Hannah Arendt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la filòsofa i politòloga alemanya d'origen jueu. Si cerqueu la pel·lícula biogràfica, vegeu «Hannah Arendt (pel·lícula)».
Infotaula de personaHannah Arendt
Hannah arendt-150x150.jpg
Hannah Arendt
Dades biogràfiques
Naixement Johanna Arendt
14 d'octubre de 1906
Linden, Hannover, (Alemanya)
Mort 4 de desembre de 1975(1975-12-04) (als 69 anys)
Ciutat de Nova York, (EUA)
Causa de mort infart miocardíac
Llengua materna alemany
Residència Hannover
Ciutadania Estats Units d'Amèrica (1951–)
Apàtrida (1937–1951)
Alemanya
Ètnia Alemanys i Jueus
Religió judaisme
Alma mater Universitat de Heidelberg
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Marburg . filosofia
Activitat professional
Ocupació filòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, catedràtica d'universitat i sociòloga
Ocupador Universitat de Princeton
Universitat de Chicago
Universitat de Yale
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Northwestern University
Universitat Wesleyana
Universitat Colúmbia
Era Filosofia contemporània
Regió Filosofia occidental
Escola de pensament/tradició Filosofia política, Fenomenologia
Interessos Ciències polítiques
Mestres Martin Heidegger i Karl Jaspers
Obra
Obres destacades Els orígens del totalitarisme
Eichmann in Jerusalem
The Human Condition
On Revolution
Dades familiars
Cònjuge Günther Anders (1929–1937)
Heinrich Blücher (1940–1970)
Premis i reconeixements

IMDB: nm3061127
Modifica dades a Wikidata

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.[1]

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, on reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser molt polèmica, ja que hi feia pública la col·laboració amb els nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l'antisemitisme a causa de l'alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n'anava i no tornava al col·legi eixe dia i sa mare enviava una carta de protesta.[2]

Durant l'ascens del nazisme es trobà disgustada que filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defenien a Adolf Hitler.[2] De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l'activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.[3]

Extracte de la seva biografia:[cal citació]

  • 1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
  • 1924-28- Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
  • 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl JaspersEl concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
  • 1933-1935- És inhabilitada per a l'ensenyament en universitats alemanyes, per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
  • 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.
  • 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.
  • 1941-1945- Comença a col·laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
  • 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
  • 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
  • 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
  • 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix per al "New Yorker" el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.
  • 1963-1969- Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.
  • 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Pensament[modifica | modifica el codi]

H. Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d'aïllament social, presents en alguns filòsofs.[4]

No es considerà nacionalista ni socialista.[5] I va exposar la seua concepció de l'amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre's a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L'amistat requereix del diàleg per a la comprensió, segons ella.[6]

Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben a totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fóra garantia de ser algú amb pensament crític.[3]

Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de maldat és la de la banalitat del mal.[7] Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític.[8] Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defès per Kant,[9] perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat mal banal)[10] que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzable perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]