Canberra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCanberra
Flag of the Australian Capital Territory.svg Coat of Arms of the Australian Capital Territory.svg
Canberra parliamentary axis.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Canberra locator-MJC.png Modifica el valor a Wikidata
 35° 17′ 35″ S, 149° 07′ 37″ E / 35.2931°S,149.1269°E / -35.2931; 149.1269Coord.: 35° 17′ 35″ S, 149° 07′ 37″ E / 35.2931°S,149.1269°E / -35.2931; 149.1269
EstatAustràlia
Territori continental australiàTerritori de la Capital Australiana Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total381.488 (2014) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat808,61 hab./km²
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deCanberra - Queanbeyan Modifica el valor a Wikidata
Superfície471,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perBurley Griffin Modifica el valor a Wikidata
Altitud578 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació12 març 1913
Identificador descriptiu
Codi postal2600–2617 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0251, 0252, 0261 i 0262 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webact.gov.au Modifica el valor a Wikidata

Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.[1] És la vuitena ciutat més poblada del país, però, la més petita de totes les ciutats capitals dels estats australians a excepció de Hobart, amb 345.257 habitants al 30 de juny de 2008.

Canberra va ser una àrea rural fins al 1908, quan va ser seleccionada com a capital de la federació d'Austràlia. Després d'una llarga disputa sobra quina hauria de ser la capital de la federació, Sydney o Melbourne, llavors les ciutats més grans i importants, es va decidir seleccionar una regió neutra, a mig camí entre les dues. Després d'una extensa recerca, l'àrea de Canberra, localitzada llavors a l'estat de Nova Gal·les del Sud, va ser triada el 1908. L'1 de gener, 1910 la regió es convertiria en el Territori de la Capital Federal. La ciutat va rebre oficialment el nom de Canberra el 12 de març de 1913 per Lady Denman, la dona del llavors Governador-General Lord Denman, i la construcció va començar oficialment.

Encara que no és el centre econòmic ni financer del país, a Canberra s'hi troben les oficines principals dels mitjans de comunicacions més importants d'Austràlia. L'economia de la ciutat està limitada als serveis públics i al turisme.

Història[modifica]

Pla de Canberra 1911-1912.
Històrica casa Blundells, construïda l'any 1860,[2] un dels pocs edificis que queden construits pels primers pobladors europeus de Canberra.

Primers pobladors[modifica]

Abans de l'establiment europeu, l'àrea on es troba Canberra era habitada per les tribus Ngunnawal i Walgalu. El Ngarigo va viure el sud-est Canberra, el Gundungurra al nord, el Yuin sobre la costa i el Wiradjuri a l'oest. Proves arqueològiques de la regió de Canberra suggereixen la població humana des de fa 21.000 anys. La paraula "Canberra" es diu que deriva d'una paraula local dels Ngabri, un dels Ngunnawal, o alternativament de la paraula Kambera que significa "lloc de trobades" en l'idioma Ngunnawal. El nom Ngunnawal aparentment va ser usat per fer referència als corroboree que servien de protecció durant les migracions estacionals de la població en els Bogong moths que es realitzaven a la regió cada primavera.

Exploració europea[modifica]

L'exploració i conquesta europea va començar a Canberra a principi de la dècada de 1820. Van arribar quatre expedicions entre 1820 i 1824. Els primers poblats de blancs a la regió daten de l'any 1824, quan una granja o una estació van ser construïdes on avui es troba la península Acton, per ramaders contractats per Joshua John Moore. Moore va comprar formalment les terres en 1826, i els va donar el nom de Canberry. La població europea a la regió de Canberra va seguir augmentant a ritme lent durant el segle xix. Entre ells, es trobava la família Campbell de "Duntroon"; la seva imponent casa de pedra pertany avui al Royal Military College. Els Campbells van fomentar l'establiment de grangers escocesos per treballar a les seves terres, com els Southwells de "Weetangera". Al mateix temps que la població europea augmentava, la indígena anava disminuint, principalment per malalties com la verola o el xarampió.

Creació de la capital[modifica]

El canvi del districte de Nova Gal·les del Sud (NSW), d'àrea rural a capital nacional va començar amb una sèrie de debats entorn del federalisme a la fi del segle xix. Seguint una llarga disputa, si Sydney o Melbourne hauria de ser la capital nacional, a una distància no major de 100 milles de Sydney, sent Melbourne capital temporalment fins que la nova ciutat sigui acabada. Canberra va ser escollida com el lloc ideal en 1908, com a resultat de l'estudi realitzat pel govern, a través de l'agrimensor Charles Scrivener. El govern de Nova Gal·les del Sud va cedir terres per a la creació del Territori de la Capital Australiana. En una competència de disseny internacional conduïda pel Departament d'Afers Exteriors, l'1 de gener de 1910, el disseny de Walter Burley Griffin va ser triat per a la ciutat, i en 1913 Griffin va ser seleccionat com a Director de Disseny i Construcció de la Capital Federal, donant inici a la construcció. El 12 de març de 1913, la ciutat rep oficialment el nom de Canberra per la Senyora Denman, esposa del Governador general Lord Thomas Denman en una cerimònia realitzada en el Turó Kurrajong, que des d'aquest moment va passar a ser conegut com el Turó Capital i on es troba la Casa del Parlament.[3] "Canberra Day" és un firat nacional que se celebra a la ciutat i als voltants del Territori de la Capital Australiana en el tercer dilluns de març per commemorar l'aniversari de la fundació de Canberra.

