Luigi Nono

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuigi Nono
Luigi Nono (1979).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1990 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de San Michele Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Música Benedetto Marcello de Venècia
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, pedagog musical, director d'orquestra, músic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica del segle XX Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGian Francesco Malipiero Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHelmut Lachenmann, Mauricio Sotelo, Martinho Lutero Galati de Oliveira i Mercè Capdevila i Gaya Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeutsche Grammophon Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNúria Nono-Schönberg (1955–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSilvia Nono Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webluiginono.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0634655 Allmovie: p104614
Spotify: 6asnrWmE3QdFPTeCxfjLe5 Musicbrainz: 5ccdf2f8-3f68-4fa3-a084-767216dec444 Lieder.net: 14097Songkick: 455946 Discogs: 219565 Allmusic: mn0001196376 Find a Grave: 41032108 Modifica el valor a Wikidata

Luigi Nono (Venècia, 29 de gener de 1924 - Venècia, 8 de maig de 1990) fou un compositor italià, una de les grans personalitats del moviment postwebernià.

Nono va conèixer Gian Francesco Malipiero el 1941 i va començar a seguir els seus cursos de composició al Conservatori de Venècia, on es va familiaritzar amb el serialisme dodecafònic, especialment de la manera com va ser elaborat per Anton Webern. Al mateix temps, va començar estudis de Dret a la universitat de Pàdua. El 1946, acabats els seus estudis, Nono va conèixer a Roma a Luigi Dallapiccola i Bruno Maderna. Aquest últim es va fer ràpidament el seu amic. El 1948 va assistir, amb Maderna, als cursos de direcció d'orquestra impartits a Venècia per Hermann Scherchen.

El març de 1954, va conèixer Núria Schönberg, filla del compositor Arnold Schönberg, a Hamburg, on va assistir a l'estrena mundial, en versió de concert, de l'òpera Moisès i Aaron del compositor desaparegut tres anys abans. Nono es va casar amb Núria el 1955. La parella va tenir dues filles, Silva, el 1959, i Serena Bastiana el 1964. Nono i la seva família es van instal·lar a l'illa de La Giudecca (Venècia) el 1956.

Les seves obres més notables són Il canto sospeso, per a cor i orquestra (1956), l'òpera Intolleranza 1960 (1960), Como una ola de fuerza y luz (1972), per a piano, soprano, cinta magnetofònica i orquestra, Epitaffio per García Lorca, l'òpera Al gran sole carico d'amore, Das atmende Klarsein (1980-81) per a flauta i cor i Quando stanno morendo, Diario polacco 2 (1982), per a veus, flauta i violoncel.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Nono