Totalitarisme
- Afrikaans
- Alemannisch
- አማርኛ
- العربية
- مصرى
- Asturianu
- Azərbaycanca
- تۆرکجه
- Беларуская
- Беларуская (тарашкевіца)
- Български
- বাংলা
- Brezhoneg
- Bosanski
- کوردی
- Čeština
- Чӑвашла
- Cymraeg
- Dansk
- Deutsch
- Ελληνικά
- English
- Esperanto
- Español
- Eesti
- Euskara
- فارسی
- Suomi
- Français
- Galego
- עברית
- हिन्दी
- Hrvatski
- Magyar
- Հայերեն
- Interlingua
- Bahasa Indonesia
- Íslenska
- Italiano
- 日本語
- ქართული
- Қазақша
- 한국어
- Коми
- Кыргызча
- Lëtzebuergesch
- Lombard
- Lietuvių
- Latviešu
- Македонски
- मराठी
- Bahasa Melayu
- မြန်မာဘာသာ
- مازِرونی
- Nederlands
- Norsk nynorsk
- Norsk bokmål
- ਪੰਜਾਬੀ
- Polski
- پښتو
- Português
- Română
- Русский
- Sicilianu
- سنڌي
- Srpskohrvatski / српскохрватски
- Simple English
- Slovenčina
- Slovenščina
- Српски / srpski
- Svenska
- Ślůnski
- Тоҷикӣ
- ไทย
- Tagalog
- Türkçe
- Українська
- اردو
- Oʻzbekcha / ўзбекча
- Tiếng Việt
- 吴语
- მარგალური
- 中文
- Bân-lâm-gú
- 粵語

![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques. El totalitarisme és un concepte utilitzat pels politòlegs, especialment en la subdisciplina de la política comparativa, per descriure els règims moderns en què l'Estat regula gairebé tots els aspectes de la vida pública i privada.
Els analistes més importants del totalitarisme, com ara Karl Popper, Hannah Arendt, Carl Freidrich, Zbingniew Brzezinski i Juan Linz han descrit el totalitarisme d'una manera lleugerament diferent. Totes les definicions inclouen la mobilització de la població cap a una ideologia oficial de l'estat i la intolerància de les activitats que no estiguin d'acord amb els propòsits polítics de l'Estat, com ara l'existència dels sindicats, les esglésies o els partits polítics. Els règims totalitaris conserven el poder polític amb l'ús de la policia secreta, la propaganda, el control dels mitjans de comunicació, la regulació o la restricció de la llibertat de premsa, la crítica, i fins i tot l'ús de tàctiques terroristes.