Gestapo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGestapo
Geheime Staatspolizei

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspolicia secreta
policia política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNazisme
Història
ReemplaçaPolicia Secreta Prussiana Modifica el valor a Wikidata
Creació26 abril 1933
FundadorHermann Göring Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició8 maig 1945
10 octubre 1945 , Causat per: Control Council Act #2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHeinrich Müller
Secretari generalRudolf Diels
Entitat matriuRSHA (1939–1945) Modifica el valor a Wikidata

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.[1] Va ser un aparell de policia criminal durant el període del Nacionalsocialisme (1933 - 1945) creat poc després de la presa de poder del partit nazi, l'any 1933.[2] El 1939, la Gestapo es va incorporar a l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (RSHA). En tant que era un instrument del govern nazi, posseïa grans poders en la lluita contra els opositors polítics, a conseqüència dels quals va ser declarada organització criminal als judicis de Nuremberg.[3] La Gestapo era famosa pels seus mètodes brutals de tortura i d'investigació, utilitzats per forçar les declaracions durant els interrogatoris dels detinguts.[4]

Desenvolupament Organitzatiu[modifica]

Fundació (1933) i els primers anys fins al 1936[modifica]

El 30 de gener de 1933, el president del de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, va nomenar canceller Adolf Hitler.[5] Al seu torn, l'abril del mateix any, el flamant canceller va nomenar Hermann Göring -futur comandant de la Luftwaffe i el segon càrrec més important del partit nazi- comissari del nou Reich per al Ministeri de l'Interior de Prússia, fet que el posava al capdavant de la principal organització policial alemanya.[6] Aquell mateix dia, també nomenava Rudolf Diels cap de la policia política del Ministeri d'Interior de Prússia (3 divisions de la divisió II), com a líder de la divisió I A, la policia política de Prússia, la tasca principal de la qual era observar i combatre els opositors polítics. Prèviament, el 3 de març de 1933, una ordre ministerial prussiana havia anul·lat les restriccions de competències de la policia aplicables anteriorment. Aquest va ser el primer pas per acomiadar la Gestapo d'adherir-se a la llei. L'11 d'abril, Goering era també primer ministre prussià. Amb el seu decret de 26 d'abril de 1933, la policia secreta de Prússia va sortir de l'aparell de la policia i va formar l'Oficina de Policia de l'Estat Secret (Gestapa), que estava subordinada directament al ministre prussià de l'interior, Hermann Göring i tenia la posició d'un departament de policia estatal. Diels va dir una vegada sobre la designació de Gestapa / Gestapo, que havia estat una invenció independent del Reichspost, que havia abreujat el nom llarg de l'oficina de forma arbitrària i va proporcionar el Laufstempel utilitzat. Amb la segona llei de la Gestapo del 30 de novembre de 1933, la Gestapo era una branca completament independent de l'administració interna, que estava directament subordinada al primer ministre (Göring). Per decret del 9 de març de 1934, Göring va transferir el cap suprem de la policia estatal des de l'oficina del ministre d'Interior prussià al càrrec de primer ministre de Prússia, abans d'efectuar l'1 de maig de 1934 Wilhelm Frick també es va convertir en ministre prussià de l'Interior.[7]

En els primers anys del domini nazi, la lluita de poder sobre el lideratge de la policia política al Reich encara no havia estat decidida. De 1933 a 1936, hi va haver rivalitats sobre la reestructuració i la gestió de les unitats policials, especialment entre Hermann Göring, Heinrich Himmler i el ministre de l'Interior del Reich, Wilhelm Frick. Himmler va tenir, a partir de Baviera, fins a abril de 1934, gradualment, les responsabilitats de la policia política als països no-prussians (excepte la petita Schaumburg-Lippe, que només va seguir després de Prússia) unida a la seva persona.

L'1 d'abril de 1934, Diels va ser destituït del càrrec de cap de la Gestapo de Prússia i,[8] el 20 d'abril, Heinrich Himmler es va convertir en inspector i cap adjunt de la Gestapo prussiana, tot i que, a la pràctica, ja tenia el comandament de la policia. La línia directa es va lliurar a Reinhard Heydrich, anteriorment cap de la Policia Política bavaresa (BPP) i a Himmler. Ara, la Gestapo es va convertir en una organització a gran escala per espiar la població i eliminar els opositors al règim, que estava estretament entrellaçat amb les SS. De manera organitzativa i tècnica, va ser fortament influïda per Werner Best, diputat d'Heydrich. Goering encara va intentar recuperar la Gestapo sota el seu control a Prússia, però el dia 20 de novembre de 1934, Himmler es va veure obligat a transmetre els afers de tota la policia estatal secreta prusiana. Göring es va concentrar a ampliar la Luftwaffe.

