Ran (pel·lícula)

Ran
乱
Fitxa
Direcció	Akira Kurosawa
Protagonistes	Tatsuya Nakadai; Akira Terao; Jinpachi Nezu (oc) ; Daisuke Ryū (en) ; Mieko Harada; Peter (actor); Hitoshi Ueki (en) ; Jun Tazaki; Hisashi Igawa; Mansai Nomura II (en) ; Yoshiko Miyazaki (en) ; Kenji Kodama (en)
Producció	Serge Silberman
Dissenyador de producció	Yoshirō Muraki
Guió	Akira Kurosawa
Música	Tōru Takemitsu
Fotografia	Takao Saito, Asakazu Nakai i Masaharu Ueda
Muntatge	Akira Kurosawa
Vestuari	Emi Wada
Productora	Asmik Ace Entertainment i Kadokawa Daiei Studio
Distribuïdor	Tōhō
Dades i xifres
País d'origen	Japó i França
Estrena	1r juny 1985
Durada	160 min i 157 min
Idioma original	japonès
Rodatge	Japó
Color	en color
Pressupost	11.500.000 $
Recaptació	19.000.000 $ (mundial); 4.135.750 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	El Rei Lear
Gènere	cinema bèl·lic i drama
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Japó
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1986); Oscar a la millor fotografia (1986); Oscar al millor vestuari (1986); Oscar a la millor direcció artística (1986) ;
Premis	Premi Amanda a la millor pel·lícula estrangera (1986); Oscar al millor vestuari (1984) ;

Ran^[1] (乱) és una pel·lícula japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1985. La intriga s'inspira en El Rei Lear de William Shakespeare.

Argument[modifica]

Al segle xvi, en un Japó destrossat per la guerra, el vell daimyo Hidetora Ichimonji decideix partir les seves propietats entre els seus tres fills per acabar els seus dies feliços i en pau. Però les dissensions entre els tres germans submergiran ràpidament les seves famílies, les seves llars i la regió en el caos.

Segons Stephen Prince, Ran és la «crònica despietada d'una vil set de poder, de la traïció del pare pels seus fills, i de guerres i d'assassinats incessants que acaben destruint tots els personatges principals^[2] ».

És el relat de la caiguda del poderós clan Ichimonji per la decisió del seu patriarca Hidetora cedir el control del regne als seus tres fills: Taro, Jiro, i Saburo. Taro, el gran, rep el prestigiós Primer castell i es fa cap del clan Ichimonji, Mentre Jiro i Saburo reben el Segon i el Tercer castells. Jiro i Saburo deuen assistència a Taro, i Hidetora se serveix d'un feix de fletxes per il·lustrar el seu pla.^[3] Hidetora ha de continuar sent el cap nominal i conservar el títol de Gran Senyor. Saburo critica la lògica d'aquest pla. Hidetora, diu, ha obtingut el seu poder per la traïdoria, tanmateix espera ingènuament que els seus fills li seran lleials. Hidetora pren aquesta observació com una amenaça i quan el seu servidor Tango defensa Saburo, els desterra tots dos.

Repartiment[modifica]

Tatsuya Nakadai: Hidetora Ichimonji
Peter: Kyoami
Akira Terao: Taro
Mieko Harada: Kaede
Jinpachi Nezu: Jiro
Daisuke Ryu: Saburo

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1986. Oscar al millor vestuari per Emi Wada
1987. BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1987. BAFTA al millor maquillatge per Shohichiro Meda, Tameyuki Aimi, Chihako Naito i Noriko Takemizawa

Nominacions[modifica]

1986. Oscar al millor director per Akira Kurosawa
1986. Oscar a la millor direcció artística per Yoshirô Muraki i Shinobu Muraki
1986. Oscar a la millor fotografia per Takao Saitô, Shôji Ueda i Asakazu Nakai
1986. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
1986. César a la millor pel·lícula estrangera
1986. César al millor pòster per Benjamin Baltimore
1987. BAFTA al millor guió adaptat per Akira Kurosawa, Hideo Oguni i Masato Ide
1987. BAFTA a la millor fotografia per Takao Saitô, Shôji Ueda
1987. BAFTA al millor vestuari per Emi Wada
1987. BAFTA al millor disseny de producció per Yoshirô Muraki i Shinobu Muraki

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La dona d'Akira Kurosawa va morir durant la producció de la pel·lícula. Akira es va aturar una jornada abans de reprendre el seu treball.
Han calgut dos anys per crear els centenars de vestits necessaris.
Kurosawa ha trigat deu anys per fer l'storyboard... en pintura !

Referències[modifica]

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ Prince, Stephen, The Warrior's Camera, Princeton University Press 1999 ISBN 0-691-01046-3, p.284
↑ Es basa EN una paràbola de Mori Motonari: va donar a cadascun dels seus fills una fletxa i els va dir que la trenquessin. Quan ho van haver fet els va ensenyar tres fletxes i els va preguntar si les podien trencar. Tots van fracassar, i Motonari els va ensenyar com és fàcil trencar una fletxa però no tres juntes. Tanmateix, a Ran Saburo trenca el feix sobre el seu genoll i conclou que la lliçó és idiota. El tema de les fletxes en feix que no es pot trencar, ha estat mencionat també per Plutarc quan el rei dels Escites Scilurus, convida, també, els seus fills a continuar units.

Viccionari

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] Prince, Stephen, The Warrior's Camera, Princeton University Press 1999 ISBN 0-691-01046-3, p.284

[3] Es basa EN una paràbola de Mori Motonari: va donar a cadascun dels seus fills una fletxa i els va dir que la trenquessin. Quan ho van haver fet els va ensenyar tres fletxes i els va preguntar si les podien trencar. Tots van fracassar, i Motonari els va ensenyar com és fàcil trencar una fletxa però no tres juntes. Tanmateix, a Ran Saburo trenca el feix sobre el seu genoll i conclou que la lliçó és idiota. El tema de les fletxes en feix que no es pot trencar, ha estat mencionat també per Plutarc quan el rei dels Escites Scilurus, convida, també, els seus fills a continuar units.

