L'hora 25

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Vingt-cinquième Heure
L'hora 25
Fitxa tècnica
Direcció Henri Verneuil
Protagonistes
Direcció artística Robert Clavel
Producció Carlo Ponti
Simon Schiffrin
Guió Henri Verneuil
François Boyer
Wolf Mankowitz,
adaptació de La Vingt-cinquième Heure de Virgil Gheorghiu
Música Georges Delerue
Maurice Jarre
So Antoine Petitjean
Fotografia Andréas Winding
Muntatge Françoise Bonnot
Vestuari Rosine Delamare
Productora Les Films Concordia (França)
Compagnia cinematografica mondiale (Itàlia)
Compagnia cinematografica champion
Dades i xifres
País França, Itàlia i República Federal Socialista de Iugoslàvia
Data d'estrena 1967
Durada 134 minuts
Idioma original Francès, anglès i romanès
Temàtica
Gènere Drama i cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

L'hora 25 (títol original en francès: La Vingt-cinquième Heure) és una pel·lícula franco-italo-iugoslava dirigida per Henri Verneuil, estrenada el 1967. És una adaptació de la novel·la de Virgil Gheorghiu apareguda el 1949. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

El 1939, en un poble romanès, un home, Iohann Moritz, és denunciat com jueu - tot i que no ho és- pel cap de la policia local que cobeja la seva dona. Moritz és llavors enviat a un camp de treball. La seva dona Suzanna és obligada a demanar el divorci per conservar amb què educat els seus fills. Evadint-se amb altres presoners jueus cap a Hongria, país on la vida és menys dura per als jueus, és pres per espia romanès. Torturat, és llavors enviat com a treballador hongarès «voluntari» a Alemanya. Un metge de les SS el treu de la cua, com a mostra excepcional de puresa de la família heroica , llunyana descendència de la raça ària. Acaba la guerra com SS i es deixa casar amb una alemanya, abans d'ajudar presoners francesos a escapar-se dels seus carcellers i permetre'ls així unir-se als americans. Considerant-ho llavors com súbdit d'una nació enemiga, aquests l'internen una vegada més com a presoner de guerra. Iohann Moritz és alliberat el 1949, tretze anys després d'haver entrat en el sistema dels camps.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. L'hora 25 (en català). esadir.cat. 
  2. «La 25e heure». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema