Javelina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaJavelina
Home amb un escut llançant una javelina
Tipus llança i arma llancívola
Modifica les dades a Wikidata

Una javelina és una llancívola lleugera generalment composta d'una llarga tija acabada amb una punta d'acer. Era utilitzada principalment en tant que arma llancívola però podia servir, accessòriament, d'arma per a la lluita cos a cos.[1]

Les javelines han estat utilitzats de maneres diferents segons els temps i els llocs : la javelina pesada en els legionaris romans, la javelina lleugera per a les tropes a cavall o per les tropes a peu lleugeres. El seu objectiu principal era desorganitzar l'adversari, infligint-li pèrdues abans d'arribar al cos-a-cos[2]

Descripció[modifica]

Llançament de javelina al Festival de Papeete

Una característica d'aquesta arma és la de tenir una punta metàl·lica pesada, capaç de perforar escut i armadura, si es llançava amb prou força. Va ser una de les principals armes de la infanteria romana.

També hi havia la javelina d'estoc que és una arma per al combat cos a cos, pesat i proveït d'una fulla relativament ampla, contràriament a la javelina llancívola, que era més lleugera i estava dotada d'una fulla més prima

Història[modifica]

La javelina utilitzada pels legionaris romans era el pilum. Aquesta arma era utilitzada pels criats, milicians i tropes d'infanteria lleugera a l'Edat mitjana. Era llançada sobre els enemics tant si anaven sense cuirassa com amb cuirassa. La javelina era igualment utilitzada pels cavallers a l'Edat mitjana, sobretot per assetjar l'enemic.

Francs[modifica]

Els soldats d'infanteria francs, no portaven ni cuirasses ni botes. Portaven l'espasa i javelines. Les seves javelines poden servir de meitat-punxa o d'arma de doll, són guarnides de ferro per tot arreu, exceptuat el pom; la seva punta és bèl·lica pels dos costats, destinades a retenir-la a les ferides. Si la javelina es clavava a l'escut, hi romania suspesa per la seva punta i l'arrossegava a terra. No podia ser arrencada ni tallada perquè estava coberta de ferro. És a aquest moment que el Franc s'avançava saltant, posava el peu sobre l'extrem inferior de la javelina, i recolzant-se al damunt fent palanca, obligava l'enemic a inclinar el seu escut i a descobrir-se. Llavors li clavava la destral o l'espasa, al rostre o a la gola.[3]

Almogàvers[modifica]

Tropes molt similars als almogàvers durant la conquesta de Mallorca
Article principal: Almogàvers

Els almogàvers eren un cos d'infanteria catalana, que anaven armats amb una espasa curta, un escut i dues javelines pesades, conegudes com a ascona.[4] L'equipament s'assemblava al d'un legionari romà i l'ús de les javelines pesades era molt semblant. El seu protagonisme històric, l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època, eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa, ja que sempre "necessitaven" guerres.

Referències[modifica]

  1. javelina a Optimot
  2. DCVB: javelina
  3. Description faite par Agathias
  4. Moreno Echevarría, José María. Los Almogávares (en castellà), 1975. ISBN 9788401440663. 

Bibliografia[modifica]

  • Anglim, Simon et al., (2003), Fighting Techniques of the Ancient World (3000 B.C. to 500 A.D.): Equipment, Combat Skills, and Tactics, Thomas Dunne Books.
  • Bennett, Matthew et al., (2005), Fighting Techniques of the Medieval World: Equipment, Combat Skills and Tactics, Thomas Dunne Books.
  • Connolly, Peter, (2006), Greece and Rome at War, Greenhill Books, 2nd edition.
  • Jorgensen, rister et al., (2006), Fighting Techniques of the Early Modern World: Equipment, Combat Skills, and Tactics, Thomas Dunne Books.
  • Saunders, J. J., (1972), A History of Medieval Islam, Routledge.
  • Warry, John Gibson, (1995), Warfare in the Classical World: An Illustrated Encyclopedia of Weapons, Warriors and Warfare in the Ancient Civilisations of Greece and Rome, University of Oklahoma Press.
  • Rawlinson, G., (1882), History of Ancient Egypt, E. Cassino.
  • Bothwell Gosse, A. (1915), The Civilization of the Ancient Egyptians, T.C. & E.C. Jack.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Javelina Modifica l'enllaç a Wikidata