Desenvolupament a partir del 1936[modifica]

El 17 de juny de 1936, Heinrich Himmler va ser nomenat cap de tota la policia alemanya sobre la base del "decret del líder i canceller d'Hitler sobre l'establiment d'un cap de la policia alemanya al Ministeri de l'Interior del Reich", decret que unificava tots els cossos de policia alemanys.[9] Així, els diversos grups policials com la policia, la gendarmeria i la policia comunitària ja no estaven sota la supervisió dels ministeris de l'interior dels estats alemanys, sinó que quedava sota un control centralitzat. A més, malgrat que, oficialment, Himmler era sota el ministre de l'Interior, Wilhelm Frick, en realitat era un dels homes més poderosos de l'estat, ja que, en qualitat de Reichsführer-SS, només responia a Hitler. Aquesta independència li va permetre reestructurar l'administració de la policia.[10] El 20 d'agost de 1943, esdevé ministre de l'Interior del Reich. Himmler tenia subdividits per separat "Ordnungspolizei" i la "policia de seguretat". Ara la Gestapo se li va assignar nominalment. En particular, la policia estatal (policia política) als països no-prussians estava clarament assignada a la Gestapo en aquest moment, encara que el Gauleiter, com a Hamburg, encara influeix en la tasca de la policia estatal. La Gestapo es va fusionar amb la policia criminal a l'oficina de la policia de seguretat (Sipo), el lideratge de la qual va reprendre novament Reinhard Heydrich. La Gestapo va ser directament responsable de la lluita contra els opositors al règim com a divisió II (policia política), encapçalada per Heinrich Müller. A més, la Gestapo es va convertir en una eina de repressió per lluitar contra els opositors polítics del nacionalsocialisme. No obstant això, especialment la minoria de jueus va ser perseguit. A més, també va ser contra altres minories com els homosexuals, els anomenats "antisocials i tímids" i els subterranis dels Testimonis de Jehovà.

Desenvolupament dels empleats[modifica]

Juntament amb diversos canvis organitzatius i el creixent abast de les tasques, el nombre d'empleats de la Gestapo va augmentar de manera constant. El 1933, quan l'Oficina de Policia Estatal Secreta, amb menys de 50 empleats, era una organització del personal per a la coordinació de les mesures repressives contra els opositors polítics durant el període de consolidació del règim, la Gestapo va presentar una imatge diferent. Amb aproximadament 4.200 companys de feina van constituir l'oficina de policia estatal i les estacions de control el 1935 el seu aparell de seguiment i persecució desenvolupat per l'imperi. Per al 1937 s'ha d'assumir un total de 7.000 empleats. Per al 1941, 14.835 membres de la Gestapo estaven a la nòmina, però, al voltant de 4.000 es van utilitzar fora de l'imperi. Quan va esclatar la guerra, la Gestapo no només va ampliar les seves mesures de persecució espacial, sinó que també va lluitar contra nous grups d'opositors. Al final del Tercer Reich, hi havia menys de 31.000 homes que treballaven.[11][12]

Història[modifica]

Heinrich Himmler i Hermann Göring el 1934, moment en què la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel (SS).

Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS).[13] El 1936 va ser reorganitzada per Reinhard Heydrich i Heinrich Muller n'era el cap d'operacions. A partir de 1939 va ser administrada per la Reichssicherheitshauptamt (RSHA) (Oficina Central de Seguretat del Reich) i considerada una organització germana del Sicherheitsdienst (SD) (Servei de Seguretat), així com una suboficina de la Sicherheitspolizei (SIPO) (Policia de Seguretat). Fou dissolta el 7 de maig de 1945 per ordre del general Dwight D. Eisenhower.

Funcionament[modifica]

Formada per oficials de policia de carrera i professionals del dret, l'organització i les funcions van ser ràpidament fixats per Hermann Göring després que Hitler aconseguís el poder el gener de 1933. La funció de la Gestapo era investigar i combatre "totes les tendències perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:

« "Sempre que la [Gestapo] (...) tiri endavant el desig dels líders, està actuant legalment". »

La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia de cometre abusos era la Schutzhaft o "detenció protectiva" un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals, normalment en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el seu propi «Schutzhaftbefehl» (el document en què declarava el seu desig de ser empresonat). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a tortura.

