Bruno Maderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBruno Maderna
Maderna.jpg
Naixement 28 d'abril de 1920
Venècia, Vèneto, Itàlia
Mort 13 de novembre de 1973(1973-11-13) (als 53 anys)
Darmstadt, Hessen, Alemanya
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Alma mater Conservatori de Milà
Ocupació Compositor, director d'orquestra
Gènere òpera
Moviment música clàssica del segle XX
Estil Serialista

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Bruno Maderna[1] (Venècia, Vèneto, Itàlia, 28 d'abril de 1920 - Darmstadt, Hessen, Alemanya, 13 de novembre de 1973) fou un compositor i director d'orquestra italià.

Hereu de Webern, des del 1954 s'havia consagrat per complet, a la música electrònica. El seu nom, sovint associat a Luciano Berio, té especial rellevància pel seu paper com a co-fundador de l'Studio di Fonologia de la RAI, el primer centre de música experimental italià, amb seu a Milà. Paral·lelament, organitzà diversos congressos i promogué concerts amb l'objectiu últim de difondre la música contemporània, desenvolupant també una important activitat didàctica (on destaquen els seus cursos de composició lliure dodecafònica, realitzats entre 1957 i 1958) al Conservatori de Milà i a la Darlington's Summer School of Music).

Maderna participà de manera habitual als cursos d'estiu de Darmstadt, on presentà les B.A.C.H. Variationen per a dos pianos. A Darmstadt entraria en contacte amb molts autors que jugarien un paper d'indubtable importància en la música del segle XX i, per descomptat, en la seva evolució com a compositor: Pierre Boulez, Olivier Messiaen, John Cage, Karlheinz Stockhausen i Henri Pousseur, entre molts d'altres.

Durant els darrers anys de la seva vida es dedicà amb més freqüència a la direcció que a la composició, la qual cosa porta alguns crítics a relacionar la de Maderna amb la trajectòria de Pierre Boulez. Una de les seves últimes composicions, tanmateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: Quadrivium (1969).

En aquesta etapa final, Maderna compaginava la producció compositiva, caracteritzat per peces més "madures", amb el paper de director musical de la RAI de Milà, que el portaria a guanyar el premi Itàlia. Una de les seves últimes aparicions en públic tingué lloc a Londres, on dirigí obres de Bartók i Schönberg, retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un director ortodox. Havia dirigit, igualment, peces de Bach, Mozart, Fortner i Nono, és a dir, assumit la significació del classicisme i avantguardisme en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹)

Entre les seves obres més conegudes cal citar:

· Concert, per a dos pianos i orquestra de cambra (1948).
· Studiper <Il Processo di Kafka> per a orquestra (1949).
· Composizione in tre tempi (1951);
· Dimensioni, per a flauta i orquestra (1954);* Quartet per a corda (1955).

· Serenata per un satellite, (1969)
· Sintaxis, música electrònica (1958).
· Continuo, música electrònica (1958).
· Dimensioni per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958).
· Continuo, música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²)

La seva música[modifica | modifica el codi]

Personatge inquiet i propens a aventurar-se en nous terrenys, Maderna indagaria constantment en noves tècniques compositives, adaptant el seu estil a cada circumstància i consolidant la seva trajectòria en un camí de recerca permanent: els seus inicis són clarament neoclàssics, però no tarda en acostar-se gustosament a l'expressionisme atonal de la Segona Escola de Viena i a la tècnica dodecafònica, sense oblidar-se de la tècnica de Béla Bártok.

Maderna és entre els precursors del serialisme, juntament amb els col·legues Stockhausen, Boulez i Nono, així com un dels primers a indagar amb les possibilitats de la música aleatòria (la seva Serenata per un satèl·lit de 1969 va ser internacionalment considerada un del moments de major lirisme obtingut per mitjà de tècniques musicals aleatòries).

Alhora, va ser precursor de l'ús de mitjans musicals electrònics (la seva composició Musica su due dimensioni va ser la primera que va preveure la interacció entre un músic en viu i una cinta enregistrada).

Durant els anys cinquanta tingué, inclús, contactes ocasionals amb la música popular: escriuria comentaris musicals per a algunes pel·lícules i documentals, i produí fins i tot alguns arranjaments jazzístics per a big band.

En general, el capteniment compositiu de Maderna fou essencialment líric, i la seva atenció dirigida especialment a la melodia, el que es complementa i es fa particularment visible en la seva passió personal per instruments específicament melòdics, com ara l'oboè o la flauta,

Els seus darrers treballs denoten una forta tendència cap al sincretisme, enfocat cap a la resolució d'algunes de les problemàtiques compositives dels anys precedents; el camí inaugurat hagués pogut portar a desenvolupaments importants i inesperats, que quedaren truncats pel seu prematur decés a causa d'un càncer de pulmó l'any 1973.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Maderna Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bruno Maderna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.