Nit dels ganivets llargs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga

La Nit dels ganivets llargs o Nit dels coltells llargs, també coneguda com a Operació Colibrí o Putsch de Röhm[1] va ser una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934, en la que es van dur a terme una sèrie d'assassinats extra-judicials. Importants figures del Strasserisme, la facció més esquerrana del Partit Nazi van ser assassinades, entre elles el seu líder Gregor Strasser, així com destacades figures antinazis com l'ex-Canceller d'Alemanya Kurt von Schleicher o Gustav Ritter von Kahr, que havia derrotat el Putsch de Munic l'any 1923. Entre els assassinats o arrestats s'hi troben també molts dels dirigents de l'Sturmabteilung (SA).[nota 1]

El cop, liderat per Adolf Hitler, va atacar directament el líder de la SA Ernst Röhm i el seu entorn, ja que aquest i les seves accions de violència urbana van ser vistes com una amenaça pel seu nou poder polític. D'aquesta manera Hitler es va assegurar també el suport de la Reichswehr, els comandaments militars alemanys que veien amb desaprovació l'ambició de Röhm i la seva intenció d'absorbir-los dins la SA. Röhm s'havia guanyat també altres enemics degut a la seva crida a fer una "segona revolució", que hauria de redistribuir la riquesa del país.[nota 2] Finalment Hitler també va utilitzar la purga per eliminar crítics envers el nou règim, especialment aquells més pròxims al vicecanceller Franz von Papen,[nota 3] així com per passar comptes amb antics enemics.

Com a mínim 85 persones van morir durant la purga, tot i que moltes fonts eleven el nombre a d'entre 150 i 200, mentre que més de mil van ser arrestats.[2][3] Les SS i la Gestapo van cometre la majoria dels assassinats, però el cop va comptar també amb la complicitat del Reichswehr i del poder judicial, que va donar empara a aquests assassinats extra-judicials per demostrar el seu suport al nou règim. En el seu discurs davant del Reichstag el 13 de juliol, Hitler es va presentar com el "jutge suprem del poble alemany".

La nit dels ganivets llargs representa un important punt d'inflexió en la història del Tercer Reich.

Nom[modifica | modifica el codi]

Malgrat que el nom de d'Operació Colibrí (Hummingbird en alemany) sembla haver estat escollit a l'atzar, com la consigna per enviar als esquadrons d'assassins durant el cop[4], l'expressió Nit dels ganivets llargs (Nacht der langen Messer en alemany) ja s'utilitzava abans dels fets per designar actes de venjança. Els alemanys també utilitzen l'expressió Röhm-Putsch (cop d'estat de Röhm), el nom oficial donat per nazis, malgrat la falta de proves que demostrin que els assassinats intentaven impedir un cop d'estat del líder de la SA. Fonts alemanyes posteriors també s'hi refereixen com el suposat cop de Röhm (sogenannter Röhm-Putsch) per valorar aquest fet.

Els precedents[modifica | modifica el codi]

Després de l'arribada d'Adolf Hitler a la cancelleria del Reich (30 de gener de 1933), el partit nazi va iniciar un procés amb l'objectiu d'apoderar-se de totes les estructures de l'estat alemany. En aquest procés van tenir un paper primordial l'Sturmabteilung (SA) o secció d'assalt del partit nazi que constituïa un cos paramilitar creat el 1921 i que actuava com a braç armat del partit. El líder de la SA era Ernst Röhm, antic oficial de l'exèrcit imperial i superior de Hitler durant la Primera Guerra Mundial.

El 1931, la SA comptava amb uns 70.000 membres. Sota el lideratge de Röhm, l'any 1933 van passar a ser-ne 400.000 i la xifra augmentà fins als 2.000.000 de 1934. Una gran part dels membres de la SA, especialment els afiliats abans de la presa del poder, provenien de les classes populars i proletàries. Després de la instauració del règim nazi, la política de Hitler es va orientar a congraciar-se amb els industrials i els militars a fi de consolidar un règim que, gaudint fins i tot d'un gran suport popular, no havia obtingut la majoria absoluta en les últimes eleccions de 1932. La SA es va convertir en un dels principals obstacles d'aquesta política ja que la burgesia industrial estava atemorida pel comportament baralladís i l'exèrcit temia que la SA es convertís en una força militar que competís amb ell. A tot plegat cal afegir l'existència d'un ala esquerra del partit nacionalsocialista que proposava una segona revolució en què, després de prendre el poder, s'instauraria un règim socialista-nacionalista que eliminaria la propietat privada dels mitjans de producció i repartiria les terres de cultiu entre els camperols. A més a més, el fet que molts dels dirigents de la SA fossin homosexuals produïa un gran rebuig en bona part de la burgesia alemanya.

