Contracte de Neubrandenburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentContracte de Neubrandenburg
Tipus contracte
Epònim Neubrandenburg
Modifica les dades a Wikidata

El Contracte de Neubrandenburg, en alemany Neubrandenburger Hausvertrag és un contracte privat conclòs el 7 de maig del 1520 entre els hereus de Magne II (1441-1503), duc de Mecklenburg, per a dividir de facto les competències territorials dels seus fills.

Fins aleshores, ambós germans Albert VII i Enric V havien governat conjuntament en indivisió. La reforma protestant va causar la dissensió entre ells: Enric era favorable a les reformes, mentrestant Albert volia quedar catòlic. El contracte va dividir Mecklenburg en dos «subducats»: Mecklemburg-Schwerin i Mecklemburg-Güstrow.[1]

Dins del Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat continuava sent considerat com un estat únic. Els estaments van exigir que quedessin comuns: els tribunals, el consistori, el landtag (equivalent de les Corts Catalanes), l'òrgan decisiu sobre conflictes de fronteres i el pagament dels costs de la Càmera de la Cort Imperial. També van quedar individits els bisbats, els capítols, uns monestirs majors i les dotze ciutats majors: Rostock, Wismar, Parchim, Güstrow, Neubrandenburg, Schwerin, Sternberg, Malchin, Teterow, Röbel, Waren i Friedland. Una clàusula addicional del 22 de desembre del 1534 va afegir la ciutat de Woldeck a la llista dels territoris de gestió comuna.

La divisió de facto no va ser reconeguda de iure a nivell del Sacre Imperi, que només reconeixia un títol, igual per a ambdós germans, «duc de Mecklemburg». Albert va demanar la divisió completa, però la cort i els estaments imperials van refusar-li-la.[2] El súfix Güstrow o Schwerin només servia per a distingir-los, sense oficialitat.[3]

Referències[modifica]

  1. Hane, Paschen Heinric. Übersicht der Mecklenburgischen Geschichte (en alemany), 1804, p. 162. 
  2. Hempel, Gustav. Geographisch-statistisch-historisches Handbuch des Meklenburger Landes (en alemany). Güstrow: Frege, 1837, p. 52-53. «Zwar beantragte Albrecht bald darnach eine völlige Theilung, aber die jenem Hausvertrage auf Heinrichts Verwenden geworden kaiserliche Sanction und die Union der Landstände nöthigte ihn, davan abzustehen, so daß er 1534 in noch zwanzigjähriger Gemeinschaft der Regierung willigte.» 
  3. Lisch, Georg Christian Friedrich. Die Reformation zu Malchin (en alemany), 1851, p. 98.