Fitzcarraldo
  | |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Werner Herzog |
| Protagonistes | |
| Personatges | |
| Producció | Werner Herzog i Lucki Stipetić |
| Guió | Werner Herzog |
| Música | Florian Fricke |
| Fotografia | Thomas Mauch |
| Muntatge | Beate Mainka-Jellinghaus |
| Productora | ZDF |
| Distribuïdor | Filmverlag der Autoren, Netflix, Amazon Prime Video, iTunes i Xfinity Streampix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya i Perú |
| Estrena | 5 març 1982 |
| Durada | 158 min i 155 min |
| Idioma original | alemany castellà anglès ashaninca |
| Rodatge | Perú |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema d'aventures |
| Lloc de la narració | Brasil, Perú, riu Ucayali i Pachitea |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
     | |
Fitzcarraldo és una pel·lícula alemanya de 1982 escrita, produïda i dirigida per Werner Herzog i protagonitzada per Klaus Kinski com a Brian Sweeney Fitzgeraldi, i Claudia Cardinale. Ambientada al Perú de 1910, narra la història de Fitzgerald, un aspirant a baró del cautxú irlandès conegut al Perú com a «Fitzcarraldo». Com aficionat a l'òpera, somia construir un teatre a la selva amazònica i està decidit a transportar un vaixell de vapor a través dels Andes per accedir a un ric territori de cautxú i finançar-lo. El personatge està inspirat en el baró del cautxú peruà Carlos Fitzcarrald, que una vegada va fer transportar un vaixell de vapor desmuntat a través de l'anomenat Istme de Fitzcarrald per indígenes. Herzog va rodar en plena selva i va substituir diversos actors, com ara Jack Nicholson, Jason Robards o Mick Jagger, fins a comptar amb Kinski. La pel·lícula és considerada una de les més ambicioses del director i destaca per la seva espectacularitat visual i narrativa.[1]
La pel·lícula va tenir una producció complexa i problemàtica, documentada al film de Les Blank Burden of Dreams (1982). A més de problemes climàtics, sanitaris i conflictes amb els nadius, Herzog va fer que el seu equip intentés pujar arrossegant el vaixell de vapor de 320 tones a mà per un pendent pronunciat, cosa que va provocar tres lesions. L'actor principal original de la pel·lícula, Jason Robards, es va posar malalt a mig rodatge, així que Herzog va contractar Kinski, amb qui ja havia tingut enfrontaments violents durant la producció d'Aguirre, la ira de Déu (1972), Nosferatu, el vampir (1979) i Woyzeck (1979). La seva quarta col·laboració no va anar millor. Quan el rodatge estava gairebé acabat, el cap de la tribu machiguenga, els membres de la qual van ser utilitzats àmpliament com a figurants, va preguntar a Herzog si havien de matar Kinski per ell, però Herzog s'hi va negar.[2]
Trama
[modifica]A principis del segle XX, Iquitos, una petita ciutat a l'est dels Andes a la conca de l'Amazones del Perú, experimenta un ràpid creixement a causa de l'auge del cautxú, i molts europeus i immigrants jueus sefardites del nord d'Àfrica s'estan establint a la ciutat, portant amb ells les seves cultures. Un immigrant irlandès anomenat Brian Sweeney Fitzgerald (conegut pels locals com a "Fitzcarraldo"), és un amant de l'òpera i un gran fan del tenor italià de renom internacional Enrico Caruso. Somia amb construir un teatre d'òpera a Iquitos, però, tot i que té un esperit indòmit, té poc capital. El govern peruà ha parcel·lat les zones de la conca de l'Amazones que se sap que contenen arbres del cautxú. Tanmateix, com que les millors parcel·les ja han estat arrendades a empreses privades per a la seva explotació, Fitzcarraldo ha estat successivament intentant i fracassant a l'hora de guanyar diners per portar l'òpera a Iquitos per diversos altres mitjans, inclòs un ambiciós intent de construir un ferrocarril transandí.
Un magnat del cautxú mostra un mapa a Fitzcarraldo i explica que, si bé l'única parcel·la sense assignar que queda a la zona es troba al riu Ucayali, un important afluent de l'Amazones, està separada de l'Amazones (i de l'accés als ports de l'Atlàntic) per una llarga secció de ràpids. Fitzcarraldo s'adona que el riu Pachitea, un altre afluent de l'Amazones,[3] es troba a uns quants centenars de metres de l'Ucayali aigües amunt de la parcel·la. Arrenda la parcel·la inaccessible al govern, i la seva amant, Molly, una reeixida propietària d'un bordell, finança la compra d'un vell vaixell de vapor, que bateja com a SS Molly Aida, al magnat del cautxú. Després d'arreglar el vaixell, Fitzcarraldo recluta una tripulació i s'embarca pel Pachitea, que està en gran part inexplorat a causa dels pobles indígenes hostils que viuen a les seves ribes.
