Torregrossa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTorregrossa
Escut de Torregrossa
Escut de Torregrossa Modifica el valor a Wikidata
Carrer Torregrossa.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Torregrossa respecte del Pla d'Urgell.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 34′ 54″ N, 0° 49′ 48″ E / 41.581666666667°N,0.83°E / 41.581666666667; 0.83
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaPla d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.202 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat54,37 hab/km²
Llar53 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTorregrossí, torregrossina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície40,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud232 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Maria Puig Vall Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25141 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE25230 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT252304 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtorregrossa.cat Modifica el valor a Wikidata
Església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció

Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Antigament formava part de la comarca de les Garrigues, es troba al sud del Pla d'Urgell. El municipi està situat en una plana a 232 metres per damunt del mar i amb un paisatge agrícola de sembrats i arbres fruiters.

Història[modifica]

El seu origen data de l'època romana, ja que les restes que s'han trobat al Pou Bo són del temps del baix imperi. El 1810 hi va tenir lloc la batalla de Margalef, en què va ser derrotat l'exèrcit espanyol del general O'Donnell, que anava a auxiliar la ciutat de Lleida, assetjada pels francesos.[1] Cal destacar la intensa activitat cultural que hi realitzen les diferents associacions del municipi. Els darrers anys ha nascut la colla de grallers els Descordats.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 38 53 230 623 1.355 1.549 1.874 1.976 2.260

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.548 2.604 2.318 2.444 2.625 2.485 2.312 2.246 2.211 2.211

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.239 2.238 2.242 2.195 2.285 2.302 2.237 2.251 2.234
2.235

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.166
2.190 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès[modifica]

  • Església parroquial de Santa Maria de l'Assumpció, amb façana renaixentista i un campanar de mitjan s. XIX. Aquest campanar de la població té una alçària de 33 metres. Es va començar la construcció l'any 1832 en uns terrenys del príncep Pignatelli de Bellmonte, resident a Nàpols, que sostingué un llarg litigi amb l'ajuntament, i que fou resolt l'any 1827. L'església té una façana renaixentista austera, amb la portada emmarcada per columnes adossades i un frontó triangular. Actualment regeix l'església Mn. Josep Coll i Soler. Les primeres notícies que tenim l'entrada al castell daten de l'any 1172 quan Torregrossa era bastió entre els reines de Lleida i Siurana. Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó referen el castell de Torregrossa amb elements renaixentistes (portal adovellat).
  • Capella votiva de Sant Roc, del s. XVIII. No és fàcil esbrinar l'antiguitat exacta d'aquesta capella. Les primeres notícies són de l'any 1541 que sembla que seria un petit temple fora dels murs del castell. Durant el segle xviii consten noves reformes a la capella. L'any 1748 s'estableix la festa votada el 29 de desembre. L'any 1929 va haver-hi una nova remodelació, que com les altres sempre el que feien era engrandir la capella. Finalment l'any 1991 es va fer la darrera restauració essent rector de la parròquia, Mn. Josep Coll i Soler
  • Ruïnes del poblat ibèric de Margalef. Es troba al sector de ponent del terme, prop de l'encreuament de la carretera de Tarragona a Lleida amb la carretera local procedent de Torregrossa. Formava part de la primitiva església de Santa Maria de Margalef. És la façana, d'arcs apuntats i campanar d'espadanya. Al seu voltant hi ha ceràmica medieval i també prehistòrica, estudiada per E. Junyent i el grup La Femosa d'Artesa de Lleida
  • Col·lecció particular de Llorenç Peiró.
  • Col·lecció d'eines antigues de Sebastià Macià.
  • Fonteta de Paradell, situada a uns 3,5 km de la població direcció a Lleida, a mà esquerra per la carretera de Margalef. És de l'època islàmica. Les obres del Canal d'Urgell en van destruir una part i solament se'n conserva la façana de pedra.
  • Pou Bo, de 19 metres de fondària, data dels segles IV-VI dC. Està situat a la sortida del poble direcció a Bell-lloch. Va ser netejat, i es va descobrir que està recobert de llambordes de pedra de La Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada.
  • Monument a la Sardana. A Torregrossa, hi havia en els anys 1960-70 una Agrupació Sardanista que tenia dues colles, "Bons Minyons" i "Torregrossina". L'any 1973, en passar la Flama de la Sardana de Catalunya per la població, s'hi inaugurà el monument a la Sardana, de ferro forjat, obra de C. Teruel.
  • Nucli antic, també anomenat l'entrada al castell. En èpoques antigues era un castell però actualment només en queden les ruïnes.
Entrada a Torregrossa des de Mollerussa

Curiositats[modifica]

  • El Doctor Xavier Iglesias Guiu és natural de Torregrossa. Ginecòleg d'especialitat, és Catedràtic i un metge de referència per a molts ginecòlegs de Barcelona. Com a reconeixement de la seva carrera professional, el poble de Torregrosa li ha dedicat una avinguda, situada al tram de la sortida de la població fins a la carretera de Juneda, anomenada Avinguda Doctor Xavier Iglesias.
  • És una de les poques localitats en què és tradició que als bateigs, després de la cerimònia, a l'església es tiren llaminadures, pilotes, globus... des del balcó de la casa on ha nascut el nen o nena.
  • Per festa major és típic fer "orelletes": són una mena de coques fines, trencadisses, cruixents, primes i ensucrades, i posteriorment fregides. De grandària considerable, s'han de fregir en cassoles grans. Es fan amb els següents ingredients: ou sencer, llet, oli, sucre, llevat, ratlladura de llimona, sal i anís, i, un cop fregides en oli d'oliva, s'hi tira sucre de llustre per damunt. Com a curiositat, en algunes cases encara estiren la pasta al damunt del genoll.
  • Per Setmana Santa és tradició fer "panadons", que es fan amb una base de pasta i es farceixen amb espinacs i panses.

Referències[modifica]

  1. El setge de Lleida el 1810 Capítol del programa En guàrdia num. 147 de Catalunya Ràdio, del 27-3-2005.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torregrossa