Gestapo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgGestapo
Schutzstaffel Abzeichen.svg
Gestapomen following the white buses.jpg
Dades base
Tipus entitat policia secreta
Història
Fundació 26 abril 1933
Fundadors Hermann Göring
Dissolució 8 maig 1945
Organització i govern
Presidència Rudolf Diels
Modifica dades a Wikidata

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb el mot creuat Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi.

Història[modifica | modifica el codi]

Heinrich Himmler i Hermann Göring el 1934, moment en què la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel (SS).

Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). El 1936 va ser reorganitzada per Reinhard Heydrich i Heinrich Muller n'era el cap d'operacions. A partir de 1939 va ser administrada per la Reichssicherheitshauptamt (RSHA) (Oficina Central de Seguretat del Reich) i considerada una organització germana del Sicherheitsdienst (SD) (Servei de Seguretat), així com una suboficina de la Sicherheitspolizei (SIPO) (Policia de Seguretat). Fou dissolta el 7 de maig de 1945 per ordre del general Dwight D. Eisenhower.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Formada per oficials de policia de carrera i professionals del dret, l'organització i les funcions van ser ràpidament fixats per Hermann Göring després que Hitler aconseguís el poder el gener de 1933. La funció de la Gestapo era investigar i combatre "totes les tendències perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:

« "Sempre que la [Gestapo] (...) tiri endavant el desig dels líders, està actuant legalment". »

La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia de cometre abusos era la Schutzhaft o "detenció protectiva" un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals, normalment en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el seu propi «Schutzhaftbefehl» (el document en què declarava el seu desig de ser empresonat). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a tortura.

Final[modifica | modifica el codi]

A mesura que els aliats s'apropaven per tots els fronts cap a l'interior d'Alemanya, la institució anava desapareixent. El matí del 3 de febrer de 1945, els avions nord-americans van emprendre un feroç bombardeig sobre Berlín, centrant-se en la zona governamental i provocant la matança de tres mil berlinesos. En l'atac es van veure afectats la Cancelleria del Reich, la del Partit Nazi, el Quarter General de la Gestapo i el Tribunal del Poble.

A partir dels primers dies del mes d'abril els funcionaris de la Gestapo començaren a cremar documents i arxius als patis de l'edifici. El dia 29 del mateix mes, la divisió nº301 de fusellers dirigida pel coronel soviètic Aleksei Antónov llançà un assalt amb dues companyies que li permeté d'hissar la bandera roja a l'edifici de la Gestapo, però van haver de replegar-se per un contraatac de les SS que els va fer retrocedir sense poder alliberar els darrers set presos polítics que havien estat capturats el 23 d'abril.

A les runes de l'edifici s'instal·là una unitat d'homes de les SS francesos comandats pel SS Hauptsturmführer Henri Fenet que van ser els encarregats de resistir i defensar l'indret fins al moment d'arribar les tropes soviètiques.

Durant la nit de l'1 de maig, els homes de les SS van traslladar els detinguts de la presó principal al soterrani i en mataren un, un oficial de la Wehrmacht. El 2 de maig l'edifici va ser pres pels soviètics, que n'alliberaren els detinguts i els donaren menjar. Però a un soldat rus se li escapà un tret i matà accidentalment a l'ex gauletier Joseph Wagner, que havia caigut en mans dels nazis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gestapo Modifica l'enllaç a Wikidata

En alemany: