Josep Montanyès i Moliner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Montanyès)
Infotaula de personaJosep Montanyès i Moliner
Josep Montanyès.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, actor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Montanyès i Martínez Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0599028 Modifica el valor a Wikidata

Josep Montanyès i Moliner (Horta,[1] Barcelona, 25 d'octubre de 1937ibid., 10 de novembre de 2002) va ser director de teatre i televisió, actor, professor i gestor teatral. Va ser un dels primers alumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, creador de la cooperativa teatral d'amateurs Grup d'Estudis Teatrals d'Horta (G.E.T.H.), cofundador del Teatre de l'Escorpí i altres iniciatives teatrals, com el Teatre Estable, i director de l'Institut del Teatre i del Teatre Lliure. Va morir als 65 anys a causa d'una aturada cardio-respiratòria.[1] El seu fill Joan Montanyès i Martínez, conegut com a "Monti", era un distingit pallasso de circ.[2]

Biografia[modifica]

El seu interès pel teatre va arribar aviat, quan només amb dotze anys començà a interpretar els seus primers papers al Centre Parroquial d'Horta, al seu barri natal. Com a jove treballador assistia al teatre que llavors s'anomenava ‘de claca’, aplaudint a canvi d'una considerable rebaixa en el preu de les entrades. Fou en aquest moment quan un conegut d'Horta – un company ‘de claca’ – el va convidar a acompanyar-lo a del Coliseum per assistir al naixement i presentació d'una nova escola de teatre: l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, a la qual Josep Montanyès s'apuntà l'endemà mateix.[3] Van començar així els seus primers estudis de teatre, malgrat que atret més per l'aprenentatge que per la professionalització, es mantingué al marge de Gual. Durant aquest període – l'any 1964 – va organitzar i fundar el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, un conjunt amateur d'apassionats del teatre, en tots els àmbits, que es consolidà com un dels noms propis del teatre independent català.[4] Fou a partir del grup d'Horta i de la crisi que assolà el país entre els anys 60-70 que Montanyès, fins llavors gerent d'empresa, decidí llançar-se professionalment al teatre, tot i que arrencant primer a partir de la televisió:

Me'n vaig anar a la televisió, vaig dir a uns companys que ja coneixia dins el món professional que volia fer de director i que em donessin feina. […] Són dues coses molt diferents i [la televisió] només m'ha servit per estimar més el teatre.[3]

Una vegada arrencada, la seva aportació al teatre català no va disminuir mai. Durant els inicis va ser per tant present als principals grups teatrals catalans del moment, tant com a actor, com a director, gestor o dinamitzador cultural de primer ordre. Entrà en contacte amb una elit cultural que l'acompanyaria al llarg de la seva carrera, amics i companys com Maria Aurèlia Capmany o Josep Maria Segarra. Encara que treballava a la televisió per guanyar-se la vida, la seva passió va ser sempre el teatre. Amb Albert Boadella van muntar una escola anomenada Centre Estudis Nous de Teatre (1969-1971), que malgrat la seva curta vida va rebre estudiants com Anna Lizaran o Lluís Pasqual.[4]

Sense aturar la seva activitat amb el G.E.T.H., es va vincular a l'Institut del Teatre a partir de 1970. Comença com a professor d'Expressió Oral i d'Interpretació en la nova etapa de la institució, capitanejada per Hermann Bonnín, en aquell moment director. La destitució d'aquest el 1980 va donar l'accés a Montanyès, que mantingué el títol de Director de l'Institut del Teatre fins al 1988. Ara bé, un dels passos més decisius de la seva trajectòria va ser realment la fundació – l'any 1974, juntament amb Fabià Puigserver, Joan Nicolas i Guillem-Jordi Graells – d'un petit grup de teatre d'espectacles emblemàtics: el Teatre de l'Escorpí. Alhora, dos anys més tard, es trobà també immers en la fundació del Teatre Lliure – hereu inesperat de l'estela de l'E.A.D.A.G., que desaparegué el 1978 –, tot i que no va entrar plenament en el col·lectiu fins a la petició exprés de Fabià Puigserver l'any 1986.[4]

Va seguir participant en diversos espectacles, va dirigir una trentena d'obres teatrals, fou escenògraf de diverses, i va actuar en més de cinquanta obres d'autors catalans i estrangers. Des de 1982 va realitzar diverses obres de televisió; l'any 1991 fins i tot va debutar com a director d'òpera amb Una cosa rara, de Martin i Soler, al Gran Teatre del Liceu. No va abandonar mai la seva passió per l'actuació i la direcció, però per la seva habilitat de negociació i concili va ser aviat situat en diversos càrrecs de gestió; fou per exemple vicepresident i president de l'Asociación de Directores de Escena de España (1988-1999), director de l'Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona (1990-2000) o vicepresident de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (1991-2002).[4] Alhora fou nomenat director del Teatre Lliure enmig de les crisis d'aquest; quelcom similar a les dificultats que el van obligar a recuperar el càrrec de director de l'Institut del Teatre el 2001.

Premis[modifica]

Va rebre diverses distincions, entre les quals hi ha el Premi de la Crítica Serra d'Or, el Nacional d'activitats teatrals (1998),[5] el Yorick, el del Festival de Sitges (premi a la millor companyia, millor obra i millor direcció per La fira de la mort), l'ADE i el Crítica de Barcelona.[6]

Fons[modifica]

Els fons personals de l'actor, director i dinamitzador teatral han estat cedits per la seva família al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona, que s'ha encarregat de la seva catalogació.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Montanyès, director del Teatre Lliure y del Institut del Teatre de Barcelona» (en castellà), 11-11-2002. [Consulta: 2 agost 2016].
  2. «Joan Montanyès "Monti"» (en català). [Consulta: 2 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 «Josep Montanyès». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 1999, pàg. 95-114.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ciurans, Enric «Josep Montanyès i el teatre independent». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2003, pàg. 219-222.
  5. «Josep Montanyès (1937-2002)». Arxivat de l'original el 2011-11-16. [Consulta: 2 agost 2016].
  6. «Josep Montanyès». Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 2 agost 2016].
  7. «Fons Josep Montanyès» (en català). [Consulta: 17 setembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]