Alain Jessua

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlain Jessua
Biografia
Naixement (mul) Alain Rene Sando Jessua
16 gener 1932
París
Mort 30 novembre 2017 (85 anys)
Évreux
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema, escriptor i compositor de bandes sonores
Família
Cònjuge Anna Gaylor

IMDB: nm0422252
Modifica les dades a Wikidata

Alain Jessua (París, 16 de gener de 1932 Évreux, 30 de novembre de 2017)[1] fou un director, productor, guionista i novel·lista francès.[2]

Biografia[modifica]

Alain Jessua va ser ajudant de Max Ophüls, Marcel Carné, Yves Allégret i Jacques Becker abans de realitzar el seu únic curtmetratge, Léon la lune[3] qui li val el premi Jean-Vigo el 1957. Alguns anys més tard, el 1963, el seu primer llargmetratge (convertit en de «culte» pels cinèfils) és doblement premiat, a Canes i a Venècia: La Vie a l'envers, amb Charles Denner i Jean Yanne. Enllaça llavors una sèrie de llargmetratges que produeix ell mateix: J'eu de massacre (Premi al millor guió (Festival de Canes) 1967), amb Michel Duchaussoy i Jean-Pierre Cassel; Tractament de xoc (1972), un gran èxit públic, amb Alain Delon i Annie Girardot. Seguiran: Armaguedon (1977), amb Alain Delon, Jean Yanne i Michel Duchaussoy; Les Chiens (1979), amb Gérard Depardieu, Victor Lanoux, Nicole Calfan i Fanny Ardant; Le paradis pour tous (1982), amb Patrick Dewaere - el seu últim paper, s'havia de suïcidar durant el muntatge de la pel·lícula -, Jacques Dutronc i Fanny Cottençon, Frankenstein 1990 (1984), amb Eddy Mitchell i Jean Rochefort; En toute innocence (1988), amb Michel Serrault i Nathalie Baye; finalment, Les couleurs du diable (1997), amb Ruggero Raimondi, Wadeck Stanczak i Isabelle Pasco...

Els darrers anys de la seva vida Alain Jessua fou regularment objecte d'homenatges. El seu curtmetratge Léon la lune ha estat projectat al MOMA - Museum Of Modern Art - de Nova York, i Martin Scorsese cità La Vie a l'envers com una de les pel·lícules que l'han marcat. D'aquest cineasta sovint visionari, Jean Tulard, al seu "Diccionari del Cinema", escriu: «Roda poc però bé. Proposa un cinema on aborda els problemes del nostre temps i llança crits d'auxili. » [4] També escriptor, Alain Jessua és l'autor de sis novel·les, publicades a edicions Léo Scheer.

Filmografia[5][modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • 1999: Crèvecœur, novel·la (ed. JC Lattès)
  • 2003: Ce sourire-là, novel·la (ed. JC Lattès)
  • 2006: Bref séjour parmi les homes, novel·la (ed. du Rocher)
  • 2007: La Vie a l'envers, novel·la (ed. Léo Scheer)
  • 2008: Un jardin au paradis, novel·la (ed. Léo Scheer)
  • 2011: Petit Ange, novel·la (ed. Léo Scheer)

Referències[modifica]

  1. aaa, a «Le réalisateur Alain Jessua est mort à 85 ans». Le figaro, a, pàg. aa [Consulta: 30 novembre 2017].
  2. «biografia d’Alain Jessua». The New York Times.
  3. Del qual diu que es tracta d'un «pel·lícula totalment artesanal, autoproducte i que, en l'aspecte financer, va ser extraordinari», la venda a França, a Alemanya i a Polònia va suposar tres vegades la inversió (Entrevista amb Alain Jessua, paraules recollides per Philippe Durand, La Revue du cinema, n° 239, maig de 1970, pàg. 70
  4. «Alain Jessua, premis». The New York Times.
  5. «filmografia d’Alain Jessua». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]