Eugen Fischer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugen Fischer

Eugen Fischer (al centre) a la Universitat Humboldt de Berlín (1934) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1874 Modifica el valor a Wikidata
Karlsruhe (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Friburg de Brisgòvia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, genetista, racial hygienist (en) Tradueix, metge, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Würzburg
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsHermann Fischer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 45536

Eugen Fischer (Karlsruhe, Baden-Württemberg, Imperi Alemany, 5 de juliol de 1874Friburg de Brisgòvia, Baden-Württemberg, República Federal Alemanya, 9 de juliol de 1967) va ser un antropòleg i metge alemany.[1] Va ser membre del Partit Nazi (NDSAP).[2] És considerat com el científic més influent en l'elaboració de la ideologia racista del nazisme.

Ideòleg d'una antropologia racista[modifica]

El 1908 va conduir una recerca a Rehoboth (Namíbia), aleshores una colònia alemanya, amb mestissos descendents dels primers colons neerlandesos i la població original. Les seves conclusions van sortir al llibre Els bastards de Rehoboth i el problema de la bastardització de l'home[3] al qual va escriure: «S'ha de garantir-les [= els mestissos de Rehoboth] una certa protecció, només pel temps que són útils per a nosaltres — després val la competició llibre, el que vol dir, segons el meu parer, la seva perdició».[4]

Junts amb Carl Correns, Richard Goldschmidt i Erwin Baur va fundar l'Institut Emperador Guillem d'Antropologia, Genètica Humana i Eugenèsica[5] a Berlín, del qual va ser el primer director del 1927 al 1942. En aquesta funció va ser un dels principals defensors de les Lleis de Nuremberg sobre la «puresa de la raça» i així va implicar-se en donar fonaments «científics» als crims contra la humanitat dels nacionalsocialistes.[6] El 1933 va escriure: «Persones amb malalties genètiques i persones que seguns la seva raça no convenen al nostre poble han de ser destruïdes.»[7] Així és un dels responsables de la política d'higiene racial que va conduir a l'extermini sistemàtic dels jueus i també dels bastards i dels malalts i dèbils mentals considerats com a vida no mereixedora de vida.

No només va contribuir pels seus estudis i publicacions a una antropologia etnocèntrica i racista, molt escampada tot arreu a Europa a la fi de l'època colonial, també va donar un suport explícit i actiu a la política d'Adolf Hitler que presentava com el salvador del poble alemany, com es veu en la citació següent:

« El món pensa que lluitem contra els jueus només per a desembarrassar-nos d'empresaris exitosos o de la concurrència espiritual. No, l'essència és i queda l'objectiu de salvar la raça crescuda del llinatge alemany i netejar-la dels estrangers, de raça diferent, que amenacen de conduir el seu desenvolupament espiritual en altres direccions i que parcialment van reeixir a fer-ho. […] Tant com descartem llinatges estrangers a la nostra raça, rebutjem malalties genètiques. Aquí reivindiquem un sacrifici, en efecte, un sacrifici incondicional. L'home amb una malaltia genètica greu, l'idiota, el malalt mental profund, però també el mutilat o espàstic que psicològicament pateix molt de la seva fatalitat, no tenen cap dret a procrear-se. Tothom que té prou seny i intel·ligència per a comprendre això, segueix el Führer Adolf Hitler al camí de la salut i del renovament del nostre poble.[8] »

El 1936, després de l'aprovació de les Lleis de Nuremberg va escriure una carta a Hitler a la qual va regraciar-lo per què les noves lleis per fi van fer possible que «els resultats dels estudis d'especialistes en genètica humana van servir de manera pràctica al Poble completament.»[9] De 1937 a 1938 Fischer i els seus col·legues van analitzar 600 nens i nenes, desdendents de soldats francesos d'origen africà que van ocupar parts d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. De manera il·legal, tots van ser esterilitzats després.[10] El 1942 esdevé professor emèrit i el 1944 rep l'Adlerschild des deutschen Reiches, la condecoració més alta per un científic, amb la menció «al fundador de la Genètica Humana» i obté una funció en la direcció de la federació nacionalsocialista de docents i professors.

