Llançament de disc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esportLlançament de disc
Greek statue discus thrower 2 century aC.jpg
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipusllançament Modifica el valor a Wikidata
Variantsdisciplina esportiva Modifica el valor a Wikidata

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC.[1] Forma part del decatló.

Història[modifica]

L'esport de llançar el disc es remunta a l'Antiga Grècia, on era un dels esports del Jocs Olímpics de l'antiguitat.[2] El disc com a esport va ser ressuscitat a Magdeburg, Alemanya, per Christian Georg Kohlrausch i els seus estudiants durant la dècada de 1870.[3] La competició organitzada es va reprendre a finals del segle xix i ha format part dels Jocs Olímpics d'estiu moderns des de la primera edició, els Jocs Olímpics d'estiu de 1896.

El primer atleta modern que va llançar el disc mentre feia girar tot el cos va ser František Janda-Suk, de Bohèmia (actual República Txeca).[4] Va inventar aquesta tècnica en estudiar la posició de la famosa estàtua del Discòbol. Després de només un any desenvolupant la tècnica va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1900.

La competició femenina va començar a les primeres dècades del segle XX. Inicialment la competició es va disputar a nivell nacional i regional, per ser afegida al programa olímpic als Jocs de 1928.

Característiques del disc[modifica]

El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones.

Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.

Pesos als Estats Units[5]
Edat Homes Dones
High School 1.6 kg 1 kg
Collegiate 2 kg 1 kg
Professional 2 kg 1 kg
Masters (35-59) 1.5 kg 1 kg
Masters (60-74) 1 kg 1 kg
Masters (75+) 1 kg 0.75 kg
Pesos Internacionals[6]
Edat Homes Dones
≤17 1.5 kg 1 kg
18-19 1.75 kg 1 kg
20-49 2 kg 1 kg
50-59 1.5 kg 1 kg
60-74 1 kg 1 kg
75+ 1 kg 0.75 kg

Tècnica de llançament[modifica]

L'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part d'enrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle.

Llançament nul[modifica]

Motius:

  • Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle
  • Sortir per la part de davant del cercle
  • Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte
  • Caure l'artefacte fora del sector
  • Retard en l'execució

Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.

Rècords[modifica]

Records del món de llançament de disc [7]
Gènere Distància Atleta Data Lloc
M 74.08 m RDA Jürgen Schult 6 de juny de 1986 Neubrandenburg
F 76.80 m RDA Gabriele Reinsch 9 de juliol de 1988 Neubrandenburg

Rècords continentals[modifica]

Continent Homes (a 28 de gener de 2019)[8] Dones (a 28 de gener de 2019)[9]
Distància Atleta Nació Distància Atleta Nació
Àfrica 70.32 metres Frantz Kruger Sud-àfrica Sud-àfrica 64.87 metres Elizna Naude Sud-àfrica Sud-àfrica
Àsia 69.32 metres Ehsan Hadadi Iran Iran 71.68 metres Xiao Yanling República Popular de la Xina República Popular de la Xina
Europa 74.08 metres Jürgen Schult República Democràtica Alemanya RDA 76.80 metres Gabriele Reinsch República Democràtica Alemanya RDA
Amèrica del Nord, Amèrica Central i Carib 72.34 metres Ben Plucknett Estats Units Estats Units 70.88 metres Hilda Ramos Cuba Cuba
Oceania 68.20 metres Benn Harradine Austràlia Austràlia 69.64 metres Dani Stevens Austràlia Austràlia
Amèrica del Sud 67.03 metres Mauricio Ortega Colòmbia Colòmbia 65.10 metres Andressa de Morais Brasil Brasil

Millors marques mundials[modifica]

Millors marques masculines[modifica]

Pos. Dist. (m) Atleta Seu Data Ref.
1 74.08  Jürgen Schult (GDR) 6 juny 1986 Neubrandenburg
2 73.88  Virgilijus Alekna (LTU) 3 agost 2000 Kaunas
3 73.38  Gerd Kanter (EST) 4 setembre 2006 Helsingborg
4 71.86  Yuriy Dumchev (URS) 29 maig 1983 Moscou
 Daniel Ståhl (SWE) 29 juny 2019 Bottnaryd [12]
6 71.84  Piotr Małachowski (POL) 8 juny 2013 Hengelo
7 71.70  Róbert Fazekas (HUN) 14 juliol 2002 Szombathely
8 71.50  Lars Riedel (GER) 3 maig 1997 Wiesbaden
9 71.32  Ben Plucknett (USA) 4 juny 1983 Eugene
10 71.26  John Powell (USA) 9 juny 1984 San Jose
71.26  Rickard Bruch (SWE) 15 novembre 1984 Malmö
71.26  Imrich Bugár (TCH) 25 maig 1985 San Jose
13 71.18  Art Burns (USA) 19 juliol 1983 San Jose
14 71.16  Wolfgang Schmidt (GDR) 9 agost 1978 Berlín
15 71.14  Anthony Washington (USA) 22 maig 1996 Salinas
16 71.06  Luis Delís (CUB) 21 maig 1983 L'Havana
17 70.98  Mac Wilkins (USA) 9 juliol 1980 Hèlsinki
18 70.82  Aleksander Tammert (EST) 15 abril 2006 Denton
19 70.78  Fedrick Dacres (JAM) 16 juny 2019 Rabat [13]
20 70.66  Robert Harting (GER) 22 maig 2012 Turnov
21 70.54  Dmitriy Shevchenko (RUS) 7 maig 2002 Krasnodar
22 70.38  Jay Silvester (USA) 16 maig 1971 Lancaster
23 70.32  Frantz Kruger (RSA) 26 maig 2002 Salon-de-Provence
24 70.29  Mauricio Ortega (COL) 22 July 2020 Lovelhe [14]
25 70.06  Romas Ubartas (LTU) 8 May 1988 Smalininkai

Millors marques femenines[modifica]

Pos. Dist. (m) Atleta Seu Data Ref.
1 76.80  Gabriele Reinsch (GDR) Neubrandenburg 9 juliol 1988
2 74.56  Zdeňka Šilhavá (TCH) Nitra 26 agost 1984
74.56  Ilke Wyludda (GDR) Neubrandenburg 23 juliol 1989
4 74.08  Diana Sachse (GDR) Karl-Marx-Stadt 20 juny 1987
5 73.84  Daniela Costian (ROU) Bucarest 30 abril 1988
6 73.36  Irina Meszynski (GDR) Praga 17 agost 1984
7 73.28  Galina Savinkova (URS) Donetsk 8 setembre 1984
8 73.22  Tsvetanka Khristova (BUL) Kazanlak 19 abril 1987
9 73.10  Gisela Beyer (GDR) Berlín 20 juliol 1984
10 72.92  Martina Hellmann (GDR) Potsdam 20 agost 1987
11 72.14  Galina Murashova (URS) Praga 17 August 1984
12 71.80  Mariya Vergova (BUL) Sofia 13 juliol 1980
13 71.68  Xiao Yanling (CHN) Beijing 14 març 1992
14 71.58  Ellina Zvereva (URS) Leningrad 12 juny 1988
15 71.50  Evelin Jahl (GDR) Potsdam 10 maig 1980
16 71.41  Sandra Perković (CRO) Bellinzona 18 juliol 2017 [17]
17 71.30  Larisa Korotkevich (RUS) Sotxi 29 maig 1992
18 71.22  Ria Stalman (NED) Walnut 15 juliol 1984
19 70.88  Hilda Ramos (CUB) L'Havana 8 maig 1992
20 70.80  Larisa Mikhalchenko (URS) Kharkov 18 juny 1988
21 70.68  Maritza Martén (CUB) Sevilla 18 juliol 1992
22 70.65  Denia Caballero (CUB) Bilbao 20 juny 2015 [18]
23 70.50  Faina Melnik (URS) Sotxi 24 abril 1976
24 70.34  Silvia Madetzky (GDR) Atenes 16 maig 1988
25 70.15  Valarie Allman (USA) 1 August 2020 Rathdrum [19]

Medallistes Olímpics[modifica]

Medallistes masculins[modifica]

Edició Or Plata Bronze
1896 Atenes Estats Units Robert Garrett Greece (1828-1978) P. Paraskevópulos Greece (1828-1978) Sotirios Versís
1900 París Hungary (1867-1918) Rudolf Bauer Bohèmia František Janda-Suk Estats Units Richard Sheldon
1904 St. Louis Estats Units Martin Sheridan Estats Units Ralph Rose Greece (1828-1978) Nikolaos Georgantas
1908 Londres Estats Units Martin Sheridan Estats Units Merritt Giffin Estats Units Marquis Horr
1912 Estocolm Finlàndia Armas Taipale Estats Units Richard Byrd Estats Units James Duncan
1920 Anvers Finlàndia Elmer Niklander Finlàndia Armas Taipale Estats Units Gus Pope
1924 París Estats Units Clarence Houser Finlàndia Vilho Niittymaa Estats Units Thomas Lieb
1928 Amsterdam Estats Units Clarence Houser Finlàndia Antero Kivi Estats Units James Corson
1932 Los Angeles Estats Units John Anderson Estats Units Henri LaBorde França Paul Winter
1936 Berlín Estats Units Ken Carpenter Estats Units Gordon Dunn Italy (1861-1946) Giorgio Oberweger
1948 Londres Itàlia Adolfo Consolini Itàlia Giuseppe Tosi Estats Units Fortune Gordien
1952 Hèlsinki Estats Units Sim Iness Itàlia Adolfo Consolini Estats Units James Dillion
1956 Melbourne Estats Units Al Oerter Estats Units Fortune Gordien Estats Units Des Koch
1960 Roma Estats Units Al Oerter Estats Units Rink Babka Estats Units Dick Cochran
1964 Tòquio Estats Units Al Oerter Txecoslovàquia Ludvík Daněk Estats Units Dave Weill
1968 Ciutat de Mèxic Estats Units Al Oerter RDA Lothar Milde Txecoslovàquia Ludvík Daněk
1972 Munic Txecoslovàquia Ludvík Daněk Estats Units Jay Silvester Suècia Ricky Bruch
1976 Mont-real Estats Units Mac Wilkins RDA Wolfgang Schmidt Estats Units John Powell
1980 Moscou Unió Soviètica Viktor Rashchupkin Txecoslovàquia Imrich Bugár Cuba Luis Delís
1984 Los Angeles RFA Rolf Danneberg Estats Units Mac Wilkins Estats Units John Powell
1988 Seül RDA Jürgen Schult Unió Soviètica Romas Ubartas RFA Rolf Danneberg
1992 Barcelona Lituània Romas Ubartas Alemanya Jürgen Schult Cuba Roberto Moya
1996 Atlanta Alemanya Lars Riedel Bielorússia Vladimir Dubrovshchik Bielorússia Vasiliy Kaptyukh
2000 Sydney Lituània Virgilijus Alekna Alemanya Lars Riedel Sud-àfrica Frantz Kruger
2004 Atenes Lituània Virgilijus Alekna Hongria Zoltán Kövágó Estònia Aleksander Tammert
2008 Pequín Estònia Gerd Kanter Polònia Piotr Małachowski Lituània Virgilijus Alekna
2012 Londres Alemanya Robert Harting Iran Virgilijus Alekna Estònia Ehsan Haddadi
2016 Rio Alemanya Christoph Harting Polònia Piotr Małachowski Alemanya Daniel Jasinski

Medallistes femenines[modifica]

