Tot va bé si acaba bé

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTot va bé si acaba bé
FirstFolioAllsWell.jpg
Tipus obra de teatre
Fitxa tècnica
Autor William Shakespeare
Llengua anglès
Publicació 1623
Detalls de l'obra
Gènere comèdia i Shakespearean problem play
Modifica dades a Wikidata
Il·lustració de l'obra d'Artuš Scheiner.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All's Well That Ends Well en anglès) és una obra de William Shakespeare escrita, segurament, entre el 1604 i el 1605, i publicada per primera vegada a l'edició de Folio del 1623.

Els experts la classifiquen com a comèdia pel seu final feliç, ja explicitat al títol, tot i que conté elements de drama.

Personatges[modifica]

  • El Rei de França
  • El Duc de Florència
  • Bertran, Comte del Rosselló
  • Comtessa del Rosselló, mare de Bertran
  • Lavaca, un bufó de la Comtessa
  • Helena, dama noble protegida de la Comtessa000
  • Lafeu, un vell cavaller
  • Paraules, un seguidor de Bertran
  • Una Vídua de Florència
  • Diana Capulet, filla de la Vídua
  • Majordom de la Comtessa
  • Violenta i Mariana, veïnes i amigues de la Vídua
  • Un patge
  • Senyors, Oficials, Soldats francesos i florentins

Argument[modifica]

Helena, una dona de classe baixa, aconsegueix casar-se amb el seu estimat Bertran, fill d'un noble, com a premi per haver guarit el rei de França. Ell, però, no està satisfet amb el matrimoni i li diu que només es comportarà com un espòs si ella aconsegueix quedar-se embarassada d'ell i treure-li l'anell que sempre du a sobre. Dit això, fuig a la guerra, on sedueix diverses noies. La jove esposa el segueix, amb connivència de la sogra, i es disfressa com una de les amants per aconseguir l'anell i la consumació del matrimoni. Així, quan ell torna a casa es troba que ha de complir la promesa. Llavors comencen una nova vida matrimonial feliç.

Anàlisi[modifica]

La història està inspirada en el conte novè de la tercera jornada del Decameró i va ser jutjada com a provocadora pel paper actiu de la dona, inusual a l'època. L'enginy de la protagonista per a aconseguir l'anell és propi dels contes de fades i té el seu premi en un matrimoni feliç amb ascens social, com també passa a les històries tradicionals. Aquí, però, amb el suport de la futura sogra, un fet anòmal.

L'obra és de les menys representades de Shakespeare, i alguns crítics afirmen que el canvi final de l'home no és versemblant. A ulls moderns tampoc no sembla raonable l'amor de la noia per un home bastant inferior en qualitats.

Traduccions catalanes[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tot va bé si acaba bé Modifica l'enllaç a Wikidata