[1]

[2]

[3]

Akira Kurosawa
Pel·lícules	Sanshiro Sugata (1943) La més bella (Ichiban utsukushiku) (1944) Sanshiro Sugata Part II (Zoku Sugata Sanshirô)(1945) Els homes que trepitgen la cua del tigre (Tora no o wo fumu otokotachi) (1945) No enyorem la joventut (Waga seishun ni kuinashi) (1946) Un diumenge meravellós (Subarashiki Nichiyōbi) (1947) L'àngel ebri (Yoidore Tenshi) (1948) Duel silenciós (Shizukanaru Kettō) (1949) El gos rabiós (Nora inu) (1949) Escàndol (Shubun) (1950) Rashōmon (Rashōmon) (1950) L'idiota (Hakuchi) (1951) Viure (Ikiru) (1952) Els set samurais (Shichinin no Samurai) (1954) Visc amb por (Ikimono no kiroku) (1955) Tron de sang (Kumonosu-jō) (1957) Baixos fons (Donzoko) (1957) La fortalesa amagada (Kakushi toride no san akunin) (1958) Els malvats dormen en pau (Warui yatsu hodo yoku nemuru) (1960) Mercenari (Yōjinbō) (1961) Sanjuro (Tsubaki Sanjūrō) (1962) El cel i l'infern (Tengoku to jigoku) (1963) Barba-roja (Akahige) (1965) Dodes'ka-den (Dodesukaden) (1970) Dersu Uzala (Dersu Uzal) (1975) Kagemusha (Kagemusha) (1980) Ran (Ran) (1985) Somnis (Yume) (1990) Rapsòdia a l'agost (Hachigatsu no kyōshikyoku) (1991) Madadayo (Madadayo) (1993)
Articles relacionats	Obres Premis i honors Crítica Remakes Yōko Yaguchi

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera
1934–1950	Man of Aran (1934) No concedit (1935) La Kermesse heroïque (1936) Die ewige Maske (1937) La Grande Illusion (1938) Le Quai des brumes (1939) La Femme du boulanger (1940) Pépé le Moko (1941) No concedit (1942–1949) The Titan (1950)
1951–1975	Rashōmon (1951) The Sound Barrier (1952) A Queen Is Crowned (1953) Romeo and Juliet (1954) The Prisoner (1955) Le Monde du silence (1956) Ordet (1957) Pather Panchali (1958) Maduixes silvestres (1959) Apur Sansar (1960) Die Brücke (1961) Les dimanches de Ville d'Avray (1962) Fellini 8 ½ (1963) Le Monde sans soleil (1964) Giulietta dels esperits (1965) Compartiment tueurs (1966) Elvira Madigan (1967) Guerra i pau (1968) Skammen (1969) L'infant salvatge (1970) Le Genou de Claire (1971) Le Chagrin et la Pitié (1972) Crits i murmuris (1973) Amarcord (1974) L'Histoire d'Adèle H. (1975)
1976–2000	Die Marquise von O... (1976) Cet obscur objet du désir (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) El timbal de llauna (1980) Neskolko dnei is jizni I. I. Oblomov (1981) Mephisto (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Otello (1986) Jean de Florette / Manon des sources (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Yin shi san nu (1994) Yao a yao, yao dao wai po qiao (1995) Ridícul (1996) Ballem? (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000)
2001–present	Amores perros (2001) Hable con ella (2002) Les Invasions barbares (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Volver (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Mongol (2008) Un profeta (2009) De déus i homes (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) Le Passé (2013) Relatos salvajes (2014) Saul fia (2015) Forushande (2016) Foxtrot (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) La Llorona (2020) A Hero (2021)

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera
1937–1977	Mayerling (1937) La Grande Illusion (1938) Regain (1939) La Femme du boulanger (1940) No concedit (1941–1945) Roma, ciutat oberta (1946) Vivere in pace (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) L'amore (1950) Miracle a Milà (1951) Jocs prohibits (1952) Justícia feta (1953) Jigokumon (1954) Umberto D. (1955) La strada (1956) Gervaise (1957) El meu oncle (1958) Les Quatre Cents Coups (1959) Hiroshima mon amour (1960) La dolce vita (1961) No concedit (1962) Fellini 8 ½ (1963) L'home de Rio (1964) Giulietta dels esperits (1965) Obchod na korze (1966) La guerra s'ha acabat (1967) Guerra i pau (1968) No concedit (1969–1977)
1978–2000	Pane e cioccolata (1978) L'arbre dels esclops (1979) El meu oncle d'Amèrica (1980) Pixote, a Lei do Mais Fraco (1981) Megáll az idő (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Le Déclin de l'empire américain (1986) La meva vida de gos (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Das schreckliche Mädchen (1990) Europa Europa (1991) Raise the Red Lantern (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Tres colors: Vermell (1994) Els joncs salvatges (1995) Badkonake sefid (1996) Ponette (1997) Festen (1998) Todo sobre mi madre (1999) Yi Yi (2000)
2001–present	Desitjant estimar (2001) Y tu mamá también (2002) Cidade de Deus (2003) La mala educación (2004) 2046 (2005) L'Armée des ombres (2006) La vida dels altres (2007) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) L'hora d'estiu (2009) Carlos (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Ida (2014) Timbuktu (2015) Toni Erdmann (2016) 120 Battements par minute (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) Bacurau (2020) The Worst Person in the World (2021)