Fitzcarraldo té la intenció d'anar al punt més proper entre l'Ucayali i el Pachitea, remolcar el seu vaixell de vapor de tres cobertes i 320 tones pel vessant fangós de 40° d'inclinació i transportar-lo d'un riu a l'altre.[4] Té previst utilitzar el vaixell per recollir cautxú collit al llarg de l'Ucayali superior i després transportar el cautxú fins al Pachitea i, en diferents vaixells, baixar-lo fins al mercat als ports de l'Atlàntic.
Poc després d'entrar en territori indígena, la majoria de la tripulació de Fitzcarraldo, que desconeix tot el seu pla, abandona l'expedició, quedant només el capità, l'enginyer i el cuiner. Els nadius queden impressionats pel vaixell de vapor i, un cop hi estableixen contacte, accepten ajudar Fitzcarraldo sense fer gaires preguntes. Després de mesos de treball i grans lluites, aconsegueixen remolcar el vaixell per sobre la muntanya utilitzant un complex sistema de politges i ajudats pel molinet d'àncora del vaixell. La tripulació s'adorm després d'una celebració en la que s'emborratxen, i el cap dels nadius talla la corda que subjectava el vaixell a la costa. Fitzcarraldo desperta mentre el vaixell travessa el Pongo de Mainique i no aconsegueix aturar-lo. El vaixell no pateix danys importants, però Fitzcarraldo es veu obligat a abandonar la seva missió. Abans de tornar a Iquitos, s'assabenta que els nadius el van ajudar a moure el vaixell per intentar apaivagar els déus del riu disparant als ràpids de l'enorme vaixell.
Desanimat, Fitzcarraldo torna a vendre el vaixell de vapor al baró del cautxú, però encara té temps abans que el títol canviï de mans perquè enviï a buscar una companyia d'òpera europea que sent que hi ha a Manaus. Com que no tenen un teatre d'òpera, construeixen els seus decorats a la coberta del vaixell, i tota la ciutat d'Iquitos baixa a la riba del riu per veure com Fitzcarraldo el fa passar, aconseguint portar l'òpera a la ciutat malgrat tot.
Repartiment
[modifica]- Klaus Kinski com a Brian Sweeney Fitzgerald (també conegut com Fitzcarraldo)
- Claudia Cardinale com a Molly
- José Lewgoy com a Don Aquilino
- Miguel Ángel Fuentes com a Cholo
- Paul Hittscher com el capità Paul Resenbrink (també conegut com Orinoco Paul)
- Huerequeque Enrique Bohórquez com Huerequeque
- Grande Otelo (acreditat com a Grande Othelo) com a cap d'estació
- Peter Berling com a director d'òpera a Manaus
- David Pérez Espinosa com a cap dels indis Campa.
- Milton Nascimento com el porter del teatre d'òpera de Manaus
- Ruy Polanah com a baró del cautxú
- Salvador Godínez com el vell missioner
- Dieter Milz com el jove missioner
- William Rose (acreditat com a Bill Rose) com a notari
- Leôncio Bueno com el carceller
- Costante Moret com a Enrico Caruso
- Jean-Claude Dreyfus com a cantant d'òpera
Producció
[modifica]Fitzcarraldo és considerada una de les produccions més difícils de la història del cinema.[5]
La història es va inspirar en la figura històrica del baró del cautxú peruà Carlos Fermín Fitzcarrald. A la dècada de 1890, Fitzcarrald va organitzar el transport d'un vaixell de vapor a través d'un istme d'un riu a un altre, però només pesava 30 tones (en lloc de més de 300) i va ser transportat en trossos per ser tornat a muntar al seu destí.[6]
A la seva pel·lícula autobiogràfica Retrat de Werner Herzog (1986), Herzog va dir que es va concentrar a Fitzcarraldo en l'esforç físic de transportar el vaixell, inspirat en part per les gestes d'enginyeria dels antics menhirs. La producció cinematogràfica va ser una experiència increïble, i va implicar moure un vaixell de vapor de 320 tones per sobre d'un turó. Es va filmar sense l'ús d'efectes especials. Herzog creia que ningú havia realitzat mai una gesta similar a la història, i probablement mai ho tornaria a fer, i es deia a si mateix "Conqueridor de l'Inútil".[7] Es van comprar tres vaixells d'aspecte similar per a la producció i es van utilitzar en diferents escenes i ubicacions, incloent-hi escenes que es van rodar a bord del vaixell mentre s'estavellava a través de ràpids. Les escenes més violentes dels ràpids es van rodar amb una maqueta del vaixell.[8] Tres de les sis persones que van participar en el rodatge d'aquesta seqüència van resultar ferides.
