Josep Montanyès i Moliner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Montanyès)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Montanyès i Moliner
Josep Montanyès.tif
Biografia
Naixement 25 octubre 1937
Barcelona
Mort 10 novembre 2002 (65 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Direcció teatral i actor
Família
Fills Joan Montanyès i Martínez

IMDB: nm0599028
Modifica les dades a Wikidata

Josep Montanyès i Moliner (Horta,[1] Barcelona, 25 d'octubre de 1937ibid., 10 de novembre de 2002) va ser director de teatre i televisió, actor, professor i gestor teatral. Va ser un dels primers alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (E.A.D.A.G.), creador de la cooperativa teatral d'amateurs Grup d’Estudis Teatrals d’Horta (G.E.T.H.), cofundador del Teatre de l’Escorpí i altres iniciatives teatrals, com el Teatre Estable, i director de l'Institut del Teatre i del Teatre Lliure. Va morir als 65 anys a causa d'una aturada cardio-respiratòria.[1] El seu fill Joan Montanyès i Martínez, conegut com a "Monti", era un distingit pallasso de circ.[2]

Biografia[modifica]

El seu interès pel teatre va arribar aviat, quan només amb dotze anys començà a interpretar els seus primers papers al Centre Parroquial d’Horta, al seu barri natal. Com a jove treballador assistia al teatre que llavors s’anomenava ‘de claca’, aplaudint a canvi d’una considerable rebaixa en el preu de les entrades. Fou en aquest moment quan un conegut d’Horta – un company ‘de claca’ – el va convidar a acompanyar-lo a del Coliseum per assistir al naixement i presentació d’una nova escola de teatre: l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (E.A.D.A.G.), a la qual Josep Montanyès s’apuntà l’endemà mateix.[3] Van començar així els seus primers estudis de teatre, malgrat que atret més per l’aprenentatge que per la professionalització, es mantingué al marge de Gual. Durant aquest període – l’any 1964 – va organitzar i fundar el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta (G.E.T.H.), un conjunt amateur d'apassionats del teatre, en tots els àmbits, que es consolidà com un dels noms propis del teatre independent català.[4] Fou a partir del grup d’Horta i de la crisi que assolà el país entre els anys 60-70 que Montanyès, fins llavors gerent d’empresa, decidí llançar-se professionalment al teatre, tot i que arrencant primer a partir de la televisió:

Me'n vaig anar a la televisió, vaig dir a uns companys que ja coneixia dins el món professional que volia fer de director i que em donessin feina. […] Són dues coses molt diferents i [la televisió] només m'ha servit per estimar més el teatre.[3]

Una vegada arrencada, la seva aportació al teatre català no va disminuir mai. Durant els inicis va ser per tant present als principals grups teatrals catalans del moment, tant com a actor, com a director, gestor o dinamitzador cultural de primer ordre. Entrà en contacte amb una elit cultural que l’acompanyaria al llarg de la seva carrera, amics i companys com Maria Aurèlia Capmany o Josep Maria Segarra. Encara que treballava a la televisió per guanyar-se la vida, la seva passió va ser sempre el teatre. Amb Albert Boadella van muntar una escola anomenada Centre Estudis Nous de Teatre (1969-1971), que malgrat la seva curta vida va rebre estudiants com Anna Lizaran o Lluís Pasqual.[4]

Sense aturar la seva activitat amb el G.E.T.H., es va vincular a l’Institut del Teatre a partir de 1970. Comença com a professor d’Expressió Oral i d’Interpretació en la nova etapa de la institució, capitanejada per Hermann Bonnín, en aquell moment director. La destitució d'aquest el 1980 va donar l’accés a Montanyès, que mantingué el títol de Director de l’Institut del Teatre fins al 1988. Ara bé, un dels passos més decisius de la seva trajectòria va ser realment la fundació – l’any 1974, juntament amb Fabià Puigserver, Joan Nicolas i Guillem-Jordi Graells – d’un petit grup de teatre d’espectacles emblemàtics: el Teatre de l’Escorpí. Alhora, dos anys més tard, es trobà també immers en la fundació del Teatre Lliure – hereu inesperat de l’estela de l’E.A.D.A.G., que desaparegué el 1978 –, tot i que no va entrar plenament en el col·lectiu fins a la petició exprés de Fabià Puigserver l’any 1986.[4]

Va seguir participant en diversos espectacles, va dirigir una trentena d’obres teatrals, fou escenògraf de diverses, i va actuar en més de cinquanta obres d'autors catalans i estrangers. Des de 1982 va realitzar diverses obres de televisió; l’any 1991 fins i tot va debutar com a director d’òpera amb Una cosa rara, de Martin i Soler, al Gran Teatre del Liceu. No va abandonar mai la seva passió per l’actuació i la direcció, però per la seva habilitat de negociació i concili va ser aviat situat en diversos càrrecs de gestió; fou per exemple vicepresident i president de l’Asociación de Directores de Escena de España (1988-1999), director de l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona (1990-2000) o vicepresident de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1991-2002).[4] Alhora fou nomenat director del Teatre Lliure enmig de les crisis d'aquest; quelcom similar a les dificultats que el van obligar a recuperar el càrrec de director de l’Institut del Teatre el 2001.

La seva vida, malgrat que frenètica, anava dedicada plenament a allò que m’és l’apassionava: el teatre. 

Premis[modifica]

Va rebre diverses distincions, entre les quals hi ha el Premi de la Crítica Serra d'Or, el Nacional d'activitats teatrals (1998),[5] el Yorick, el del Festival de Sitges (premi a la millor companyia, millor obra i millor direcció per La fira de la mort), l'ADE i el Crítica de Barcelona.[6]

Fons[modifica]

Els fons personals de l’actor, director i dinamitzador teatral han estat cedits per la seva família al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona, que s’ha encarregat de la seva catalogació.[7]

Obres[modifica]

Josep Montanyès va participar en una gran quantitat d’espectacles al llarg de la seva vida, dedicada de manera clara i apassionada a l’art del teatre. Va ser actor, director, escenògraf i – en general – home de teatre. A continuació una relació d'algunes de les obres en les quals va participar:

Teatre[modifica]

Com a actor[modifica]

  • (1955) El cafè del Teatre, d’Antoni Tarré i Castell. Teatre Romea. Interpreta a Víctor.
  • (1957) Clara, però no gaire, de Ramon Folch i Camarasa. Grupo Artístico de Sala d'actes .P.S.A. Interpreta a Joaquim.
  • (1958) L’ambient màgic, de Francisco Lorenzo. Centre Parroquial d’Horta. Interpreta a Armand.
  • (1959) Los blancos dientes del perro, de Eduardo Criado i Aguirre. Grupo Artístico de Sala d'actes .P.S.A. Interpreta a Xavier.
  • (1959) El zoo de cristal, de Tennessee Williams (adaptació española de José Gordon Paso i José María Quinto). Centre Parroquial d’Horta. Interpreta El Candidato.
  • (1960) Milagro, de Nicolás Manzari i Adolfo Lozano Borroy. Cuadro Escénico del Grupo Cultura Reacreativo de de Barcelona. El Prat. Interpreta a Padre Pablo.
  • (1960) “Sesión Maragall 1860-1960. Evocación del poeta por Jordi Maragall Noble”. Participa en el recital de poesies.
  • (1960) El desert dels dies, de Maria Aurèlia Capmany. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Interpreta a Eloi.
  • (1960) “Lectura-espectáculo de El Rinoceronte”, de Eugène Ionesco (adaptació de Ricard Salvat). E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Interpreta a Bombero.
  • (1960) La jugada, de Joan Brossa. E.A.D.A.G. Teatre de “”, Cabrils. Interpreta a Noi.
  • (1960) La pell de Brau, de Salvador Espriu. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum, Sessió de Teatre Fòrum de
  • (1961) Mort d’Home, de Ricard Salvat. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Interpreta a Home 2n.
  • (1961) “Lectura de poemes”. E.A.D.A.G. Sala Gaspar, Exposició Todó. Participa en el recital.
  • (1961) “Lectura de fragments Animals destructors de Lleis i Petita crònica del meu temps”, de Ricard Salvat. E.A.D.A.G. Sessió dedicada a Ricard Salvat. Participa en la lectura.
  • (1961) “Homenaje a Joan Brossa”. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Interpreta a Noi.
  • (1961) Trabajos de amor perdidos, de William Shakespeare. E.A.D.A.G. I Festival de Castelldefels. Interpreta a Holofernes.
  • (1962) Gran guinyol, de Joan Brossa. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Interpreta a Marit.
  • (1962) Proceso a Jesús, de Diego Fabbri. Quadre escènic del centre parroquial de Sarrià. Centre parroquial de Sarrià. Interpreta a El contradictor.
  • (1962) “Vetllada de Nadal”. AGORA. Participa en el recital de poesies.
  • (1962) Primera història d’Esther (1a versió), de Salvador Espriu. E.A.D.A.G. Teatre Romea (V Cicle de Teatre Llatí), Teatre Club Fòrum Vergés, Teatre Calderón, Teatre Fortuny de Reus (1963), Cúpula del Coliseum (1963), Teatre Grec (1977). Interpreta a Altíssim.
  • (1963) Situació Bis, de Manuel de Pedrolo. Alpha 63 (Teatre experimental català). Teatre Romea (VI Cicle de Teatre Llatí dels Festes de la Mercè de Barcelona), Centre Catòlic de l’Hospitalet, Teatro Casino de Granollers. Interpreta a Melo.
  • (1963) Antígona, de Salvador Espriu. E.A.D.A.G. Teatre Romea. Interpreta a Creont.
  • (1963) Gent de Sinera, de Salvador Espriu (adaptació de Ricard Salvat). E.A.D.A.G. Teatre Romea. Interpreta Altíssim.
  • (1964) El mercader de Venècia, de William Shakespeare. E.A.D.A.G. Palau de la Música (IV Centenari Shakespeare), Centre Catòlic i Agrupació d’Amics de, Fòrum Vergés (1965). Interpreta a Antonio.
  • (1964) “Conferència-espectacle. Introducció a William Shakespeare”, conduïda per Ricard Salvat. Interpreta a Antonio (en escenes d’El mercader de Venècia).
  • (1968) Juli Cèsar, de William Shakespeare. Alpha 63. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (Festivals d’estiu). Interpreta a Marc Brutus.
  • (1975) El Tartuf, de Molière. Institut del Teatre.
  • (1977) Onze de setembre, text de Guillem-Jordi Graells. G.E.T.H. Cotxeres de Sants. Interpreta a Home 12, Bisbe, Domènec Perera, Ambaixador francès.
  • (1980) Ronda de Mort a Sinera, de Salvador Espriu (adaptación de Ricard Salvat). Festes de l’Altíssim.
  • (1987) El 30 d'abril, de Joan Oliver. Teatre Lliure.