Després de la guerra[modifica]

Després de la guerra no va ser inquietat ni tampoc desnazificat. El 1952, la Societat Alemanya d'Antropologia va nomenar-lo membre honorari. De manera sorprenent, el 1961 en una reedició de la seva obra sobre els mestissos del Rehoboth de 1908, l'editorial va insistir sobre la necessitat de reeditar aquest llibre clàssic en un elogi sobre l'autor que «no va rebre prou consideració, tot i que va portar material molt significatiu al problema molt actual de l'aculturació».[11] Va morir en llibertat a Friburg de Brisgòvia el 9 de juliol de 1967.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen Fischer
  1. Edgar Dürrenberger, «Eugen Fischer» en Freiburg und Afrika, Freiburg, Freiburg-Postkolonial.de, s.d. [Consulta el 20 de maig del 2013]
  2. Ernst Klee, «Fischer, Eugen», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 151-152, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  3. Die Rehobother Bastards und das Bastardierungsproblem beim Menschen: anthropologische und ethnographische Studien am Rehobother Bastardvolk in Deutsch-Südwest-Afrika, Graz, Akademische Druck- u. Verlagsanstalt, 1913, reimpresa 1961, 323 pàgines
  4. Eugen Fischer, citat per Ernst Klee, op.cit., pàgina 151
  5. En alemany: Kaiser-Wilhelm-Institut für Anthropologie, menschliche Erblehre und Eugenik
  6. Sheila Faith Weiss, The Nazi Symbiosis. Human Genetics and Politics in the Third Reich, Chicago/London, University of Chicago Press, 2010, capítol 2, ISBN 978-0-226-89176-7 (en català: La simbiosi Nazi. Genètica humana i Política la Tercer Reich
  7. Eugen Fischer, citat per: Peter Weingart, Jürgen Kroll, Kurt Bayertz, Rasse, Blut und Gene, Ed. Suhrkamp, 1988, ISBN 9783518578865, reedició de 1996, pàgina 385
  8. Eugen Fischer, 1934, text original «"Die Welt meint, wir bekämpften nur die Juden, um wirtschaftliche Gewinner, geistige Konkurrenz loszuwerden. Nein, das Wesen ist und bleibt das Ziel, die Rettung der Rasse, die das Deutschtum geschaffen und ihre Reinigung von Fremdem, rassenmäßig anderem, das ihre geistige Entwicklung in andere Bahnen zu bringen drohte und teilweise gebracht hat. (...) Wie wir rassefremde Erblinien ausschalten, lehnen wir erbkranke ab. Auch hier wird ein Opfer gefordert, bedingungslos gefordert. Der schwer erbkranke Mensch, der Idiot, der schwer Geisteskranke, aber auch der schwer körperlich Verkrüppelte, der seelisch sein Schicksal schwer empfindet... haben kein Recht auf Nachkommenschaft..." "Und wer Sinn und Verstand hat, das Ungeheure (die völkische Zukunft u.a., s.o. in Fischers Text, d.V.) zu sehen, folgt dem Führer auf diesem Weg zu künftigem Heil und zur Erneuerung unseres Volkes.», citat per Edgard Dürenberger, op.cit.
  9. Eugen Fischer, citat per Ernst Klee, op.cit., pàgina 152
  10. Helga Kuhse, Peter Singer, "Bioethics: an anthology", Indianapolis, Wiley-Blackwell, 2006, pàgina 232, ISBN 9781405129480
  11. «Bisher wurde er zu wenig beachtet, obwohl er sehr bedeutsames Material zu dem heute akut gewordenen Problemkreis der Akkulturation enthält.», extret de l'elogi de l'editorial Graz al prefaci de la reedició de Die Rehobother Bastards… del 1961