Originalment, Jason Robards va ser escollit per al paper principal, però va emmalaltir de disenteria després de completar el quaranta per cent de la pel·lícula i posteriorment els seus metges li van prohibir tornar al Perú per acabar-la. Herzog va considerar substituir Robards per Jack Nicholson, o interpretar Fitzcarraldo ell mateix, abans que Klaus Kinski, amb qui Herzog havia treballat en tres pel·lícules anteriors, acceptés el paper. A causa del retard en la producció, Mario Adorf ja no estava disponible per interpretar el paper del capità del vaixell, que va ser substituït, i Mick Jagger va haver de marxar de gira amb els Rolling Stones, així que Herzog va treure del guió el personatge de l'assistent de Fitzcarraldo, Wilbur.
Kinski va mostrar un comportament erràtic durant tota la producció i va lluitar virulentment amb Herzog i altres membres de la tripulació. Una escena del documental de Herzog sobre l'actor, My Best Fiend (1999), mostra Kinski enfurismat amb el director de producció Walter Saxer per qüestions com la qualitat del menjar. Herzog ha assenyalat que els extres nadius estaven molt molestos pel comportament de l'actor, mentre que Kinski afirmava sentir-se proper a ells. A My Best Fiend, Herzog diu que un dels caps nadius es va oferir, amb tota seriositat, a matar Kinski per ell, però que s'hi va negar perquè necessitava que l'actor completés el rodatge. Segons Herzog, va explotar aquestes tensions. Per exemple, en una escena en què la tripulació del vaixell sopa mentre està envoltada dels nadius, el clamor que el cap incita contra Fitzcarraldo va ser inspirat per un odi real cap a Kinski.[9]
Les localitzacions usades a la pel·lícula inclouen: Manaus, Brasil; Iquitos, Perú; Pongo de Mainique, Perú; i un istme entre els rius Urubamba i Camisea al Perú (a -11.737294,-72.934542, uns 60 km a l'oest de l'istme real de Fitzcarraldo).
La primera versió de la història de Herzog va ser publicada com a Fitzcarraldo: The Original Story (1982) per Fjord Press (ISBN 0-940242-04-4). Va fer modificacions mentre escrivia el guió.
Morts, lesions i acusacions d'explotació
[modifica]La producció es va veure afectada per nombroses lesions i la mort de diversos extres indígenes que van ser contractats per treballar a la pel·lícula com a obrers. Dos petits accidents d'avió van ocórrer durant la producció de la pel·lícula, que van provocar diverses lesions, inclosa una paràlisi.[10] Un altre incident va involucrar un llenyataire peruà local que, després de ser mossegat per una serp verinosa, es va amputar el peu amb una motoserra per evitar la propagació del verí, salvant així la seva vida..[11][12]
Herzog ha estat acusat d'explotar els pobles indígenes durant el rodatge de la pel·lícula, i s'han fet comparacions entre Herzog i el mateix Fitzcarraldo. El 1982, Michael F. Brown, ara professor d'antropologia al Williams College, va afirmar a la revista The Progressive que, tot i que Herzog originalment es portava bé amb el poble aguaruna, alguns dels quals van ser contractats com a extres i treballadors, les relacions es van deteriorar quan Herzog va començar la construcció d'un poble en terres aguaruna. Presumptament, no va consultar el consell tribal i va intentar obtenir protecció de la milícia local quan la tribu es va tornar violenta. Els homes aguaruna van incendiar el plató de rodatge el desembre de 1979, presumptament anant amb compte per evitar víctimes,[13] i Herzog va trigar molts mesos a trobar un altre lloc adequat.
