Macbeth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Macbeth (desambiguació)».
Macbeth amb les tres bruixes.

La Tragèdia de Macbeth (en l'original anglès: The Tragedy of Macbeth), sovint coneguda simplement com a Macbeth, és una obra de teatre de William Shakespeare, publicada el 1623, que narra un episodi de la història d'Escòcia. Tracta sobre l'ambició d'un noble escocès, que el porta a cometre un regicidi, i les seves conseqüències. La història està vagament basada en els reis escocesos Duncan i Macbeth.

La seva composició es data entre els anys 1603 i 1607. La primera representació de què es té constància va ser al Globe Theatre l'abril de 1611, i es publicà per primer cop al First Folio del 1623.

Context[modifica | modifica el codi]

Presentació de Macbeth, el 1935.

Aquesta obra va ser un encàrrec que s'havia de presentar el 1606 durant els festeigs del recent coronat rei Jaume d'Escòcia com a rei també d'Anglaterra, al seu cunyat (germà de la seva dona, Anna), el rei de Dinamarca, quan va anar a visitar-lo a Londres.

Shakespeare va escriure l'obra no abans del 1603, any en què va morir la reina Elisabet I d'Anglaterra, sense descendència directa, i va ser l'última monarca dels Tudor. Va ser succeïda per Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, fill de la reina d'Escòcia Maria Stuart qui, a causa d'una revolta provocada pel seu casament amb l'assassí del seu segon marit -el pare de Jaume- en el passat havia hagut de fugir a Anglaterra i refugiar-se a la cort de la seva cosina i rival, Elisabet I, qui, d'altra banda, després la faria executar sota el pretext de conspirar contra ella.

L'objectiu d'aquesta obra teatral era, mitjançant la interpretació d'uns fets històrics, recordar l'ajuda que Anglaterra havia prestat a Escòcia, en aquest cas per treure del poder el tirà Macbeth. Un segon objectiu era afalagar el nou rei d'Anglaterra, Jaume I.

El 2013, Àlex Rigola en va fer una versió, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, en la qual, amb unes poques modificacions del text teatral original (la supressió d'una rèplica, addició d'un petit monòleg per part del rei pare mort), el resultat era molt diferent: una crítica ferotge al sistema polític actual i a la classe dirigent, i en particular una forta inquietud per al proper successor si tot continua com està.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Macbeth, 1935.

Shakespeare es va inspirar en uns fets descrits en la Crònica d'Escòcia, escrita per Hollinshed, de la qual va arribar a reproduir passatges sencers en algunes escenes.

Pel que fa a la part màgica, va prendre algunes cançons de La bruixa, una obra teatral de Thomas Middleton.

Obra[modifica | modifica el codi]

Dramatis personae[modifica | modifica el codi]

Els personatges de l'obra són:

  • Duncan. el rei d'Escòcia
  • Els seus fills:
    • Malcolm, primogènit i hereu.
    • Donalbain, el seu segon fill.
  • Els seus generals:
  • Nobles d'Escòcia: Macduff, Lennox, Ross, Menteith, Angus, Caithness.
  • Fleanci, fill de Banquo.
  • Siward, comte de Northúmbria, general anglès.
    • El seu fill, el Jove Siward.
  • Seyton, oficial al servei de Macbeth.
  • Un Noi, fill de Macduff.
  • Un Metge anglès.
  • Un Metge escocès.
  • Un Soldat.
  • Un Porter.
  • Un Jai.
  • Lady Macbeth.
  • Lady Macduff.
  • Una Dama Cambrera al servei de Lady Macbeth.
  • Hecate.
  • Tres Bruixes.
  • Aparicions.
  • Senyors, Cavallers, Oficials, Soldats, Assassins, Criats i Missatgers.

Argument[modifica | modifica el codi]

El matrimoni Macbeth sap que rebre el rei Duncan implica accedir que exerceixi el dret de cuixa sobre la dona del seu vassall, presentació del 1935.
El fantasma de Banquo entre els convidats, any 2004.
Al contrari que lord Macbeth, que cada cop se sent més còmode amb els seus crims i es va tornant més tirà, Lady Macbeth no suporta la culpabilitat pels crims que els han portats al poder, any 2009.

Acte I: l'obra comença amb tres bruixes que, enmig d'una tempesta, decideixen anar a trobar un noble anomenat Macbeth. A la següent escena, es veu com el rei Duncan d'Escòcia rep notícies que els seus generals Macbeth i Banquo han derrotat els exèrcits invasors de Noruega i Irlanda. El missatge explica com gran part del mèrit de la victòria correspon a Macbeth, que hi ha demostrat gran valentia.

Tornant del camp de batalla, Macbeth i Banquo es troben amb les tres bruixes. La primera bruixa saluda Macbeth com a Thane de Glamis, el seu títol ("thane" era el títol nobiliari de senyor feudal a Escòcia) actual. La segona com a Thane de Cawdor, i la tercera com a rei. A Banquo, li profetitzen que els seus descendents seran reis, però ell no. Un cop desaparèixen les bruixes, arriba el noble Ross, que actuant com a missatger del rei anuncia a Macbeth que, en reconeixement al seu paper en la batalla, se li ha concedit el títol de Thane de Cawdor.

