Schutzstaffel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSchutzstaffel
(de) SS
Sig runes.svg Flag of the Schutzstaffel.svg
Bundesarchiv Bild 183-H04436, Klagenfurt, Adolf Hitler, Ehrenkompanie.jpg

Lema El meu honor és la lleialtat
Dades bàsiques
Tipus entitat organització paramilitar i branca militar
Ideologia nazisme
Història
Fundació 4 abril 1925
Dissolució 8 maig 1945
Activitat
Membres800.000
Organització i govern
Seu central 
Presidència Reichsführer
Direcció/Gerència Julius Schreck
Òrgan de premsa Das Schwarze Korps Tradueix
Filials Waffen-SS
Allgemeine SS Tradueix
SS-Totenkopfverbände Tradueix
Sicherheitspolizei Tradueix
Sicherheitsdienst
Ordnungspolizei
21a Divisió de Muntanya Waffen SS Skanderbeg
1a Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler
7a Divisió de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen
Format per SS main office Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La Schutzstaffel ("esquadres de protecció", abreujat com SS o Runic "↯↯", segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP, el partit nazi.

Els orígens[modifica]

L'SS va ser un grup format inicialment l'any 1923, com a companyia que formava part de les Sturmabteilung (SA) amb l'objectiu principal de protegir els membres més veterans del NSDAP a les reunions, discursos o altres esdeveniments polítics. Al principi, va ser nomenada Stabswache ("guàrdia personal").

Al començament, va estar dirigida per Emil Maurice, un Freikorps, i el grup de les SS original estava format per només vuit homes. Després del Putsch de Munic, cop d'estat fallit a Baviera el 1923, les SA i les Stabswache van ser prohibides fins que van reaparèixer el 1925.

L'any 1925, van canviar el nom a Stosstruppen ("tropes de xoc") i la seva funció original va consistir en la protecció d'Adolf Hitler mentre desenvolupés les funcions i els esdeveniments de l'agenda del NSDAP.

En aquell mateix any, les Stosstruppen es van expandir a nivell nacional i tornaren a canviar de nom, aquest cop a Schutzstaffel (SS). Les noves SS van ser reorganitzades per a funcionar com una protecció per als diversos líders del NSDAP per tot el territori alemany,

La presa de poder de Hitler[modifica]

Després de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, l'SS es va transformar en una organització estatal, i els seus membres superiors, funcionaris. La resta de membres es van considerar voluntaris a temps parcial, i es va crear la Allgemeine-SS per encabir-los. A la tardor de 1933, els guardaespatlles d'Adolf Hitler van rellevar la guàrdia de la cancelleria com protectors del Canceller d'Alemanya.

L'abril de 1934 l'SS va prendre el control de la Gestapo, que fins llavors era la policia secreta prussiana que es transformaria en la policia secreta alemanya. Després de la Nit dels ganivets llargs, l'SS va patir una gran reorganització, i a l'estiu ja controlaven els camps de concentració nazis.

Mentre el Partit Nazi anava monopolitzant el poder polític a Alemanya, les funcions claus de l'estat, com la policia, les anaven absorbint els Schutzstaffel, mentre que moltes organitzacions de l'SS es van transformar en agències governamentals. Per mantenir el poder polític del Partit Nazi, l'SS va tenir autorització per establir a les policies secretes, la Gestapo i la Sipo, posant de fet l'SS per sobre de la llei.

L'SS durant la Segona Guerra Mundial[modifica]

Soldats de la 1a Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler en formació, any 1935.

Els nazis van convertir l'SS en una unitat d'elit, la 'guàrdia pretoriana', amb el seu personal seleccionat seguint els criteris del que creien puresa racial, amb una lleialtat incondicional al Führer i al Partit Nazi. Vestien uniformes i insígnies que els diferenciaven de la resta de militars i membres del partit.

Les Waffen-SS, l'ala militar de l'SS, van evolucionar fins a convertir-se en un segon exèrcit alemany, a part del regular, la Wehrmacht. Inicialment, els seus membres eren voluntaris, però amb el decurs de la guerra, i amb la capacitat militar alemanya esvaint-se, el 1944 els seus membres s'escollien a sort entre la població masculina, molts d'ells joves menors de 18 anys.

