Fitzcarraldo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Werner Herzog  |
| Protagonistes | |
| Producció | Werner Herzog i Lucki Stipetić |
| Guió | Werner Herzog |
| Música | Florian Fricke |
| Fotografia | Thomas Mauch |
| Muntatge | Beate Mainka-Jellinghaus |
| Productora | ZDF |
| Distribuïdor | Filmverlag der Autoren, Netflix, Amazon Prime Video, iTunes i Xfinity Streampix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya i Perú |
| Estrena | 5 març 1982 |
| Durada | 158 min i 155 min |
| Idioma original | alemany castellà anglès ashaninca |
| Rodatge | Perú |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema d'aventures |
| Lloc de la narració | Brasil, Perú, riu Ucayali i Pachitea |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         | |
Fitzcarraldo és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Werner Herzog i protagonitzat per Klaus Kinski i Claudia Cardinale.[1]
Argument[modifica]
La selva pot ésser molt traïdora. És plena de mentides, dimonis i il·lusions.
Perú, cap al 1910. L'excèntric Brian Sweeney Fitzgerald, a qui diuen Fitzcarraldo, resideix a Iquitos, primer port de l'Amazònia peruana. És un entusiasta de l'òpera, apassionat fins al punt d'assegurar que construirà un majestuós teatre operístic al cor de la selva. Amb els diners de la propietària d'un prostíbul local, l'ambiciós irlandès organitza una expedició a la selva. Pensa trobar un paratge ric en arbres de cautxú i establir un sistema de transport fluvial. Amb els beneficis de l'explotació podrà construir el seu teatre. Però són molts els entrebancs a vèncer.[1]
Context històric i artístic[modifica]
És una arrauxada epopeia amazònica sobre l'incert viatge d'un irlandès visionari i excèntric a través dels somnis de la utopia i la desmesura, un trajecte a la recerca d'un particular El Dorado i amb destinació al fracàs. Malalt d'ambició i deliri, Fitzcarraldo desafia les lleis de la natura i ignora els paràmetres de la raó. La seqüència més recordada de l'esplèndid i fascinant, però també immoderat film d'aventures tràgiques, és aquella on centenars d'indígenes jívaros arrosseguen un enorme vaixell de vapor pels fangars de la selva i els vessants de la muntanya, alhora que sorgeix del fonògraf la imponent veu tenora d'Enrico Caruso. És un dels episodis culminants del tortuós i insensat viatge a les profunditats silvestres, clarament equiparable al demencial projecte emprès per Werner Herzog, cineasta decidit a traslladar tot l'equip de rodatge al cor de la selva peruana. El temerari realitzador alemany va voler rodar la més ambiciosa de les seues pel·lícules en el remot i inhòspit paratge selvàtic, precisament el lloc on el seu obnubilat personatge, Fitzcarraldo, somia construir un monumental coliseu operístic.[1]
Jack Nicholson se'n va desdir, del projecte, a darrera hora i tant Jason Robards com Mick Jagger van deixar-ho córrer pocs dies després d'haver-se iniciat un rodatge castigat per mosquits, malalties, tempestes, insurrecció dels nadius i altes temperatures. Davant les desercions, Herzog va tornar a recórrer al seu actor fetitxe, Klaus Kinski. Pels interessats en l'atzarosa conflictivitat professional entre el director i el turbulent protagonista, que van treballar junts en cinc pel·lícules, una d'elles Aguirre, la còlera de Déu (1972), cal recomanar el documental Mein liebster Feind, realitzat pel mateix Herzog l'any 1999.[1]
Errades del film[modifica]
- Durant una de les escenes del vaixell a la deriva, alguns membres de l'equip de rodatge apareixen a la part superior del vaixell (incloent-hi un home que porta texans i que tracta d'evitar que sigui filmat per la càmera).[2]
- Quan els dos membres de la tripulació lluiten entre si, és visible l'ombra d'una càmera a l'esquerra de la imatge.[2]
Anacronismes[modifica]
- Després que el vaixell ha passat els ràpids, apareixen un pontons moderns al fons i una embarcació amb un motor forabord passant per l'indret.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 253.
- ↑ 2,0 2,1 Goofs - IMDB (anglès)
- ↑ Anachronisms - IMDB (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Herzog, Werner, 1982. Fitzcarraldo: The Original Story. Fjord Press. ISBN 0940242044.
- Herzog, Werner, 2001. Herzog on Herzog. Faber and Faber. Pàg. 179. ISBN 0571207081.
Enllaços externs[modifica]
- Werner Herzog on Fitzcarraldo (anglès)
- Herzog's "Fitzcarraldo", a Spectacle - The New York Times (anglès)
- FilmPortal (alemany) i (anglès)
- 'Fitzcarraldo', la última película de Werner Herzog, divide a los críticos en el Festival de Cannes - El País (castellà)
- Tràiler de la pel·lícula a YouTube
