Mercenari (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngYojimbo
Mercenari (pel·lícula)
Fitxa tècnica
Direcció Akira Kurosawa
Protagonistes Toshirō Mifune
Tatsuya Nakadai
Yōko Tsukasa
Isuzu Yamada
Direcció artística Yoshirô Muraki
Producció Akira Kurosawa
Disseny de producció Yoshirō Muraki
Guió Ryuzo Kikushima
Akira Kurosawa
Música Masaru Satō
Fotografia Kazuo Miyagawa
Muntatge Akira Kurosawa
Productora Toho
Dades i xifres
País Japó
Data d'estrena 1961
Durada 110 minuts
Idioma original Japonès
Lloc de rodatge Japó
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere drama
Palmarès
Nominacions Academy Award for Best Costume Design, Black-and-White
Més informació
IMDB Fitxa 8.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Mercenari (Yojimbo, 用心棒) és una pel·lícula japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1961, amb Toshiro Mifune i Tatsuya Nakadai en els papers principals. Segons el crític Jean Douchet,

« Sota la forma d’un western, dissimula una obra nipona de sèrie negra. »

[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument[3][modifica | modifica el codi]

Japó, Segle XIX. Un samurai errant s'atura en un poble terroritzat per dos clans rivals. Unint-se de manera successiva a l'un i a l'altre, precipitarà la seva caiguda i salvarà els vilatans del seu jou.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El mateix Kurosawa va declarar que una de les principals fonts del guió va ser el clàssic del cinema negre The Glass Key (1942), una adaptació de la novel·la homònima escrita el 1931 per Dashiell Hammett. En particular, l'escena on l'heroi és capturat, torturat i acaba per escapar-se és copiada gairebé pla per pla a The Glass Key.

No obstant això, el guió és molt més a prop d'una altra novel·la de Dashiell Hammet, La Collita vermella (1929). L’especialista de Kurosawa David Desser i el crític Manny Farber, entre altres, afirmen categòricament que La collita vermella ha inspirat la pel·lícula; d'altres, com Donald Richie, pensen que les semblances són degudes a coïncidències.[4]

El solitari taciturn i els vilatans sense defensa recorden Shichinin no Samurai ja dirigida per Kurosawa el 1954.

Remakes[modifica | modifica el codi]

Un remake italià va ser digirit en forma de western espagueti. Es tracta de Per un grapat de dòlars de Sergio Leone amb Clint Eastwood i Gian Maria Volontè, el 1964. (Una altra pel·lícula de Kurosawa ja havia donat lloc a un remake en forma de western: Shichinin no Samurai, de 1954, havia estat adaptat per John Sturges el 1960 amb el títol de Els set mercenaris.) Un remake hollywoodienc va ser igualment dirigit, sobre el fons de la prohibició aquesta vegada. Es tracta de L'últim home de Walter Hill, amb Bruce Willis i Christopher Walken, de 1996.

Homenatges i picades d'ull[modifica | modifica el codi]

  • A la pel·lícula Bodyguard de Mick Jackson, Kevin Costner, també guàrdia, mira la pel·lícula. Té d'altra banda un katana.
  • La pel·lícula és un dels tres orígens possibles per a la invocació Yojimbo de la sèrie de videojocs Final Fantasy .
  • En el joc Tenchu: La Còlera Divina estrenada sobre playstation 2, el personatge de Tajima és directament inspirat d'Unosuke, igual actitud, mateixa mantinguda vestimentaire, igual passió per les armes de foc.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean Douchet, L'Art d'aimer, Cahiers du Cinema, collection Écrits, 1987, p. 116.
  2. esadir.cat. Mercenari (en català). esadir.cat. 
  3. «Yojimbo». The New York Times.
  4. Allen Barra, "From Red Harvest to Deadwood", Salon (2005)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema