

  • Assistir les administracions i les institucions que necessiten informació meteorològica i climàtica i col·laborar-hi.
  • Establir col·laboracions, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat i amb la resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees o internacionals que compleixin funcions meteorològiques, amb vista a assolir una informació meteorològica de qualitat en l’àmbit de Catalunya, i signar amb aquestes institucions, per a l’exercici de competències concurrents, convenis de col·laboració que evitin la duplicitat de serveis.
  • Gestionar i mantenir la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec).
  • Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics.
  • Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia del Departament de Medi Ambient.
  • Mantenir la Base de dades meteorològiques de Catalunya.
  • Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.
  • Programar, implantar i gestionar un sistema de predicció i seguiment de fenòmens meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbit territorial de Catalunya.
  • Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de perill, coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), amb vista a millorar l’eficàcia de les actuacions pertinents i a assegurar-ne la comunicació als usuaris que en poden resultar afectats, per mitjà del sistema d’avisos que sigui determinat per via reglamentària.
  • Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc, assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucions competents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquests casos, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat.
  • Promoure activitats d’investigació en matèria de meteorologia i climatologia i afavorir el desenvolupament de productes i serveis en aquest àmbit.
  • Organitzar activitats de formació i difusió en l’àmbit de la meteorologia.
  • Realitzar estudis per a millorar el coneixement del clima i de la meteorologia a Catalunya.
  • Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionats amb l’estudi del clima i del canvi climàtic, en coordinació amb els organismes competents en aquesta matèria.
  • Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi, en matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminació atmosfèrica.
  • Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunya amb relació a l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població.
  • Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya i participar i col·laborar en les recerques que sobre aquesta matèria porten a terme diversos grups a Catalunya.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Història del Servei Meteorològic de Catalunya». Gencat.cat. [Consulta: 11 juny 2015].
  2. «Servei Meteorològic de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Setanta-cinquè aniversari del primer comunicat meteorològic a Ràdio Barcelona. Josep Batlló. VIII Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè (Meteorologia d'Alta Muntanya). 23 de novembre de 2002. http://acam.cat/node/104
  4. LLEI 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Servei Meteorològic de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata