Divisió Blava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
250a Divisió d'Infanteria Divisió de Voluntaris Espanyols
250. Infanteriedivision
Spanische Freiwilligendivision
Escut de la Divisió Blava
Escut de la Divisió Blava
Data de lleva: 24 de juny de 1941
Dissolució: 20 d'octubre de 1943
Branca: Balkenkreuz Heer
Arma: Infanteria
Mida: Divisió
Comandants:
Oficials destacats: Agustín Muñoz Grandes
Emilio Esteban Infantes
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Segona Guerra Mundial:
Una de les banderes de la Divisió Blava

La Divisió Blava[1] (División Azul en castellà, Blaue Division en alemany), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht,[2] va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica.[3] Fou un fracàs militar, polític i un taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.[4]

Origen[modifica | modifica el codi]

Tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial del costat de les Potències de l'Eix, el generalísimo Francisco Franco va trametre voluntaris allistats a la Wehrmacht. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil Espanyola (vegeu Legió Còndor). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, Ramón Serrano Suñer, va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de l'Operació Barbarroja, i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a Berlín. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el 24 de juny de 1941, i José Luis Arrese Magra, el secretari general del Movimiento va donar les instruccions de reclutament.[5]

Es va formar una divisió completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir els voluntaris.

Enquadrada en l'exèrcit (Heer) de la Wehrmacht com a 250a Divisió d'Infanteria (en alemany, 250. Infanteriedivision), n'usà l'uniforme gris (feldgrau) amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta.

El 13 de juliol de 1941 va sortir de Madrid cap a Grafenwohr (Baviera) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La 250 Divisió d'Infanteria es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: Barcelona, València i Sevilla. Cada regiment tenia tres batallons, formats per quatre companyies cada un, i un regiment d'artilleria amb tres bateries de 150 mm i una bateria pesant de reforç.

El 20 d'agost, després de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el comunisme), la divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu. Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany.

Participació en la guerra[modifica | modifica el codi]

La Divisió va sofrir greus pèrdues als fronts de Leningrad i de Nóvgorod, tant per combat com per l'acció del fred. A partir de maig de 1942 hi arribaren més efectius per a cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. En total, fins a 46.000 homes van servir al front rus.

Després de la caiguda del front a la Batalla de Stalingrad, la situació canvià i es desplegaren tropes alemanyes en lloc de les espanyoles. Això coincidí amb el relleu del comandament de la divisió, assignat al general Emilio Esteban Infantes, i els aliats pressionaren el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de 1943, van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del 10 d'octubre.

Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.

Això no obstant, quan les restes de la divisió foren repatriades per ordre de Franco (octubre 1943), els feixistes més fanàtics (uns tres mil homes com a màxim) restaren encara a la Wehrmacht com a Legión Azul, més tard també repatriada (març 1944). Encara unes desenes de repatanis s'incorporaren a les Waffen-SS, i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, etc.

Repatriació dels últims supervivents[modifica | modifica el codi]

En la postguerra Franco instrumentalitzà propagandísticament l'existència de presos de guerra espanyols a l'URSS, i n'elaborà tota una mística de "martiri" i "heroisme". Finalment, i mitjançant la Creu Roja, els darrers 220 supervivents de la Divisió Blava forent repatriats per l'URSS des de Sibèria, passant per Odessa, i arribaren al port de Barcelona el 2 d'abril de 1954 en el vaixell grec Semíramis.

Homenatges institucionals[modifica | modifica el codi]

Tant durant els governs del PSOE com del PP hi ha hagut actes d'homenatge institucional a les tropes de la División Azul.

El 2004, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), el ministre de Defensa José Bono va incloure a la desfilada del Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) a un veterà de la Divisió Blava al costat d'un altre de l'Exèrcit Republicà, al·ludint a una «suposada reconciliació entre espanyols.»[6]

El 2013, ja durant el govern de Mariano Rajoy (PP), la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, al costat de l'alcalde de Sant Andreu de la Barca (PSC), lliurà un diploma a la Germandat d'Excombatents de la Divisió Blava, en ocasió d'un homenatge organitzat per la Guàrdia Civil.[6] Aquest homenatge rebé dures crítiques de la premsa internacional, especialment l'alemanya i la britànica.[7][8]

Mitificació privada[modifica | modifica el codi]

Al llarg del règim franquista existí una bibliografia copiosa (sobretot memorialística) que es dedicava a mitificar la Divisió Blava, paral·lelament a la glorificació que en feia el règim. Així mateix es formaren organitzacions de veterans de la Divisió Blava que funcionaren en part com a grups d'ajut mutu i en part com a influents grupuscles ultradretans.

Avui dia, entre elements de l'extrema dreta espanyola, però també entre simples afeccionats espanyols a la militària, continua existint un autèntic culte mitificador de la Divisió Blava, com es pot constatar en l'allau d'obres anàlogament laudatòries publicades en espanyol en els darrers vint anys,[9] les quals vénen a afegir-se a una tradició ja ben llarga. De fet, una part gens negligible de la producció uniformològica espanyola actual gira entorn de la Divisió Blava.[10]


Resum de forces de la Divisió Blava[modifica | modifica el codi]

Homes
  • Oficials: 603
  • Sots-oficials: 2.601
  • Tropa: 13.733
    • Total: 16.937
Cavalls
  • De sella: 1.451
  • Lleugers de tir: 3.271
  • De tir: 979
    • Total: 5.701
Vehicles
  • Automòbils: 360
  • Camions: 104
  • Motocicletes: 288

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Divisió Blava Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Agustí Roca, Carme. Rússia és culpable!: memòria i record de la División Azul. Barcelona: Pagès Editors, 2003, p. 206 (tom 61 de la Col·lecció Guimet). ISBN 9788479351410. 
  • Moreno Julià, Xavier. La División Azul: sangre española en Rusia 1941-1945 (en castellà). Barcelona: Crítica, 2005. ISBN 84-8432-574-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Santi Cortés i Anna Catalunya, Poesia franquista valenciana (1939-1943)
  2. (castellà) Rafael Ibañez hernandez, Españoles en las trincheras: La División Azul
  3. «División Azul». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Foix, Lluís. «Els morts que encara parlen». El Punt Avui, 8 de juny de 2014 (2014-06-08) [Consulta: 16 juny 2014].
  5. Sinova, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona: De Bolsillo, 2006, p.261. ISBN 9788483461341. 
  6. 6,0 6,1 «El Gobierno se escuda en un desfile de Bono para avalar a De Luna». El Periódico, 17 de maig de 2013.
  7. «Delegierte ehrt Nazi-Einheit», a Taz.de, 17 de maig de 2013
  8. «Scandal in Spain update – Jewish, Roma and LGTB organisations denounce nazi veterans honours», a hopenothate.org, 18 de maig de 2013).
  9. Un exemple entre tants, disponible en línia en: <http://www.flamesofwar.com/Portals/0/Documents/Briefings/Mid-war/Division-Azul.pdf> Com a mostra, s'hi afirma impertèrritament: "Les tropes espanyoles de la División Azul eren compostes exclusivament per voluntaris amb una forta motivació de lluita contra el comunisme" ("The Spanish troops of Division Azul were all volunteers with a strong will to fight communism".
  10. Per exemple, cerqueu al catàleg de la Biblioteca Nacional espanyola per l'encapçalament "Alemania. Heer. Infanteriedivision (1941-1943), 250".
  11. Moreno Julià - Apèndix 5