Hannah Arendt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la filòsofa i politòloga alemanya d'origen jueu. Si cerqueu la pel·lícula biogràfica, vegeu «Hannah Arendt (pel·lícula)».
Infotaula de personaHannah Arendt
Hannah Arendt 1975 (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement(de) Hanna Arendt modifica
14 d'octubre de 1906
Linden, Hannover, (Alemanya)
Mort4 de desembre de 1975(1975-12-04) (als 69 anys)
Ciutat de Nova York, (EUA)
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Dades personals
Grup ètnicAlemanys i jueus modifica
ReligióJudaisme modifica
FormacióUniversitat de Heidelberg . doctorat
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Marburg . filosofia modifica
Activitat
Camp de treballAssaig i filosofia política modifica
OcupacióFilòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, professora d'universitat, sociòloga i autora modifica
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat de Yale
Universitat de Colúmbia
The New Yorker
Universitat de Chicago
Universitat Wesleyana
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Northwestern
Brooklyn College modifica
EraFilosofia contemporània
Regió geogràficaFilosofia occidental
Escola de pensamentFilosofia política, Fenomenologia
Interessada enCiències polítiques
ProfessorsMartin Heidegger i Karl Jaspers modifica
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralElisabeth Young-Bruehl modifica
Família
CònjugeGünther Anders (1929–1937)
Heinrich Blücher (1940–1970) modifica
Premis
Signatura
Signature of Hannah Bluecher-Arendt.png

Lloc webhannaharendtcenter.org modifica
IMDB: nm3061127 iTunes: 219840136 Musicbrainz: 476bec69-6ae3-4d4a-b3e5-2aa9516753ae Find a Grave: 2968 Modifica els identificadors a Wikidata

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.[1]

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...), amalgama que contribuí a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l'Holocaust.

Biografia[modifica]

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l'antisemitisme a causa de l'alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n'anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta.[2]

Durant l'ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defensaven Adolf Hitler.[2] De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l'activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.[3] I en devia estar prou segura, perquè, tot i ser jueva, havia estat amant del filòsof nazi Martin Heidegger i s'hi mantingué en relació estreta tota la vida.[4] Per exemple, la crítica arendtiana de la modernitat i la societat de masses, per "deshumanitzadores", beu de tesis específicament heideggerianes (típicament völkisch, d'altra banda).

Extracte de la seva biografia:[cal citació]

  • 1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
  • 1924-28- Formada a Königsberg (la ciutat de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
  • 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl JaspersEl concepte de l'amor en sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
  • 1933-1935- És inhabilitada per a l'ensenyament en universitats alemanyes, per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
  • 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa en la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 en l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix Sartre i Walter Benjamin.
  • 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per viatjar als Estats Units.
  • 1941-1945- Comença a col·laborar amb el setmanari alemany Aufbau. El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
  • 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
  • 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part se'n publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973, titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
  • 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
  • 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix per al New Yorker el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.
  • 1963-1969- Els seus articles sobre el procés d'Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme, i hi respon posant com a víctima. El Nouvel Observateur reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger, Mélanges.
  • 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Pensament[modifica]

H. Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d'aïllament social, presents en alguns filòsofs.[5]

No es considerà nacionalista ni socialista.[6] I va exposar la seua concepció de l'amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre's a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L'amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.[7]

Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.[3]

La "banalitat del mal"[modifica]

Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de maldat és la de la banalitat del mal.[8] Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític.[9] Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defensat per Kant,[10] perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat mal banal),[11] que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzables perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.[12]

Des del primer moment, el concepte arendtià de la "banalitat del mal" ha rebut dures crítiques per part de pensadors, analistes i historiadors (Gershom Scholem, Raul Hilberg, Richard Wolin, Bettina Stangneth, etc., etc.), en si i pel context en què l'expressà. En realitat, Adolf Eichmann no tenia res de banal, ni de buròcrata obtús: era un militant nazi convençut, força intel·ligent, que s'esforçà a exterminar els jueus per motius d'odi, i que n'estava orgullós. Arendt es deixà enganyar per la pantomima d'Eichmann durant el judici. Segons sintetitza Wolin,[13] el concepte de la "banalitat del mal" permeté a Arendt salvar l'honor de la cultura alemanya (de què estava tan orgullosa) desvinculant-la del macrogenocidi nazi, en una falsificació que tendia a culpar la víctima tant com l'assassí.

Obra publicada en català[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gunter Gauss conversa amb Hannah Arendt: 'Només em queda la llengua materna', 28 d’octubre de 1964. 
  2. 2,0 2,1 Larrauri, 2001, p. 10.
  3. 3,0 3,1 Larrauri, 2001, p. 11.
  4. Kirsch, Adam. "Hot for teacher". Tablet, January 21, 2004.
  5. Larrauri, 2001, p. 9.
  6. Larrauri, 2001, p. 13.
  7. Larrauri, 2001, p. 13-14.
  8. Larrauri, 2001, p. 21.
  9. Larrauri, 2001, p. 21-22.
  10. Marrades, 2002, p. 80.
  11. Marrades, 2002, p. 80-81.
  12. Marrades, 2002, p. 81.
  13. Wolin, Richard. "The banality of evil: the demise of a legend". "Jewish review of books, Fall 2014.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]