Final[modifica]

A mesura que els aliats s'apropaven per tots els fronts cap a l'interior d'Alemanya, la institució anava desapareixent. El matí del 3 de febrer de 1945, els avions nord-americans van emprendre un feroç bombardeig sobre Berlín, centrant-se en la zona governamental i provocant la matança de tres mil berlinesos. En l'atac es van veure afectats la Cancelleria del Reich, la del Partit Nazi, el Quarter General de la Gestapo i el Tribunal del Poble.

A partir dels primers dies del mes d'abril els funcionaris de la Gestapo començaren a cremar documents i arxius als patis de l'edifici. El dia 29 del mateix mes, la divisió nº301 de fusellers dirigida pel coronel soviètic Aleksei Antónov llançà un assalt amb dues companyies que li permeté d'hissar la bandera roja a l'edifici de la Gestapo, però van haver de replegar-se per un contraatac de les SS que els va fer retrocedir sense poder alliberar els darrers set presos polítics que havien estat capturats el 23 d'abril.

A les runes de l'edifici s'instal·là una unitat d'homes de les SS francesos comandats pel SS Hauptsturmführer Henri Fenet que van ser els encarregats de resistir i defensar l'indret fins al moment d'arribar les tropes soviètiques.

Durant la nit de l'1 de maig, els homes de les SS van traslladar els detinguts de la presó principal al soterrani i en mataren un, un oficial de la Wehrmacht. El 2 de maig l'edifici va ser pres pels soviètics, que n'alliberaren els detinguts i els donaren menjar. Però a un soldat rus se li escapà un tret i matà accidentalment a l'ex Gauleiter Joseph Wagner, que havia caigut en mans dels nazis.[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Geheime Staatspolizei». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ M, S.; A, E. History of World War II 1939–1945. Lulu.com, 2022, p. 173. ISBN 978-1-387-76855-4. 
  3. ↑ Carruthers, B. The Gestapo on Trial: Evidence from Nuremberg. Pen & Sword Books, 2014 (The Third Reich From Original Sources). ISBN 978-1-4738-4943-3. 
  4. ↑ Gellately, R. The Gestapo and German Society: Enforcing Racial Policy 1933-1945. Clarendon Press, 1990, p. 16 (Clarendon Paperbacks Series). ISBN 978-0-19-820297-4. 
  5. ↑ Berghahn, V.R.. Modern Germany: Society, Economy and Politics in the Twentieth Century. Cambridge University Press, 1987, p. 124 (ACLS Humanities E-Book). ISBN 978-0-521-34748-8. 
  6. ↑ Broszat, M. The Hitler State. Taylor & Francis, 2014, p. 108. ISBN 978-1-317-87251-1. 
  7. ↑ Sussman, J. Holocaust Fighters: Boxers, Resisters, and Avengers. Rowman & Littlefield Publishers, 2021, p. 133. ISBN 978-1-5381-3983-7. 
  8. ↑ McDonough, F. The Gestapo: The Myth and Reality of Hitler's Secret Police. Hodder & Stoughton, 2015, p. 31. ISBN 978-1-4447-7808-3. 
  9. ↑ Williams, Max. Reinhard Heydrich : the biography. Church Stretton, England: Ulrich, 2001-2003, p. 77. ISBN 978-0-9537577-5-6. 
  10. ↑ Longerich, Peter. Heinrich Himmler. Oxford [England]: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-959232-6. 
  11. ↑ Dams, C.; Stolle, M. The Gestapo: Power and Terror in the Third Reich. OUP Oxford, 2014, p. 33. ISBN 978-0-19-164667-6. 
  12. ↑ Lower, W. Hitler's Furies: German Women in the Nazi Killing Fields. Houghton Mifflin Harcourt, 2013, p. 248 (Mariner Book). ISBN 978-0-547-86338-2. 
  13. ↑ Matthäus, J.; Roseman, M.; Garbarini, A. Jewish Responses to Persecution: 1933-1938. AltaMira Press, 2010, p. 417 (Documenting Life and Destruction: Holocaust Sources in Context). ISBN 978-0-7591-1908-6. 
  14. ↑ Steigmann-Gall, R.; Ramil, R.V.. El Reich sagrado (en alemany). Ediciones Akal, 2007, p. 279 (Akal universitaria). ISBN 978-84-460-2428-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gestapo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gestapo&oldid=31758362»