Hannah Arendt

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la filòsofa i politòloga alemanya d'origen jueu. Si cerqueu la pel·lícula biogràfica, vegeu «Hannah Arendt (pel·lícula)».
Infotaula de personaHannah Arendt
Hannah arendt-150x150.jpg
Hannah Arendt
Biografia
Naixement (de) Hanna Arendt
14 d'octubre de 1906
Linden, Hannover, (Alemanya)
Mort 4 de desembre de 1975(1975-12-04) (als 69 anys)
Ciutat de Nova York, (EUA)
Causa de mort Infart miocardíac
Residència Hannover
Grup ètnic Alemanys i jueus
Religió Judaisme
Educació Universitat de Heidelberg
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Marburg . filosofia
Activitat
Camp de treball Assaig i filosofia política
Ocupació Filòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, professora d'universitat, sociòloga i autora
Ocupador Universitat de Princeton
Universitat de Chicago
Universitat de Yale
Universitat de Colúmbia
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Northwestern
Universitat Wesleyana
The New Yorker
Era Filosofia contemporània
Regió geogràfica Filosofia occidental
Escola de pensament Filosofia política, Fenomenologia
Interessada en Ciències polítiques
Professors Martin Heidegger i Karl Jaspers
Influències Edmund Husserl, Karl Jaspers, Martin Heidegger, Edmund Burke, G. K. Chesterton, Montesquieu, Alexis de Tocqueville, Walter Benjamin, Hans Jonas, Jesús de Natzaret, Joan Duns Escot, Nicolau Maquiavel, Plató, Karl Marx, Sòcrates, Franz Kafka, Agustí d'Hipona, Carl Schmitt, Pau de Tars, Immanuel Kant, Aristòtil i Søren Kierkegaard
Obra
Obres destacables Els orígens del totalitarisme
Eichmann a Jerusalem
La condició humana
Sobre la revolució
Estudiant doctoral Elisabeth Young-Bruehl
Família
Cònjuge Günther Anders (1929–1937)
Heinrich Blücher (1940–1970)
Premis

IMDB: nm3061127
Modifica les dades a Wikidata

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906-ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.[1]

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi feia pública la col·laboració amb els nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.

Biografia[modifica]

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l'antisemitisme a causa de l'alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n'anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta.[2]

Durant l'ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defenien Adolf Hitler.[2] De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l'activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.[3]

Extracte de la seva biografia:[cal citació]

  • 1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
  • 1924-28- Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
  • 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl JaspersEl concepte de l'amor en sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
  • 1933-1935- És inhabilitada per a l'ensenyament en universitats alemanyes, per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
  • 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa en la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 en l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix Sartre i Walter Benjamin.
  • 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per viatjar als Estats Units.
  • 1941-1945- Comença a col·laborar amb el setmanari alemany Aufbau. El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
  • 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
  • 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part se'n publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973, titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
  • 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
  • 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix per al New Yorker el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.
  • 1963-1969- Els seus articles sobre el procés d'Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. El Nouvel Observateur reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger, Mélanges.
  • 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Pensament[modifica]

H. Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d'aïllament social, presents en alguns filòsofs.[4]

No es considerà nacionalista ni socialista.[5] I va exposar la seua concepció de l'amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre's a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L'amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.[6]

Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.[3]

Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de maldat és la de la banalitat del mal.[7] Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític.[8] Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defensat per Kant,[9] perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat mal banal),[10] que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzables perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]