Val a dir també que la política de competició entre dirigents del partit nazi que Hitler fomentava havia aconseguit que la SA, i Röhm en particular, fos l'objectiu de Heinrich Himmler (cap de les SS o Schutzstaffel), Reinhard Heydrich (cap del Sicherheitsdienst o SD) i Hermann Göring (ministre de l'interior de Prússia i fundador de la Gestapo). Durant els anys 1933 i 1934, Himmler i Göring van pressionar constantment Hitler perquè limités el poder de la SA.

Des de principis de 1934 van començar a córrer rumors sobre els plans de Röhm i Gregor Strasser (líder de l'ala esquerra del partit nacionalsocialista) per a derrocar Hitler i instaurar una dictadura socialista. Aquests rumors, difosos des del SD de Heydrich, van augmentar la tensió entre les diferents faccions del partit nazi i culminaren amb un informe que, d'acord amb Göring, Himmler presentà a Hitler, en el qual es detallaven els suposats plans del cop d'estat preparat per Röhm. L'informe incloïa una llista de persones involucrades en el complot que havien de ser eliminades.

La purga[modifica | modifica el codi]

La nit del 29 al 30 de juny de 1934, Hitler es va presentar acompanyat d'un escamot de les SS a l'hotel Hanselbauer de Bad Wiessee (prop de Munic), on Ernst Röhm i altres dirigents de la SA havien estat citats pel mateix Hitler. Un cop allí van arrestar Röhm i la resta de líders de la SA allí presents, molts dels quals van ser executats durant les 24 hores següents atès que figuraven en la llista preparada per Göring i Himmler. Durant aquest temps Röhm continuà arrestat i sembla que Hitler insistí a perdonar-li la vida en virtut dels serveis prestats al partit. S'ha dit, fins i tot, que Hitler va accedir a permetre-li el suïcidi, extrem al qual Röhm s'hauria negat. L'1 de juliol de 1934 Röhm va ser executat per dos membres de les SS.

Hitler no anuncià públicament la purga fins al 13 de juliol de 1934, en una al·locució en què va presentar els assassinats com una acció necessària a fi d'evitar una revolució. Especialment significatives són les següents paraules pronunciades pel Führer: "Si qualsevol persona em reprova i em demana perquè no vaig recórrer als Tribunals de Justícia regulars, llavors tot el que puc dir és això: sobre aquesta hora era responsable del destí del poble alemany, i així vaig fer de jutge suprem del poble alemany ".

En el comunicat oficial es reconeixia un balanç final de 77 víctimes mortals (61 execucions sumàries, 13 execucions per resistir-se a l'arrest i 3 suïcidis). No obstant això, ja s'ha dit que el nombre de persones assassinades va ser superior i entre elles destaquen els noms d'Ernst Röhm, Gregor Strasser i el general Kurt von Schleicher.

Les conseqüències de la purga van ser:

  • Primerament la submissió de l'exèrcit a Hitler que reforçà el seu lideratge.
  • El decidit suport dels sectors industrials i la burgesia a la política nazi.
  • Tot i que Hitler nomenà Victor Lutze nou líder de la SA, aquestes entraren en un declivi gairebé definitiu. Mostra d'aquest afebliment és que l'any 1939 la major part dels seus membres van ser integrats i mobilitzats a la Wehrmacht (exèrcit alemany).


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. SA sempre s'usa en singular, mai en plural. El mot alemany és el singular Sturmabteilung i no pas Sturmabteilungen. Una possible traducció al català seria batalló de xoc o d'assalt.
  2. Segons Röhm, quan el president Paul von Hindenburg va nomenar Hitler Canceller d'Alemanya el 30 de gener de 1933 s'havia complert en certa manera la part "nacional" de la revolució, però quedava per completar la part "socialista" del nacionalsocialisme
  3. Malgrat que Papen va sobreviure a la purga, molts dels seus consellers més pròxims van ser assassinats durant aquests dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferber, Christian. Ein Buch könnte ich schreiben: die autobiographischen Skizzen Georg Seidels (1919–1992). Mit einem Nachwort von Erwin Wickert (en alemany). Göttingen: Wallstein Verlag, 1996, p. 68. ISBN 3-89244-227-4 [Consulta: 7 agost 2015]. 
  2. Evans, 2005, p. 39.
  3. Kershaw, 1999, p. 517.
  4. Kershaw, 1999, p. 515.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]