Com a director[modifica]

  • (1961) Depèn de nosaltres, de Josep Ginesti. E.A.D.A.G. Jornada Diocesana Montserrat.
  • (1962) A la fira de mostres, de Joan Argenté. E.A.D.A.G. Centre Parroquial de Sarrià, Col·legi Balmes de les Escoles Pies (1963).
  • (1962) Mort d’home, de Ricard Salvat. Antics alumnes de les escoles laietània. Salle Saint Louis, Chapelle français. Direcció i muntatge amb Ernest Serrahima.
  • (1963) “Lorca, Ionesco, Espriu”. Centre Parroquial d’Horta.
  • (1964) Trabajos de amor perdidos, de William Shakespeare. Palau de (IV Centenari Shakespeare).
  • (1964) “Conferència-espectacle. Introducció a William Shakespeare”, conduïda per Ricard Salvat. Dirigeix escenes de Trabajos de amor perdidos.
  • (1964-1969) Crist, Misteri, de Josep Urdeix. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta.
  • (1968) Improvisació per Nadal, de Josep Montanyès. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta (1968-1969), V Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort (Teatre Romea, 1969), Ateneu de Sant Sadurní d’Anoia (1969). Direcció i adaptació del text.
  • (1969) Oratori per un home sobre la terra (versió 1969), de Jaume Vidal Alcover. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta, Teatro Fomento Cultural y Artístico de Molins de Rei (Festival de Molins de Rei), Teatro Prado de Sitges (III Premi Nacional Sitges de Teatre, fora de concurs).
  • (1970) Oratori per un home sobre la terra (versió 1970), de Jaume Vidal Alcover. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta, Teatro Español de Madrid, Teatro Valladolid de Valladolid (Festival Teatro Nuevo de Valladolid), Teatre Romea, Teatre Nacional Calderón de de Barcelona, Centre Parroquial Sant Josep de Badalona (I Jornades de Teatre), Teatro Círculo Mercantil d’Igualada (1971).
  • (1970) La fira de la mort, de Jaume Vidal Alcover. G.E.T.H. Teatro Prado de Sitges (IV Premi Nacional Sitges de Teatre), Centre Parroquial d’Horta (1970-1971), Teatre Cinema de Gavà (IV Certament Literari de Gavà), Teatre Conservatori de Manresa (Festes de la Misteriosa Llum, 1971), Teatre de la Faràndula de Sabadell (1971), Teatro de la Zarzuela de Madrid (II Festival Internacional de Teatro, 1971). Direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.
  • (1971) L’Ombra de l’Escorpí, de Maria Aurèlia Capmany. G.E.T.H. Teatro Prado de Sitges (V Premi Nacional Sitges de Teatre), Centre Parroquial d’Horta (1971-1972). Direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.
  • (1975) Terra Baixa, d’Àngel Guimerà (versió de Guillem-Jordi Graells, Josep Montanyès, Joan Nicolàs i Fabià Puigserver). Teatre de l’Escorpí. Casino l’Aliança del Poble Nou.
  • (1976) Roses roges per a mi, de Sean O'Casey. Teatre Grec 1976. Direcció i muntatge amb Francesc Nel·lo i Josep M. Segarra.
  • (1977) Onze de setembre, text de Guillem-Jordi Graells. G.E.T.H. Cotxeres de Sants. Direcció i muntatge amb Guillem-Jordi Graells.
  • (1978) Home amb Blues, del G.E.T.H. / Teatre de l’Escorpí (amb la col·laboració de La Locomotora Negra). Centre Parroquial d’Horta (1978-1979), Culturàlia (Teatre Principal de Lleida, 1979). Direcció i muntatge amb Guillem-Jordi Graells.
  • (1978) Antígona, de Salvador Espriu. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta, Culturàlia (Balaguer, 1979), Teatre Grec (1979). Direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.
  • (1978) Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker. G.E.T.H. Centre Parroquial d’Horta. Direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.
  • (1981) Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. Companyia Enric Majó. Teatre Poliorama. Direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.[8]
  • (1981) Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet. Teatre de l’Escorpí. Teatre Romea, Centre Comarcal del Vallès Occidental (Terrassa). Disseny d’espai escènic amb Jaume Subirats i Josep M. Segarra, disseny de llums, direcció i muntatge amb Josep M. Segarra.
  • (1983) Cançó d'amor i de guerra, de Lluís Capdevila i Víctor Mora (música de Rafael Martínez Valls). Gran Teatre del Liceu (Festes de la Mercè). Escenografia conjunta amb Enric Majó, disseny de llums, direcció d’escena.
  • (1986) El manuscrit d’Alí Bei, de Josep Maria Benet i Jornet. Teatre Lliure.
  • (1990) Maria Estuard, de Friedrich Schiller. Teatre Lliure.
  • (1992) El dol escau a Electra, d’Eugene Gladstone (traducció i dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells). Teatre Lliure.[5]
  • (1993) L’hostal de la Glòria, de Josep M. Sagarra. Teatre Romea.
  • (1994) E.R., de Josep Maria Benet i Jornet.[5]

Altres tasques[modifica]

  • (1961) La trompeta y los niños, de Juan German Schroeder. E.A.D.A.G. Cúpula del Coliseum. Regidoria.
  • (1964) “Escenificació de la història del deporte”. Colegio San José de Barcelona. Direcció artística conjunta amb Francesc Espluga.
  • (1965) “Selecta vetllada de Teatre i Poesia: La pell de brau”. Quadre escènic del centre parroquial d’Horta. Muntatge sobre una idea de Josep Montanyès.
  • (1980) Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany. Teatre Estable de Barcelona. Teatre Romea. Forma part del comitè artístic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Montanyès, director del Teatre Lliure y del Institut del Teatre de Barcelona» (en castellà), 11-11-2002. [Consulta: 2 agost 2016].
  2. «Joan Montanyès "Monti"» (en català). [Consulta: 2 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 «Josep Montanyès». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 1999, pàg. 95-114.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ciurans, Enric «Josep Montanyès i el teatre independent». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2003, pàg. 219-222.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Josep Montanyès (1937-2002)» (en català). [Consulta: 2 agost 2016].
  6. «Josep Montanyès» (en català). [Consulta: 2 agost 2016].
  7. «Fons Josep Montanyès» (en català). [Consulta: 17 setembre 2018].
  8. «La compañía de Enric Majó estrena en Barcelona una nueva versión de "Terra baixa", de Angel Guimerá». El País, 29-10-1981.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]