Schutzstaffel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióSchutzstaffel
SS
Sig runes.svg Flag of the Schutzstaffel.svg
Bundesarchiv Bild 183-H04436, Klagenfurt, Adolf Hitler, Ehrenkompanie.jpg

Lema Meine Ehre heißt Treue Tradueix
Dades bàsiques
Tipus entitat organització paramilitar
Ideologia nazisme
Història
Fundació 4 abril 1925
Dissolució 8 maig 1945
Organització i govern
Seu central 
Presidència Reichsführer
Direcció/Gerència Julius Schreck
Filials Waffen-SS
Allgemeine SS Tradueix
SS-Totenkopfverbände Tradueix
Sicherheitspolizei Tradueix
Sicherheitsdienst
Ordnungspolizei
Format per SS main office Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o Runic "↯↯", segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP, el partit nazi.

Els orígens[modifica]

L'SS va ser un grup format inicialment l'any 1923, com a companyia que formava part de les Sturmabteilung (SA) amb l'objectiu principal de protegir els membres més veterans del NSDAP a les reunions, discursos o altres esdeveniments polítics. Al principi, va ser nomenada Stabswache ("guàrdia personal").

Al començament, va estar dirigida per Emil Maurice, un Freikorps, i el grup de les SS original estava format per només vuit homes. Després del Putsch de Munic, cop d'estat fallit a Baviera el 1923, les SA i les Stabswache van ser prohibides fins que van reaparèixer el 1925.

L'any 1925, van canviar el nom a Stosstruppen ("tropes de xoc") i la seva funció original va consistir en la protecció d'Adolf Hitler mentre desenvolupés les funcions i els esdeveniments de l'agenda del NSDAP.

En aquell mateix any, les Stosstruppen es van expandir a nivell nacional i tornaren a canviar de nom, aquest cop a Schutzstaffel (SS). Les noves SS van ser reorganitzades per a funcionar com una protecció per als diversos líders del NSDAP per tot el territori alemany,

La presa de poder de Hitler[modifica]

Després de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, l'SS es va transformar en una organització estatal, i els seus membres superiors, funcionaris. La resta de membres es van considerar voluntaris a temps parcial, i es va crear la Allgemeine-SS per encabir-los. A la tardor de 1933, els guardaespatlles d'Adolf Hitler van rellevar la guàrdia de la cancelleria com protectors del Canceller d'Alemanya.

L'abril de 1934 l'SS va prendre el control de la Gestapo, que fins llavors era la policia secreta prussiana que es transformaria en la policia secreta alemanya. Després de la Nit dels ganivets llargs, l'SS va patir una gran reorganització, i a l'estiu ja controlaven els camps de concentració nazis.

Mentre el Partit Nazi anava monopolitzant el poder polític a Alemanya, les funcions claus de l'estat, com la policia, les anaven absorbint els Schutzstaffel, mentre que moltes organitzacions de l'SS es van transformar en agències governamentals. Per mantenir el poder polític del Partit Nazi, l'SS va tenir autorització per establir a les policies secretes, la Gestapo i la Sipo, posant de fet l'SS per sobre de la llei.

L'SS durant la Segona Guerra Mundial[modifica]

Soldats de la 1a Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler en formació, any 1935.

Els nazis van convertir l'SS en una unitat d'elit, la 'guàrdia pretoriana', amb el seu personal seleccionat seguint els criteris del que creien puresa racial, amb una lleialtat incondicional al Führer i al Partit Nazi. Vestien uniformes i insígnies que els diferenciaven de la resta de militars i membres del partit.

Les Waffen-SS, l'ala militar de l'SS, van evolucionar fins a convertir-se en un segon exèrcit alemany, a part del regular, la Wehrmacht. Inicialment, els seus membres eren voluntaris, però amb el decurs de la guerra, i amb la capacitat militar alemanya esvaint-se, el 1944 els seus membres s'escollien a sort entre la població masculina, molts d'ells joves menors de 18 anys.

L'SS va ser també un instrument de terror durant l'Holocaust. Heinrich Himmler, el seu líder, va ser un dels arquitectes de la Solució final. L'SS va assassinar uns vuit milions de persones, la majoria jueus en els territoris ocupats durant la guerra. L'SS va ser la responsable d'establir i operar els camps de concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o neteja ètnica.

Una vegada acabada la guerra, els jutges dels Judicis de Nuremberg van declarar l'SS com l'organització criminal responsable de la implementació del Genocidi i de cometre crims de guerra i crims contra la humanitat.

Denominació i graduació de l'SS (grafia alemanya-catalana)[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schutzstaffel Modifica l'enllaç a Wikidata