Fitzcarraldo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaFitzcarraldo
Fizzcarraldo.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Werner Herzog
Protagonistes
Producció Werner Herzog i Lucki Stipetić per a Herzog Films / Zweites DF
Guió Werner Herzog
Música Popol Vuh i àries d'arxiu de Richard Strauss[1]
Fotografia Thomas Mauch, en color
Muntatge Beate Mainka-Jellinghaus
Productora ZDF
Distribuïdora Filmverlag der Autoren
Dades i xifres
País Alemanya Occidental
Data d'estrena 1982
Durada 158 min
Idioma original Alemany, castellà i campa
Lloc de rodatge Perú
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Gènere Aventures, drama
Lloc de la narració Brasil i Perú
Més informació
IMDb Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Fitzcarraldo és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Werner Herzog i protagonitzat per Klaus Kinski i Claudia Cardinale.[2]

Argument[modifica]

Perú, cap al 1910. L'excèntric Brian Sweeney Fitzgerald, a qui diuen Fitzcarraldo, resideix a Iquitos, primer port de l'Amazònia peruana. És un entusiasta de l'òpera, apassionat fins al punt d'assegurar que construirà un majestuós teatre operístic al cor de la selva. Amb els diners de la propietària d'un prostíbul local, l'ambiciós irlandès organitza una expedició a la selva. Pensa trobar un paratge ric en arbres de cautxú i establir un sistema de transport fluvial. Amb els beneficis de l'explotació podrà construir el seu teatre. Però són molts els entrebancs a vèncer.[2]

Context històric i artístic[modifica]

Restes del vaixell emprat durant el rodatge al Departament de Madre de Dios (el Perú)

És una arrauxada epopeia amazònica sobre l'incert viatge d'un irlandès visionari i excèntric a través dels somnis de la utopia i la desmesura, un trajecte a la recerca d'un particular El Dorado i amb destinació al fracàs. Malalt d'ambició i deliri, Fitzcarraldo desafia les lleis de la natura i ignora els paràmetres de la raó. La seqüència més recordada de l'esplèndid i fascinant, però també immoderat film d'aventures tràgiques, és aquella on centenars d'indígenes jívaros arrosseguen un enorme vaixell de vapor pels fangars de la selva i els vessants de la muntanya, alhora que sorgeix del fonògraf la imponent veu tenora d'Enrico Caruso. És un dels episodis culminants del tortuós i insensat viatge a les profunditats silvestres, clarament equiparable al demencial projecte emprès per Werner Herzog, cineasta decidit a traslladar tot l'equip de rodatge al cor de la selva peruana. El temerari realitzador alemany va voler rodar la més ambiciosa de les seues pel·lícules en el remot i inhòspit paratge selvàtic, precisament el lloc on el seu obnubilat personatge, Fitzcarraldo, somia construir un monumental coliseu operístic.[2]

Jack Nicholson se'n va desdir, del projecte, a darrera hora i tant Jason Robards com Mick Jagger van deixar-ho córrer pocs dies després d'haver-se iniciat un rodatge castigat per mosquits, malalties, tempestes, insurrecció dels nadius i altes temperatures. Davant les desercions, Herzog va tornar a recórrer al seu actor fetitxe, Klaus Kinski. Pels interessats en l'atzarosa conflictivitat professional entre el director i el turbulent protagonista, que van treballar junts en cinc pel·lícules, una d'elles Aguirre, la còlera de Déu (1972), cal recomanar el documental Mein liebster Feind, realitzat pel mateix Herzog l'any 1999.[2]

Frases cèlebres[modifica]

«
(...) "La selva pot ésser molt traïdora. És plena de mentides, dimonis i il·lusions." (Un dels personatges)[2]
»

Curiositats[modifica]

  • Un veritable vaixell de vapor de 340 tones fou mogut a través de la muntanya amb l'ajuda d'una màquina excavadora i sense l'ús d'efectes especials.[3]
  • Klaus Kinski fou una important font de tensió durant el rodatge del film fins al punt que, segons Werner Herzog, un dels caps dels nadius es va oferir, amb tota seriositat, per a assassinar-lo.[3]
  • Segons Herzog, un sacerdot catòlic va demanar incloure prostitutes com a part de l'equip de rodatge, ja que, altrament, els homes es tornarien bojos a la selva.[3]
  • La pel·lícula fou rodada en anglès, ja que molts dels actors no sabien parlar alemany.[3]
  • Un fuster peruà fou mossegat per una serp verinosa i va prendre la decisió de tallar-se el seu propi peu amb una serra per a evitar la propagació del verí. Werner Herzog va dir-ne: "Va ésser una bona decisió: va sobreviure."[3]
  • Jason Robards va ésser substituït per Klaus Kinski.[3]
  • El rodatge es va veure afectat per un accident d'avió que va causar quatre morts i un paralític.[3]

Errades del fiLm[modifica]

  • Durant una de les escenes del vaixell a la deriva, alguns membres de l'equip de rodatge apareixen a la part superior del vaixell (incloent-hi un home que porta texans i que tracta d'evitar que sigui filmat per la càmera).[4]
  • Quan els dos membres de la tripulació lluiten entre si, és visible l'ombra d'una càmera a l'esquerra de la imatge.[4]

Anacronismes[modifica]

  • Després que el vaixell ha passat els ràpids, apareixen un pontons moderns al fons i una embarcació amb un motor forabord passant per l'indret.[5]

Referències[modifica]

  1. Italian Popol Vuh Fan Club (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 253.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Trivia - IMDb (anglès)
  4. 4,0 4,1 Goofs - IMDB (anglès)
  5. Anachronisms - IMDB (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]