Música
[modifica]L'àlbum de la banda sonora (publicat el 1982) conté música de Popol Vuh, un grup musical alemany de música electrònica d'ambient o krautrock, extreta dels àlbums Die Nacht der Seele (1979) i Sei still, wisse ich bin (1981),[14] així com actuacions d'Enrico Caruso i altres. La pel·lícula utilitza fragments d'Ernani de Verdi, Pagliacci de Leoncavallo ("Ridi, Pagliaccio"), La bohème de Puccini, I puritani de Bellini i Mort i transfiguració de Strauss.
Errades del film
[modifica]- Durant una de les escenes del vaixell a la deriva, alguns membres de l'equip de rodatge apareixen a la part superior del vaixell (incloent-hi un home que porta texans i que tracta d'evitar que sigui filmat per la càmera).[15]
- Quan els dos membres de la tripulació lluiten entre si, és visible l'ombra d'una càmera a l'esquerra de la imatge.[15]
Anacronismes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 253.
- ↑ Klaus Kinski Wutausbruch am Filmset von 'Fitzcarraldo' - Section from the Movie "Mein liebster Feind", <https://www.youtube.com/watch?v=dhdUbKk7i1A>. Consulta: 6 desembre 2022
- ↑ Aquesta situació és fictícia. El Pachitea és un afluent de l'Ucayali, no un tercer riu, i la seva confluència és a gairebé 500 quilòmetres al sud d'Iquitos. El mapa real no s'assembla gens al que dibuixa Fitzcarraldo.
- ↑ Blank, Les. «English captions of documentary Burden of Dreams from 1:11:25 to 1:12:40». Burden of Dreams, 1982. Arxivat de l'original el 2006-11-01. «[Werner Herzog:] Well, the boat that [Carlos Fermín Fitzcarrald] actually pulled across was only 30 tons. ... Besides, they, uh, disassembled it in about 14 or 15 parts ... The central metaphor of my film is that they haul a ship over what's essentially an impossibly steep hill. ... [Les Blank:] a complicated system to pull Herzog's ship over the hill ... But the system is designed for a 20-degree slope. Herzog insists on 40 degrees.»
- ↑ «Two cinematographic gems hidden for almost four decades will see the light of day in Play-Doc 2021». Play-Doc, 05-08-2021. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Blank, Les. «English captions of documentary Burden of Dreams from 0:02:09 to 0:02:36». Burden of Dreams, 1982. Arxivat de l'original el 2006-10-31. «[Werner Herzog:] There was a historical figure whose name was Carlos Fermín Fitzcarrald, a 'caucho' baron. I must say the story of this caucho baron did not interest me so much. What interested me more was one single detail. That was, uh, that he crossed an isthmus, from one river system into another, uh, with a boat. They disassembled the boat and – and put it together again on the other river.»
- ↑ Herzog, Werner. Herzog on Herzog. Faber and Faber, 2001. ISBN 0-571-20708-1.
- ↑ «Fitzcarraldo 1982 | modelshipsinthecinema.com». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ «Two cinematographic gems hidden for almost four decades will see the light of day in Play-Doc 2021». Play-Doc, 05-08-2021. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «It's past time we condemned Fitzcarraldo - Films Ranked» (en anglès americà). www.filmsranked.com. Arxivat de l'original el 2020-11-13. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «It's past time we condemned Fitzcarraldo - Films Ranked» (en anglès americà). www.filmsranked.com. Arxivat de l'original el 2020-11-13. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ Jaremko-Greenwold, Anya (4 setembre 2015). "11 Craziest Things That Have Happened During the Making of Werner Herzog's Films". Accedit el 7 març 2019.
- ↑ Brown, Michael F. «Art of Darkness». The Progressive, 8-1982, pàg. 20.
- ↑ «Popol Vuh Miscelanea». www.enricobassi.it. Arxivat de l'original el 2011-04-04. [Consulta: 9 octubre 2025].
- 1 2 Goofs - IMDB (anglès)
- ↑ Anachronisms - IMDB (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Herzog, Werner, 1982. Fitzcarraldo: The Original Story. Fjord Press. ISBN 0940242044.
- Herzog, Werner, 2001. Herzog on Herzog. Faber and Faber. Pàg. 179. ISBN 0571207081.
Enllaços externs
[modifica]- Werner Herzog on Fitzcarraldo (anglès)
- Herzog's "Fitzcarraldo", a Spectacle - The New York Times (anglès)
- FilmPortal (alemany) i (anglès)
- 'Fitzcarraldo', la última película de Werner Herzog, divide a los críticos en el Festival de Cannes - El País (castellà)
- Tràiler de la pel·lícula a YouTube