L'SS va ser també un instrument de terror durant l'Holocaust. Heinrich Himmler, el seu líder, va ser un dels arquitectes de la Solució final. L'SS va assassinar uns vuit milions de persones, la majoria jueus en els territoris ocupats durant la guerra. L'SS va ser la responsable d'establir i operar els camps de concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o neteja ètnica.

Una vegada acabada la guerra, els jutges dels Judicis de Nuremberg van declarar l'SS com l'organització criminal responsable de la implementació del Genocidi i de cometre crims de guerra i crims contra la humanitat.

Membres de l'SS[modifica]

SS-Algemeine (SS-General)[modifica]

Els membres de la SS eren una branca l'SS-Allgemeine (SS General), la branca més nombrosa de l'organització, i fins al 17 d'agost de 1938, de l'SS-Totenkopfverbände(SS Unitats de la calavera). L'SS-Allgemeine abastava tots els SS que realitzaven el seu servei al Servei Laboral del Reich (RAD) o la força de defensa(Wehrmacht). Per a aquest temps, van deixar el comandament de les SS i van estar allà com a "relacionats amb l'SS". Dins de l'SS general, es va fer una distinció en grups d’edat (SS-I i SS-II), que formaven l’anomenada SS activa, reserva de l'SS i divisió de troncs de l'SS).

SS-Verfügungstruppe (Tropes d'eliminació de l'SS)[modifica]

Per contra, a l'SS, no es van assignar més tropes a l'SS perquè el servei era considerat un servei de reclutament i va ser reconegut com a tal. A causa de la naturalesa de la força disponible com a tropa activa, la policia popular aquarterada, la distinció típica de SS i relacionada amb l'edat entre SS-I, SS-II, SS-Reserve i els SS-Führer in der Stammabteilung (líders jubilats) també es van reduir.

SS-Totenkopfverbände (SS-Unitats de la calavera)[modifica]

Fins al secret decret d’Adolf Hitler el 17 d’agost de 1938, els membres de les associacions de l'SS-Totenkopfverbände (membres de la RAD o de la Wehrmacht per exercir les seves funcions), foren catalogats com a membres de la SS, anàlogament a la Allgemeine SS. Aquesta regulació es va retirar amb l’esmentat decret secret, ja que a partir del 1939 només es podien reclutar homes que ja havien complert el seu deure a la Wehrmacht. No hi va haver cap divisió relacionada amb l'edat del crani i dels ossos transversals de les SS en SS-I, SS-II, SS-Reserve i SS-Stammabteilung.El mateix va passar amb les tropes de disposició en actiu.

Waffen-SS (Cos de combat d'elit de l'SS)[modifica]

Les Waffen-SS eren el cos de combat d'elit del Schutzstaffel (SS). Dirigida pel Reichsführer-SS→Adolf Hitler; els Waffen-SS actuaren durant la Segona Guerra Mundial. Va ser un cos fomat per 950.000.000 homes, provenents de totes les parts del món, que va marcar la 2na Guerra Mundial a base d'èxits i eficiència al combat. És la branca de l'SS més famosa de totes

Denominació i graduació de l'SS i els seus càrrecs (grafia alemanya-catalana)[modifica]

Després del 1945, la desaparició de l'SS[modifica]

Disolució i prohibició de l'SS[modifica]

Fins al final de la guerra, les unitats de l'SS sovint lluitaven durament contra els aliats que avançaven i continuaven assassinant jueus mentre encara eren capaços de fer-ho (vegeu també les marxes de la mort de l'Holocaust-Todesmärsche von KZ-Häftlingen). En molts casos, els membres de les SS van obtenir uniformes de la Wehrmacht per ser reconeguts pels aliats com a no pertanyents a l'SS. El propi Heinrich Himmler va ser arrestat pels britànics amb l'uniforme d'un sergent de la policia secreta del camp i es va suïcidar després den ser reconegut. Després de la rendició incondicional de la Wehrmacht, que va incloure totes les associacions sota ordre suprem alemany, els aliats van ordenar la dissolució amb la directiva del Consell de control del 10 de setembre de 1945. Amb la Llei núm. 2 del Consell de Control del 10 d'octubre de 1945, l'SS i les seves organitzacions auxiliars i de substitució van ser dissolades formalment i es va prohibir la fundació.

Procés de Nuremberg i procesos de seguimient[modifica]

En el judici de Nuremberg contra els principals criminals de guerra el 1946, l'SS va ser classificada com a "organització criminal". Aquesta avaluació va cobrir la totalitat de l'SS, incloses l'Algemaine SS, les SS Totenkopfverbände i les SSVerfügungstruppe, amb l'excepció de l'anomenat club Lebensborn Reiter-SS. El defensor dels SS era Horst Pelckmann.Posteriorment, hi va haver una sèrie de processos que van tractar aspectes individuals de les accions de l'SS: de gener a novembre de 1947, diversos funcionaris de l’oficina principal econòmica i administrativa de les SS havien de respondre pel seu paper en l’assassinat massiu als camps de concentració; En el procés contra els funcionaris de la seu i la seu de l'assentament de juliol de 1947, a març de 1948, es va produir la "política racial" de l'SS en primer pla. Al judici Einsatzgruppen entre setembre de 1947 i abril de 1948, el líder de les SS de l'Einsatzgruppen va ser jutjat pels crims contra la humanitat i els crims de guerra.

L'escapament dels delincuents de l'SS[modifica]

La vigilància sobre les anomenades Ratline,línies de rates o línia de ratlles, (Rattenlinien) va trobar antics membres de l'SS, inclosos els alts representants de l’Església Catòlica, especialment a Itàlia. Durant molt de temps existia un rumor sobre una organització dels antics membres de la SS (ODESSA), que hauria d'haver estat fundada poc abans de la fi de la guerra per donar suport als antics membres de l'SS, fins i tot després de la finalització de la guerra i permetre'ls escapar. Entre els autors que van aconseguir escapar hi havia Josef Mengele i Adolf Eichmann.

Des de la postguerra fins avui[modifica]

Ostracisme legal dels símbols de les SS[modifica]

La República Federal d'Alemanya va anar més enllà de la prohibició d'organitzar els aliats i va criminalitzar en el codi penal tant la propagació del material de propaganda com l'ús dels símbols de l'SS. Les marques en el sentit dels paràgrafs són en particular banderes, insígnies, peces uniformes, consignes i formularis de felicitació. Les marques també són iguals a les que són similars a les de confusió. Aquestes prohibicions sobre l’ús de marques d’organitzacions inconstitucionals no s’aplicaran només si s’utilitza "educació cívica, defensa d’aspectes inconstitucionals, art o ciència, investigació o ensenyament, informant sobre esdeveniments d’actualitat o història o finalitats similars. Per a Àustria, s'aplica el Art. 3 de la Llei de prohibició. Per a Suïssa i altres països, s'apliquen les normes corresponents.

Procediments penals[modifica]

A molts països hi va haver judicis contra els autors de les SS. A la República Federal d'Alemanya, els processos més coneguts inclouen el procés d'Ulm Einsatzgruppen i els processos d'Auschwitz. La preparació alemanya per a una pena penal només va arribar gradualment. Molts autors de l'SS van poder evadir la responsabilitat, inclosos els alts càrrecs. Tanmateix, el treball d’investigació dels fiscals va permetre entendre el funcionament de les institucions de les SS i la gravetat dels seus crims.

Associacions de tradicions de les SS[modifica]

Malgrat les extenses prohibicions de les SS, de materials i símbols de propaganda, hi va haver després de 1945 un nombre d'"associacions tradicionals" de l'SS i dels membres de Waffen-SS, com la comunitat auxiliar sobre la mutualitat dels soldats de l'antiga Waffen-SS (HIAG) a Alemanya o la Kameradschaft IV a Àustria.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schutzstaffel Modifica l'enllaç a Wikidata