Dashiell Hammett

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgDashiell Hammett
Dashiellhammett.jpg
Naixement 27 de maig de 1894
Baltimore
Mort 10 de gener de 1961(1961-01-10) (als 66 anys)
Nova York
Ocupació escriptor, novel·lista, guionista, periodista i crític literari

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Samuel Dashiell Hammett (comtat de St. Mary, Maryland, 27 de maig de 1894 - Nova York, 10 de gener de 1961)[1] va ser un escriptor estatunidenc de novel·la detectivesca i contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'Agent de la Continental (Collita Roja). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.

Vida[modifica | modifica el codi]

Hammett va nàixer en el comtat St. Mary en la costa oriental de Maryland. Els seus pares eren Richard Thomas i Annie Bond Dashiell (el cognom ve d'una americanització del cognom francès de Chiel). Dashiell va deixar l'escola a l'edat de 13 anys i va tenir diverses ocupacions abans d'esdevenir agent de la Pinkerton National Detective Agency (Agència Nacional de Detectius Pinkerton) a Baltimore.

Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar en l'American Field Service (un cos de voluntaris que proporcionava ambulàncies i transports als aliats durant la guerra) a França. Tanmateix, no es va presentar voluntari per al perillós servei d'ambulàncies. Després d'entrar en l'exèrcit estatunidenc, va ser assignat al cos d'ambulàncies, però la tuberculosi que va contraure va provocar la seua llicència mèdica en menys d'un any, després del seu internament en un hospital als Estats Units. Arran d'aquest episodi, Hammett va patir de mala salut durant la resta de la seua vida, amb esporàdics brots de tuberculosi, i també a causa de l'alcoholisme.

Després de la guerra, es va donar a la beguda, va provar amb la publicitat i, finalment, amb la literatura. La seua experiència a l'agència de detectius Pinkerton li va donar inspiració per a les seues obres.

Va començar a publicar principalment en la revista Black Mask (Màscara Negra) amb Joseph Shaw com a editor. El primer conte de Dashiell publicat a Black Mask va ser The Road Home (El camí a casa) sota el pseudònim de Peter Collision, al desembre de 1922. L'Agent de la Continental va aparèixer per primera vegada en el número d'octubre de 1923 de Black Mask en un conte titulat Arson Plus. L'Agent de la Continental arribaria a aparèixer en 28 contes i dues novel·les. L'any 1932, també va escriure el guió d'una historieta (Agent Secret X–9, Secret Agent X–9), il·lustrada per Alex Raymond.

Va aconseguir el prestigi literari gràcies a les seues novel·les publicades entre 1929 i 1931. Les dues primeres, Collita roja (Red Harvest, 1929) i La maledicció dels Dain (The Dain curse, 1929), el van portar ràpidament a la fama. No obstant, va ser El falcó maltès (The Maltese Falcon, 1930) la seua novel·la més famosa —encara que no unànimement considerada la millor.

Molts dels seus llibres van ser convertits en pel·lícules, notablement El falcó maltès (pel·lícula de 1941, dirigida per John Huston). El diàleg en la pel·lícula sovint empra literalment el del llibre.

L'any 1931, Hammett es va embarcar en una relació amorosa que duraria trenta-tres anys amb la dramaturga Lillian Hellman. Va escriure la seua última novel·la l'any 1934, i durant la major part de la resta de la seua vida es va dedicar a l'activisme de l'esquerra política. Va ser un actiu antifeixista en la dècada del 1930, i l'any 1937 es va afiliar al Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica.

L'any 1942 va tornar a l'exèrcit, ja que EE UU. Estava immers en la Segona Guerra Mundial. Tot i ser un veterà físicament disminuït i víctima de la tuberculosi, va lluitar per ser admès en les forces armades. Va passar la major part de la guerra com a sergent en les Illes Aleutianes, on editava un periòdic de l'exèrcit.

