Giovanni Gentile

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Gentile
Giovanni Gentile.png
12è Director of the Scuola Normale Superiore 

1937 - 1943
Giovanni D'Achiardi - Luigi Russo
10è Director of the Scuola Normale Superiore 

1932 - 1936
Giovanni Gentile - Giovanni D'Achiardi
 Director of the Scuola Normale Superiore 

1928 - 1932
Luigi Bianchi - Giovanni Gentile
 Minister of Public Education of the Kingdom of Italy 

31 octubre 1922 - 1 juliol 1924
Antonino Anile - Alessandro Casati
Dades biogràfiques
Naixement 29 de maig de 1875
Castelvetrano
Mort 15 d'abril de 1944 (68 anys)
Florència
Sepultura Basílica de la Santa Creu
Activitat professional
Ocupació Filòsof, pedagog, polític i catedràtic d'universitat
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Gentile (1875-1944) va ésser un filòsof i pedagog italià.

Vida i obra[modifica]

Va ésser ministre d'Instrucció Pública del seu país (1922-1925) i inicià juntament amb Giuseppe Lombardo-Radice la reforma escolar italiana que porta el seu nom i que fou la base del sistema educatiu italià durant el període feixista.

La seua pedagogia es basa en l'idealisme hegelià.

Per a Gentile, l'educació i la instrucció són conceptes sinònims. La seua obra no té en compte els aspectes psicològics i didàctics de la pedagogia.[1]

Obres[modifica]

Filosòfiques[modifica]

  • L'atto del pensare come atto puro (1912).
  • La riforma della dialettica hegeliana (1913).
  • La filosofia della guerra (1914).
  • La teoria generale dello spirito come atto puro (1916).
  • I fondamenti della filosofia del diritto (1916).
  • Sistema di logica come teoria del conoscere (1917-1922).
  • Guerra e fede (1919).
  • Dopo la vittoria (1920).
  • Discorsi di religione (1920).
  • Il modernismo e i rapporti tra religione e filosofia (1921).
  • Frammenti di storia della filosofia (1926).
  • La filosofia dell'arte (1931).
  • Introduzione alla filosofia (1933).
  • Genesi e struttura della società (póstumo, 1946).

Historiogràfiques[modifica]

  • Delle commedie di Antonfrancesco Grazzini detto il Lasca (1895).
  • Rosmini e Gioberti (1898).
  • La filosofia di Marx (1899).
  • Dal Genovesi al Galluppi (1903).
  • Bernardino Telesio (1911).
  • Studi vichiani (1914).
  • Le origini della filosofia contemporanea in Italia (1917-1923).
  • Il tramonto della cultura siciliana (1918).
  • Giordano Bruno e il pensiero del Rinascimento (1920).
  • Frammenti di estetica e letteratura (1921).
  • La cultura piemontese (1922).
  • Gino Capponi e la cultura toscana del secolo XIX (1922).
  • Studi sul Rinascimento (1923).
  • I profeti del Risorgimento italiano: Mazzini e Gioberti (1923).
  • Bertrando Spaventa (1924).
  • Manzoni e Leopardi (1928).
  • Economia ed etica (1934).

Pedagògiques[modifica]

  • L'insegnamento della filosofia nei licei (1900).
  • Scuola e filosofia (1908).
  • Sistema di pedagogia come scienza filosofica (1912).
  • I problemi della scolastica e il pensiero italiano (1913).
  • Il problema scolastico del dopoguerra (1919).
  • La riforma dell'educazione (1920).
  • Educazione e scuola laica (1921).
  • La nuova scuola media (1925).
  • La riforma della scuola in Italia (1932).

Durant el període feixista[modifica]

  • Manifesto degli intellettuali del fascismo (1925).
  • Che cos'è il fascismo (1925).
  • Fascismo e cultura (1928).
  • Origini e dottrina del fascismo (1929).
  • La mia religione (1943).
  • Discorso agli Italiani (1943).

Referències[modifica]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 42.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Gentile Modifica l'enllaç a Wikidata