L'hora 25

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'hora 25
La Vingt-cinquième Heure
Fitxa
Direcció Henri Verneuil
Protagonistes
Director artístic Robert Clavel
Producció Carlo Ponti
Simon Schiffrin
Guió Henri Verneuil
François Boyer
Wolf Mankowitz,
adaptació de La Vingt-cinquième Heure de Virgil Gheorghiu
Música Georges Delerue
Maurice Jarre
Dissenyador de so Antoine Petitjean
Fotografia Andréas Winding
Muntatge Françoise Bonnot
Vestuari Rosine Delamare
Productora Les Films Concordia (França)
Compagnia cinematografica mondiale (Itàlia)
Compagnia cinematografica champion
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen França, Itàlia i República Federal Socialista de Iugoslàvia
Estrena 1967
Durada 134 minuts
Idioma original Francès, anglès i romanès
Color en color
Descripció
Gènere Drama i cinema bèl·lic
Tema Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Romania

IMDB: tt0062445 Filmaffinity: 125123 Allocine: 37189 Rottentomatoes: m/la-vingtcinquieme-heure Allmovie: v114700 TCM: 2853
Modifica les dades a Wikidata

L'hora 25 (títol original en francès: La Vingt-cinquième Heure) és una pel·lícula franco-italo-iugoslava dirigida per Henri Verneuil, estrenada el 1967. És una adaptació de la novel·la de Virgil Gheorghiu apareguda el 1949. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El 1939, en un poble romanès, un home, Iohann Moritz, és denunciat com jueu - tot i que no ho és- pel cap de la policia local que cobeja la seva dona. Moritz és llavors enviat a un camp de treball. La seva dona Suzanna és obligada a demanar el divorci per conservar amb què educat els seus fills. Evadint-se amb altres presoners jueus cap a Hongria, país on la vida és menys dura per als jueus, és pres per espia romanès. Torturat, és llavors enviat com a treballador hongarès «voluntari» a Alemanya. Un metge de les SS el treu de la cua, com a mostra excepcional de puresa de la família heroica , llunyana descendència de la raça ària. Acaba la guerra com SS i es deixa casar amb una alemanya, abans d'ajudar presoners francesos a escapar-se dels seus carcellers i permetre'ls així unir-se als americans. Considerant-ho llavors com súbdit d'una nació enemiga, aquests l'internen una vegada més com a presoner de guerra. Iohann Moritz és alliberat el 1949, tretze anys després d'haver entrat en el sistema dels camps.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'hora 25». esadir.cat.
  2. «La 25e heure». The New York Times.