Neubrandenburg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaNeubrandenburg
Escut de Neubrandenburg
Neubrandenburg Stargarder Tor.jpg

Anomenat en referència a Brandenburg an der Havel
Localització
Neubrandenburg in MBS.svg
53° 33′ 25″ N, 13° 15′ 39″ E / 53.556944444444°N,13.260833333333°E / 53.556944444444; 13.260833333333
EstatAlemanya
Estat federatMecklenburg - Pomerània Occidental
DistricteMecklenburgische Seenplatte District Tradueix
Capital de
Població
Total 63.437 (2013)
• Densitat 740,65 hab/km²
Geografia
Superfície 85.650.000 m2 (85,65 km2)
Banyat per Tollensesee Tradueix
Altitud 20 m
Història
Fundador Joan I de Brandenburg
Creació 1248 (Gregorià)
Organització política
• Cap de govern Paul Krüger (2001)
Identificador descriptiu
Codi postal 17033, 17034 i 17036
Zona horària
Prefix telefònic 0395
Codi NUTS DE802
Clau de municipalitat alemanya 13071107
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Neubrandenburg (en baix alemany Nigen Bramborg) és una ciutat a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental[1] al llac del Tollensesee, font del riu Tollense, l'afluent major del Peene. A la fi del 2013 tenia 63437 habitants.[2] La ciutat medieval de la qual van conservar-se grans parts intactes fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser incendiada sense cap raó militar per l'Exèrcit Roig. Només van quedar-se dempeus les quatre portes gòtiques i les muralles, un carrer i unes esglésies, en l'estil típic del gòtic de maons.

Història[modifica]

La Porta de Friedland (a la imatge la porta exterior, del costat dels camps)

El primer esment escrit Brandenborch Nova data del 1248, quan el 4 de gener el marcgravi Joan I de Brandenburg va fundar la ciutat.[3] Ja el 1170 s'havia projectat de crear un monestir a Broda (en l'actualitat fusionat amb Neubrandenburg) per Casimir I de Pommerania, per tal de coercir la població d'origen eslau a convertir-se al catolicisme, tot i que només va començar la seva construcció vers 1240, uns pocs anys abans de la creació de Neubrandenburg. Per tal de poblar la nova ciutat, durant sis anys, el ciutadans eren exempts d'impostos i altres obligacions al senyor. El 1261, sota Otó III es va construir una primera defensa: un fossat, una tanca de fusta damunt un glacis de terra. A l'inici del segle XIV a poc a poc va reemplaçar-se per una muralla de pedra. La porta fortificada de pedra més antiga de la ciutat és la de Friedland. Primer es va construir una porta a la muralla, després una segona porta al talús exterior que es van connectar amb muralles per tal de formar una mena de castell tancat. La quarta porta Neues Tor (porta nova), construïda més tard, té un plan diferent. A l'exterior hi ha un doble fossat (parcialment inundable). També es van fer obres d'enginyeria hidràulica al riu Tollense per a activar els molins i per a subministrar aigua potable.

Antic palau ducal, vers 1900 (destrossat el 1945)

El 1298 la ciutat passà a la nissaga dels Mecklenburg. Als segles XIV i XV va ser la seu del ducat Mecklenburg-Stargard, i junts amb Parchim i Güstrow va ser un dels principals centres administratius. El 1520, s'hi va concloure el contracte de Neubrandenburg entre Albert VII i Enric V, per a dividir de facto les competències territorials d'ambdós germans. Tot i això la mateixa ciutat va quedar abans com després, territori de govern comú. El 1523, Joan Berckman de Stralsund, recolzat pel duc, va començar predicant el luteranisme. Vers 1552, el monestir franciscà, que va tenir un paper important en la fundació de la ciutat, va ser secularitzat.

El 1631 les tropes de la Lliga Catòlica sota el comandament del general Joan t'Serclaes de Tilly van conquerir i sacsejar la ciutat. Centenars de ciutadans van ser torturats i assassinats. Tot i les esglésies van ser destrossades. En conseqüència de la Guerra dels Trenta Anys, el 1671 la ciutat va declarar la fallida. Va caldre més d'un segle i mig per a la reconstrucció, encara agreujat per dos grans incendis el 1676 i el 1737. La nova ciutat en estil barroc, el mercat amb una casa de la vila de l'arquitecte ducal Juli Löwe, el palau ducal junts amb el que quedava dels edificis medievals, van crear una ciutat harmoniosa, fins a la gran destrucció del 1945.

El 1710, els ducs del nou ducat de Mecklenburg-Strelitz, malgrat la insistència dels noubrandenburguesos, van decidir de construir una ciutat nova Neustrelitz per a instal·lar-hi la seva residència i administració.

Nuclis[modifica]

  • Broda
  • Küssow
  • Weitin

Economia[modifica]

Neubrandeburg és un centre supraregional que serveix una zona d'uns quatre-cents mil persones. Té l'índex d'activitat més elevat del Mecklemburg-Pomerània anterior: 692 per 1000 persones (2011).[4] Empleadors majors són els serveis administratius, sanitaris i d'ensenyament (del qual la més important és la Hochschule Neubrandenburg (Universitat Tècnica). Al sector dels serveis comercials hi ha les botegues i totes les cadenes de distribució habituals, així com dos centres d'atenció telefònica, un centre de distribució de correus de la Deutsche Post (3000 treballadors),[5] Al sector de la indústria manufacturera hi ha entre d'altres unes fàbriques de màquines, d'enginyeria automòbil i dues fleques industrials. També empreses de tecnologia de la informació i de la comunicació comencen a desenvolupar-se.[6]

Llocs d'interès[modifica]

Passeig a la muralla amb Wiekhuus

Les muralles, amb els seus típics Wiekhuus, (antigament un petit bastió, ara transformat en cases) les portes gòtiques que van donar la ciutat el seu sobrenom «Ciutat de les quatre portes» el mig d'un ample passeig verd tenen molt encant. En contra de moltes altres ciutats que tenen muralles medievals, a cada porta es van conservar fins avui les típiques portes interior i exterior.

Persones de Neubrandenburg[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Neubrandenburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Statistisches Bundesamt – Gemeinden in Deutschland nach Bevölkerung am 31.12.2013
  3. Mecklenburgisches Urkundenbuch (Llibre de les cartes de Mecklemburg]], número 600
  4. «Arbeitsplatzdichte» (.pdf). Web de l'ajuntament, 2011 [Consulta: 5 desembre del 2014].
  5. NordLB «Die 100 größten Arbeitgeber Mecklenburg-Vorpommerns el 2012 (Els 100 empleadors majors de Meck-Pom)» (pdf) (en alemany). , 4 desembre del 2013, pàg. 17 [Consulta: 5 desembre del 2014].
  6. Netzwerkunternehmen der Software-Initiative Neubrandenburg (SINB)
  7. Retrats de les ciutats agermanades al web oficial de la ciutat