Hakuchi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHakuchi
白痴
Hakuchi poster.jpg
Fitxa
Direcció Akira Kurosawa
Protagonistes
Guió Akira Kurosawa
Música Fumio Hayasaka
Muntatge Akira Kurosawa
Productora Shochiku
Distribuïdor The Criterion Collection Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Japó
Estrena 1951
Durada 166 min
Idioma original japonès
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en L'idiota
Gènere drama
Lloc de la narració Sapporo i Japó

IMDB: tt0043614 Filmaffinity: 739945 Allocine: 29692 Rottentomatoes: m/Hakuchi Allmovie: v24280 TCM: 557225
Modifica les dades a Wikidata

Hakuchi (白痴, L'idiota) és una pel·lícula japonesa dirigida per Akira Kurosawa el 1951. Està basada en la novel·la L'idiota de Fiódor Dostoievski. La versió original, molt fidel a la novel·la, durava 265 minuts; malauradament, es va perdre. Un versió de tres hores, que reflecteix amb uns 100 minuts dels talls que l'estudi havia fet eliminar, sobreviu en la versió més completa de la pel·lícula disponible per al públic.

Argument[modifica]

Després que estar a punt de morir durant la guerra recent, Kameda retorna al Japó des d'Okinawa, on ha estat confinat en un asil. Ell pateix atacs d'epilèpsia i presenta una inestabilitat emocional; és considerat un malalt mental. Durant el viatge de retorn a casa, coneix i es fa amic d'Akama, qui també retorna a casa per rebre la seva herència després d'un llarg allunyament a causa del seu amor per Taeko, qui ha estat l'amor de Tohata de la infantesa.

Tohata, que tem alguna desgràcia pel seu tractament abusiu cap a Taeko, ha acordat donar una dot de 600,000 yens a Kayama. En una confrontació amenaçadora, Akama li ofereix 1,000,000 de yens perquè no es casi. Menyspreat per dones i tractat com a una mercaderia pels altres homes, Taeko s'adona que només Kameda veu com es veritablement, el que és quan mira profundament dins la seva ànima i li diu “no ets aquest tipus de persona.”

Akama es proposa a Taeko, però aquesta triga a respondre. Akama, gelós, interpreta que ella està realment enamorada de Kameda. La seva gelosia creix fins que finalment assassina Taeko i ambdós homes acaben embogits pel dolor.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula és en blanc i negre a una proporció en la relació d'aspecte d'1.37:1. Aquesta era la segona pel·lícula de Kurosawa per al estudi Shochiku, després de l'escàndol de l'any anterior .

Al principi pretenia ser una pel·lícula en dues parts amb una durada de 265 minuts. Després de la mala recepció, l'estudi realitzà una versió més curta, i fou severament tallada. Això es feu en contra dels desitjos de Kurosawa. Com l'estudi va considerar la nova versió encara massa llarga Kurosawa, irònicament, va suggerir que la tallessin de manera longitudinal.[1] Segons Donald Richie, no hi ha cap còpia de la versió original de 265 minuts. Kurosawa retornaria a l'estudi Shochiku quaranta anys més tard per fer Rapsòdia a l'agost, i, segons Alex Cox, va buscar en els arxius de Shochiku la versió original. Kurosawa explica: "De totes les meves pel·lícules, la gent m'escrivia per saber més sobre aquesta... ... Jo havia volgut fer L'idiota molt abans que" Rashōmon. Des de petit que m'ha agradat la literatura russa, però trobo que Dostoievski és el millor i sempre havia pensat que aquest llibre seria una pel·lícula meravellosa. Encara és el meu autor favorit i crec que és l'únic –i ho segueixo pensant– que escriu amb més honestedat sobre l'existència humana.[2]

Valoració[modifica]

A Rotten Tomatoes aconseguí un 78% d'aprovació entre nou crítics, amb un índex mitjà de 6.9/10.[3]

Referències[modifica]

  1. Mitsuhiro Yoshimoto. «The Idiot essay». Masters of Cinema. [Consulta: 22 maig 2009].
  2. «The Idiot». Masters of Cinema. [Consulta: 9 setembre 2007].
  3. «Hakuchi (The Idiot) (1963)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 3 gener 2017].