Edició Or Plata Bronze
1928 Amsterdam Polònia Halina Konopacka Estats Units Lillian Copeland Suècia Ruth Svedberg
1932 Los Angeles Estats Units Lillian Copeland Estats Units Ruth Osborn Polònia Jadwiga Wajs
1936 Berlín Alemanya nazi Gisela Mauermayer Polònia Jadwiga Wajs Alemanya nazi Paula Mollenhauer
1948 Londres França Micheline Ostermeyer Itàlia Edera Gentile França Jacqueline Mazéas
1952 Hèlsinki Unió Soviètica Nina Romashkova Unió Soviètica Y. Bagriantseva Unió Soviètica Nina Dumbadze
1956 Melbourne Txecoslovàquia Olga Fikotová Unió Soviètica Irina Beglyakova Unió Soviètica Nina Romashkova
1960 Roma Unió Soviètica Nina Romashkova Unió Soviètica Tamara Press Romania (1952-1965) Lia Manoliu
1964 Tòquio Unió Soviètica Tamara Press Alemanya Ingrid Lotz Romania (1952-1965) Lia Manoliu
1968 Ciutat de Mèxic Romania (1952-1965) Lia Manoliu RFA Liesel Westermann Hongria Jolán Kleiber
1972 Munic Unió Soviètica Faina Melnyk Romania (1952-1965) Argentina Menis Bulgaria (1971-1990) Vasilka Stoeva
1976 Mont-real RDA Evelin Schlaak Bulgaria (1971-1990) Maria Vergova RDA Gabriele Hinzmann
1980 Moscou RDA Evelin Jahl Bulgaria (1971-1990) Maria Vergova Unió Soviètica Tatyana Lesovaya
1984 Los Angeles Països Baixos Ria Stalman Estats Units Leslie Deniz Romania (1952-1965) Florenta Craciunescu
1988 Seül RDA Martina Hellmann RDA Diana Gansky Bulgaria (1971-1990) Tsvetanka Khristova
1992 Barcelona Cuba Maritza Martén Bulgària Tsvetanka Khristova Austràlia Daniela Costian
1996 Atenes Alemanya Ilke Wyludda Rússia Natalya Sadova Bielorússia Ellina Zvereva
2000 Sydney Bielorússia Ellina Zvereva Grècia Anastasia Kelesidu Bielorússia Iryna Yatchenko
2004 Atenes Rússia Natalya Sadova Grècia Anastasia Kelesidu Bielorússia Iryna Yatchenko
2008 Pequín Estats Units Stephanie Brown Cuba Yarelis Barrios Ucraïna Olena Antónova
2012 Londres Croàcia Sandra Perković Xina Li Yanfeng[20] Cuba Yarelys Barrios
2016 Rio Croàcia Sandra Perković França Mélina Robert-Michon Cuba Denia Caballero

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llançament de disc
  1. «Sports - List of Summer and Winter Olympic Sports». olympic.org, 14-01-2018.
  2. «Discus Throwing | Encyclopedia.com». www.encyclopedia.com. [Consulta: 11 març 2020].
  3. «History of Discus». www.discusnada.org. [Consulta: 11 març 2020].
  4. «Discus Throw» (en anglès). site.dev.aws.worldathletics.org. [Consulta: 26 octubre 2020].
  5. «Track and Field Throwing Implement Weight Requirements Rules». www.everythingtrackandfield.com. [Consulta: 11 març 2020].
  6. «Book of Rules | Official Documents» (en anglès). www.worldathletics.org. [Consulta: 11 març 2020].
  7. (anglès) Records du monde actuels du lancer du disque, iaaf.org
  8. «Men's outdoor Discus Throw Records». [Consulta: 28 gener 2019].
  9. «Women's outdoor Discus Throw Records». [Consulta: 28 gener 2019].
  10. Discus Throw - men - senior - outdoor. IAAF. Retrieved on 2014-01-20.
  11. «All-time men's best Discus Throw». alltime-athletics.com, 21-07-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  12. «Stahl goes to equal fourth on the world all-time discus list with 71.86m». European Athletics, 29-06-2019.
  13. «Discus Throw Results». sportresult.com, 16-06-2019. [Consulta: 23 juny 2019].
  14. Bob Ramsak «Dadic impresses in one-hour heptathlon, Ortega smashes South American discus record». World Athletics, 24-07-2020.
  15. Discus Throw - women - senior - outdoor. IAAF. Retrieved on 2014-01-20.
  16. «All-time women's best Discus Throw». alltime-athletics.com, 23-06-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  17. Diego Sampaolo «Perkovic throws 71.41m in Bellinzona, world's best discus mark since 1992». IAAF, 19-07-2017 [Consulta: 19 juliol 2017].
  18. «Denia Caballero sets Discus world lead of 70.65, Pichardo debuts in long jump». watchathletics.com, 21-06-2015 [Consulta: 21 juny 2015].
  19. Bob Ramsak «Nageotte tops 4.92m in Atlanta, Reekie and Pozzi shine in Trieste». World Athletics, 02-08-2020.
  20. Inicialment guanyà la medalla de plata la rusa Darya Pishchalnikova, però fou desqualificada en donar positiu.