En veure la primera part de la profecia acomplerta, Macbeth comença a ambicionar el tron. En una carta, explica a la seva esposa les paraules de les bruixes, i Lady Macbeth el convenç d'assassinar el rei i usurpar el tron.

Acte II: el rei Duncan celebra un banquet al castell dels Macbeth a Inverness, i durant la nit Macbeth l'assassina. El regicidi causat deixa Macbeth terriblement trastornat i ple de remordiments, i Lady Macbeth assumeix el control de la situació. En arribar el matí, i d'acord amb el pla que ella havia ordit, acusa de la mort els servents de Duncan. En un atac de còlera fingit, Macbeth mata els servents abans que puguin defensar la seva innocència. Els fills del rei, Malcolm i Donalbain, sospiten de Macbeth i fugen del país tement per les seves vides. Macbeth utilitza la seva fugida com a pretext per acusar-los de ser al darrere de l'assassinat del seu pare i, com a parent llunyà de Duncan, Macbeth es fa coronar rei d'Escòcia. El Thane de Fife, Macduff, desconfia de Macbeth, però no fa públiques les seves sospites.

Acte III: tot i el seu èxit, Macbeth resta intranquil a causa de la profecia dirigida a Banquo. Finalment, Macbeth el convida a un banquet i paga a uns assassins perquè els matin a ell i al seu fill Fleance mentre cavalquen de nit. Banquo és assassinat, però Fleance aconsegueix fugir. En el banquet, Macbeth veu com el fantasma de Banquo seu a la seva cadira. Només ell el pot veure, però la resta dels presents el veuen parlant sol i del que diu es pot deduir el seu crim. Lady Macbeth el fa marxar i atribueix els desvaris a una malaltia.

Acte IV: confús, Macbeth decideix tornar a visitar les tres bruixes. Aquestes li revelen noves profecies: la primera li diu que "vigili Macduff", la segona que "ningú nascut de dona farà mal a Macbeth", i la tercera que no serà derrotat "fins que el gran bosc de Birnam marxi contra seu". En assabentar-se que Macduff ha fugit a Anglaterra i interpretant que les altres dues profecies el guarden de tot mal, Macbeth es queda tranquil. Per assegurar-se'n, però, ordena l'assassinat de tots els residents del castell de Macduff, incloent-hi la seva dona i els seus fills.

Acte V: Lady Macbeth deambula somnàmbula pel castell, presa per la culpa pels crims que ella i el seu marit han comès, intentant rentar-se les mans d'imaginàries taques de sang.

Des d'Anglaterra, Malcolm aplega un exèrcit amb el suport del comte de Northúmbria, Macduff, i molts thanes escocesos que, després de les darreres obres de Macbeth, el veuen com un tirà. Acampats al bosc de Birna, l'exèrcit rep ordres de tallar branques dels arbres per camuflar-se mentre avancen cap al castell de Dunsinane, acomplint així la tercera profecia de les bruixes. Mentrestant, Macbeth rep notícies del suïcidi de la seva esposa, i després d'un monòleg es prepara per fer front als atacants. Macbeth mata en duel el fill de Siwurd de Northúmbria i, en enfrontar-se a Macduff, Macbeth presumeix que no pot ser derrotat per cap home nascut de dona. Macduff, però, revela que no va "néixer" de la seva mare, sinó que en va ser arrencat (per cesària). Finalment, Macduff mata Macbeth i acompleix la darrera de les profecies.

En l'escena final, Malcolm és coronat rei. Tanmateix, l'audiència dels temps de Shakespeare sabia que la profecia de les bruixes que feia referència a Banquo (que els seus descendents serien reis) es faria realitat, ja que la tradició feia Jaume VI d'Escòcia (després I d'Anglaterra) un descendent de Banquo.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Macbeth, en una presentació del 2013.

Shakespeare es basa en els principis de la tragèdia d'ordre per a construir les tragèdies Macbeth, Hamlet i Juli Cèsar. L'esquema d'aquest tipus de tragèdia consisteix en l'assassinat d'una figura d'ordre (Duncan, Hamlet pare, Juli Cèsar) per un usurpador o conspirador (Macbeth, el rei Claudi, Brutus amb d'altres) i el posterior restabliment de l'ordre per un venjador (Macduff, Hamlet fill, Octavi i Marc Antoni).

Òpera[modifica | modifica el codi]

Entre els diversos músics que van compondre òpera sobre aquesta personatge hi el potser més desconegut, l'alemany Carl David Stegmann (1751-1826).

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Hi ha la llegenda que diu que Shakespeare va utilitzar textos reals d'encanteris de bruixes. En el món del teatre, l'obra té la fama d'estar maleïda, i està molt estesa la superstició que fins i tot dir-ne el nom en veu alta porta mala sort a la producció. És per això que sovint és referida com "l'obra escocesa".

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]