La Casa del Parlament (al fons) i l'antiga Casa del Parlament (en primer terme).
Nova Seu del Parlament de Canberra

El 1913 s’inicià la construcció, que es paralitzà durant la Primera Guerra Mundial, i finalitzà el 1927, quan el duc de York inaugurà l'edifici del parlament i es traslladaren els organismes administratius des de Melbourne.[1]

El govern federal va ser transferit a Canberra el dia 9 de maig de 1927, amb l'obertura de l'antiga Casa del Parlament. El primer ministre, Stanley Bruce, dies abans oficialment va prendre possessió de la residència a The Lodge.

Segle XX[modifica]

El desenvolupament planejat per a la ciutat va disminuir significativament durant la gran depressió en la dècada dels 30 i durant la Segona Guerra Mundial. Alguns projectes planejats durant aquest temps, com la creació de catedrals del culte catòlic i anglicà, mai van ser completats. El desenvolupament de Canberra va començar la seva recuperació després de la Segona guerra mundial, i des de llavors ha crescut més enllà de les expectatives dels planificadors. Diversos departaments governamentals, al costat dels empleats públics, van ser transferits de Melbourne a Canberra, un cop acabada la guerra. Complexos d'habitatges van ser construïts per poder acomodar la creixent població. Les parts nord i sud de la ciutat van tenir el seu desenvolupament pels anys 1950, i el desenvolupament urbà en els districtes de Woden Valley i Belconnen va començar a la meitat i al final dels 60, respectivament. El Llac Burley Griffin va ser acabat en 1963.

El 27 de gener de 1972 es va establir per primera vegada la Carpa Aborigen als voltants del Parlament; va ser creada per cridar l'atenció sobre els drets indígenes i qüestions de la terra i contínuament ha estat ocupada des de 1992. El 9 de maig de 1988, una Casa del Parlament més gran i permanent va ser oberta en el Turó Capital com a part de la celebració del bicentenari d'Austràlia. Al desembre de 1988, el Territori de la Capital Australiana va obtenir la seva autonomia després d'un acte realitzat al Parlament de la Commonwealth. Van seguir les primeres eleccions al febrer de 1989, on es van triar 17 membres per a l'Assemblea Legislativa. El Partit Laborista va formar el primer govern del Territori Capital, liderat per la Primera ministra Rosemary Follett, que va ser la primera dona a liderar el govern australià.

El 18 de gener de 2003, parts de Canberra van ser arrasades per un gran incendi que va matar quatre persones i va destruir 491 cases, a més de destruir els principals telescopis i el taller de recerca de l'Observatori Mount Stromlo de la Universitat Nacional d'Austràlia.

Estructura[modifica]

La ciutat és formada per l’addició de dos semicercles, on amples vies semicirculars són travessades per unes altres de tipus radial.[1] Al semicercle de la vora dreta del riu hi ha el centre polític i administratiu, amb els edificis de govern davant el Molonglo Bassin.[1] Un pont uneix aquest sector amb la city, centre comercial situat a la vora esquerra.[1] A la part externa dels dos semicercles s’estenen, entre amples espais verds, els barris residencials.[1]

Canberra viewed from Mount Ainslie.jpg
1
2
9
10
11
14
15
16
19
20
21
Punts d'interès mirant al sud des del mont Ainslie
1
Memorial de guerra
2
Anzac Parade
Antic Parlament
Nou Parlament
Galeria Nacional
Cort Suprema
Questacon
Biblioteca Nacional
9
Edifici Edmund Barton
10
Brindabella Ranges
11
Torre Lovett
Edifici Ben Chifley
Llac Burley Griffin
14
Avinguda Limestone
15
Avinguda Fairbairn
16
Parkes Way
Edifici R G Casey
Edifici John Gorton
19
King Edward Terrace
20
Esglèsia Presbiteriana de Saint Andrew
21
Esglèsia Anglicana de Sant Joan Baptista

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Canberra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «"Historic Blundells' Cottage"». Arxivat de l'original el 22 de mayo de 2006.
  3. National Capital Authority «Canberra, the Seat of Government». , 12-05-2008 [Consulta: 12 maig 2008].