Pau Sabater i Llirós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Sabater i Lliró
Tero 1.jpg
Foto de Pau Sabater apareguda a la revista Nuevo Mundo poc després del seu assassinat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1884 Modifica el valor a Wikidata
Algerri (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Tero Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSindicalista
Membre de

Pau Sabater Lliró (o, depenent de la referència, Llirós)[1] (Algerri, Noguera, 5 de març de 1884 - Barcelona, 17 de juliol de 1919) fou un sindicalista català, conegut com "el Tero".

Fou secretari del sindicat de tintorers (ram de l'aigua), un dels més importants del sector téxtil de la Confederació Nacional del Treball. Emparellat amb Josepa Ros de la que va tenir tres fills. Va ser assassinat per elements de la banda de Manuel Bravo Portillo. L'assassinat del mateix Manuel Bravo Portillo unes setmanes més tard, va ser interpretada com una revenja per l'assassinat de "el Tero". El seu enterrament el dia 24 de juliol va ser una autèntica manifestació obrera que va anar des de l'Hospital Clínic fins al Cementiri de Montjuïc per tota la Gran Via i en la que va haver-hi nombrosos avalots.[2] El judici pel seu assassinat, ple d'irregularitats, es va celebrar els dies 10 i 11 de maig del 1922. L'únic acusat, Luis Fernández García, en va sortir absolt.

Alfonso Vidal y Planas va novel·lar aquests fets en la seva obra Bombas de Odio, en la que el personatge de "El Toto" és una imatge de Pau Sabater "el Tero".

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau Sabater i Llirós

Més informació a: http://maxaue.wordpress.com/tag/besoncle