Àlex Rigola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgÀlex Rigola
Naixement 1969
Barcelona
Ocupació director de teatre

Lloc web www.alexrigola.com
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Àlex Rigola (Barcelona, 1969) és un director i actor teatral català.[1] Va ser director artístic del Teatre Lliure entre 2003 i 2011,[2] i també de la La Biennale di Venezia entre 2010 a 2016.[3] Actualment codirigeix els Teatros del Canal amb Natalia Álvarez Simó [4]

Trajectòria professional[1][modifica | modifica el codi]

Es va diplomar en interpretació a l'Institut del Teatre, i va començar la seva trajectòria teatral com a intèrpret, tot i que posteriorment es va decantar cap a la direcció d'espectacles per tal d'explorar noves vies de creació escènica. L'any 1997 va fundar la companyia Kronos Teatre, que va presentar al Festival de Sitges i amb la que va fer obres com Kafka: El procés (1997), Les troianes (1998), La màquina d'aigua (1999) i Un cop baix (2000). L'any 2000 va muntar una arriscada versió del Titus Andrònic de Shakespeare per al Festival Grec, i a partir d'aquell moment van seguir les posades en escena i la successió de premis.

Després de la mort de Josep Montanyès, que era el director artístic del Teatre Lliure, i la renúncia de Lluís Pasqual, l'any 2003 Rigola accedeix al càrrec, i d'ençà llavors ha prioritzat l'explotació de produccions pròpies i la importació d'espectacles de l'avantguarda teatral europea.[5] El 2010 va ser nomenat director teatral de la Biennal de Venècia,[6][7] i l'any següent va acomiadar-se del teatre amb The End, una obra que el mateix Rigola va descriure com "un narco-mex-spaghetti-western teatral".[8]

Rigola està molt influït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorporant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

Obra[modifica | modifica el codi]

Ha dirigit i adaptat les següents obres:[1]

A més, ha fet la direcció escènica de El cancionero de palacio (2003).[9]

Premis[modifica | modifica el codi]

Alguns dels premis que ha aconseguit són:[9]

  • 2000: Premi de la Crítica al millor director, per La màquina d'aigua i Un cop baix[1]
  • 2000: Premi José Luis Alonso per a joves directors de l'Asociación de Directores de Escena, per Titus Andrònic[1]
  • 2001: Premi Butaca al millor director de teatre i millor muntatge teatral, per Titus Andrònic
  • 2001: Premi de la Crítica al millor director, per Titus Andrònic
  • 2003: Premi Enderrock al millor espectacle musical, per Cançons d'amor i droga
  • 2006: Premi No‐Todo al millor muntatge d'arts escèniques, per Largo viaje hacia la noche
  • 2008: Premi Internacional Terenci Moix per l'espectacle de l'any, per 2666[6]
  • 2008: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, millor dramatúrgia i millor escenografia, per 2666
  • 2008: Premi Qwerty a la millor adaptació d'una novel·la a un altre format, per 2666
  • 2009: Premi Max al millor espectacle teatral i la millor escenografia, per 2666[1]
  • 2009: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, per Rock'n'roll

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Àlex Rigola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ubú reina en Venecia a El País, 5/8/2013 (castellà)
  3. http://www.lavanguardia.com/cultura/20160829/404267089926/antonio-latella--nuevo-director-bienal-venecia.html
  4. Àlex Rigola codirigirà els Teatros del Canal amb Natalia Álvarez Simó a Diari Ara, 28/07/2016
  5. El Teatre Lliure al web de la Generalitat de Catalunya (Consulta: 27/11/2013)
  6. 6,0 6,1 Gracia Querejeta, Jaume Aragall, Manuel Oliveira i Eugenio Trias, premis Terenci Moix 2008 a VilaWeb, 17/4/2008 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  7. Àlex Rigola dirigirà la Biennal de Venècia de Teatre dos anys més a Ara, 31/1/2012
  8. 8,0 8,1 El final d'Àlex Rigola al front del Teatre Lliure de Barcelona a 20 minutos, 2/6/2011
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Àlex Rigola al web de la ADE (castellà)
  10. 10,0 10,1 10,2 La Biennale di Venezia. Teatro. Direttore (italià)
  11. Àlex Rigola revisa 'Gata sobre teulada de zinc calenta' a El Periódico, 11/9/2010
  12. Àlex Rigola aprofundeix sobre la Guerra Civil en un laboratori d'investigació teatral a Salt a Aragirona.cat, 27/8/2011
  13. Un poema mediterrani i nietzschenià sobre els orígens de la tragèdia creat per Àlex Rigola clourà el Festival Grec a 324.cat, 22/7/2011
  14. Àlex Rigola convida a tornar a veure 'MCBTH' als qui van pagar l'entrada de la "desastrosa" estrena a Salt a Ara, 8/10/2012
  15. teatro: coriolà, de àlex rigola a Lamono, 9/3/2012 (castellà)
  16. Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar sobre el desgaste de la democracia a La Vanguardia, 21/2/2012 (castellà)
  17. El dramaturg Àlex Rigola invita a posar-se a la pell d'un immigrant amb 'Migranland' a Europa Press, 26/11/2013
  18. Àlex Rigola assaja una ‘Madama Butterfly' essencial a La Fenice a Ara, 2/6/2013
  19. La cruda obscenidad de la pareja frente al diván del público a El País, 2/5/2013 (castellà)
  20. Rigola vuelve a Bolaño a El País, 12/11/2013 (castellà)
  21. Rigola “acaricia” ‘Incerta glòria a L'ara, 12/05/2015
  22. Dos en un sofà a El Periódico, 13/09/2015
  23. [http://cultura.elpais.com/cultura/2015/10/30/actualidad/1446201273_095939.htmlCuando la doctrina desata su cabelleraa El País,02/11/2015(castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]