Després de la guerra, Hammett es va associar amb el New York Civil Rights Congress (Congrés de Drets Civils de Nova York), una organització esquerrana considerada per alguns com comunista. Quan quatre comunistes relacionats amb l'organització van ser empresonats, Hammett va recaptar diners per a aconseguir la seua llibertat. Quan els acusats van fugir, va ser interrogat sobre el seu parador, i el 1951 va ser empresonat durant sis mesos per refusar a proporcionar informació al tribunal.

Durant la dècada del 1950, el Congrés dels Estats Units el va investigar. Tot i que va declarar sobre les seues pròpies activitats, sent inclòs en llistes negres,[2] va refusar proporcionar informació sobre les identitats d'altres membres del partit comunista.

Tomba de Dashiell Hammett

Va morir a l'Hospital Lennox Hill de Nova York. Com a veterà de dues guerres mundials, va ser enterrat amb honors en el Cementeri Nacional d'Arlington.

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Totes les novel·les excepte L’home flac van ser originalment serialitzades en tres, quatre o cinc parts en diferents magazines.[3]

  • Red Harvest (Collita roja; publicada l'1 de febrer de 1929)
  • The Dain Curse (La maledicció dels Dain; 19 de juliol 1929)
  • The Maltese Falcon (El falcó maltès;14 febrer 1930)
  • The Glass Key (La clau de vidre; 24 abril 1931)
  • The Thin Man (L’home flac; 8 gener 1934)

Relats breus[modifica | modifica el codi]

  • "The Barber and his Wife", 1922
  • "The Parthian Shot", 1922
  • "The Great Lovers", 1922
  • "Immortality", 1922
  • "The Road Home", 1922
  • "The Master Mind", 1923
  • "The Sardonic Star of Tom Doody", 1923
  • "The Joke on Eoloise Morey", 1923
  • "Holiday", 1923
  • "The Crusader", 1923
  • "The Green Elephant", 1923
  • "The Dimple", 1923
  • "Laughing Masks", 1923
  • "Itchy", 1924
  • "Esther Entertains", 1924
  • "Another Perfect Crime", 1925
  • "Ber-Bulu", 1925
  • "The Advertising Man Writes a Love Letter", 1926–30
  • "The House Dick", 1923-6
  • "The Second-Story Angel", 1923-6
  • "The Man Who Killed Dan Odams", 1923-6
  • "Night Shots", 1923-6
  • "Afraid of a Gun", 1923-6
  • "Zigzags of Treachery", 1923-6
  • "One Hour", 1923-6
  • "Death on Pine Street", 1923-6
  • "Tom, Dick, or Harry", 1923-6
  • "The Assistant Murderer", 1923-6
  • "The Gatewood Caper", 1923
  • "Nightmare Town", 1924
  • "The Tenth Clew", 1924
  • "The House in Turk Street", 1924
  • "The Girl with the Silver Eyes", 1924
  • "Dead Yellow Women", 1925
  • "The Gutting of Couffignal", 1925
  • "The Scorched Face", 1925
  • "Corkscrew", 1925
  • "The Whosis Kid", 1925
  • "Ruffian's Wife", 1925
  • "The Main Death", 1927
  • "The Big Knockover", 1927
  • "$106,000 Blood Money", 1927
  • "This King Business", 1928
  • "Fly Paper", 1929
  • "The Farewell Murder", 1930
  • "A Man Called Spade", 1932
  • "Too Many Have Lived", 1932
  • "They Can Only Hang You Once", 1932
  • "Two Sharp Knives", 1934
  • "His Brother's Keeper", 1934
  • "Night Shade", c.1933
  • "This Little Pig", c.1934
  • "A Man Called Thin", 1961
  • "The First Thin Man", n.d.

Obres editades en català[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dashiell Hammett». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cold War: McCarthyism & Red Scare: Shmoop US History Guide (en anglès). Shmoop University Inc, p.12. ISBN 161062128X. 
  3. «Llista d'obres de Dashiell Hammett» (en anglès). [Consulta: 5 nov. 2015].
  4. Aquest títol inspirà l'autor català Jaume Fuster per posar nom al recull de contes detectivescos Les claus de vidre
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dashiell Hammett Modifica l'enllaç a Wikidata