Giovanni Gentile

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiovanni Gentile
Giovanni Gentile.png
Biografia
Naixement 29 maig 1875
Castelvetrano
Mort 15 abril 1944 (68 anys)
Florència
Lloc d'enterrament Basílica de la Santa Creu
 12è Director de la Scuola Normale Superiore (Pisa) 

1937 – 1943
← Giovanni D'Achiardi TradueixLuigi Russo →
 10è Director de la Scuola Normale Superiore (Pisa) 

1932 – 1936
← Giovanni GentileGiovanni D'Achiardi Tradueix →
  Director de la Scuola Normale Superiore (Pisa) 

1928 – 1932
← Luigi BianchiGiovanni Gentile →
  Ministre d'Educació Pública del Regne d'Itàlia 

31 octubre 1922 – 1r juliol 1924
← Antonino AnileAlessandro Casati →
  Senador del Regne d'Itàlia 

Dades personals
Religió Ateisme
Formació Scuola Normale Superiore de Pisa
Universitat de Pisa . filosofia
Università degli Studi di Firenze . filosofia
Activitat
Camp de treball Feixisme
Ocupació Filòsof, pedagog, polític, catedràtic i crític literari
Període Feixisme italià
Ocupador Universitat de Palerm (1906–1914)
Universitat de Pisa
Scuola Normale Superiore de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza
Partit Partit Nacional Feixista
Moviment Hegelianism Tradueix
Influències
Família
Fills Giovanni Gentile Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Giovanni Gentile (1875-1944) va ésser un filòsof i pedagog italià.

Vida i obra[modifica]

Va ésser ministre d'Instrucció Pública del seu país (1922-1925) i inicià juntament amb Giuseppe Lombardo-Radice la reforma escolar italiana que porta el seu nom i que fou la base del sistema educatiu italià durant el període feixista.

La seua pedagogia es basa en l'idealisme hegelià.

Per a Gentile, l'educació i la instrucció són conceptes sinònims. La seua obra no té en compte els aspectes psicològics i didàctics de la pedagogia.[1]

Obres[modifica]

Filosòfiques[modifica]

  • L'atto del pensare come atto puro (1912).
  • La riforma della dialettica hegeliana (1913).
  • La filosofia della guerra (1914).
  • La teoria generale dello spirito come atto puro (1916).
  • I fondamenti della filosofia del diritto (1916).
  • Sistema di logica come teoria del conoscere (1917-1922).
  • Guerra e fede (1919).
  • Dopo la vittoria (1920).
  • Discorsi di religione (1920).
  • Il modernismo e i rapporti tra religione e filosofia (1921).
  • Frammenti di storia della filosofia (1926).
  • La filosofia dell'arte (1931).
  • Introduzione alla filosofia (1933).
  • Genesi e struttura della società (póstumo, 1946).

Historiogràfiques[modifica]

  • Delle commedie di Antonfrancesco Grazzini detto il Lasca (1895).
  • Rosmini e Gioberti (1898).
  • La filosofia di Marx (1899).
  • Dal Genovesi al Galluppi (1903).
  • Bernardino Telesio (1911).
  • Studi vichiani (1914).
  • Le origini della filosofia contemporanea in Italia (1917-1923).
  • Il tramonto della cultura siciliana (1918).
  • Giordano Bruno e il pensiero del Rinascimento (1920).
  • Frammenti di estetica e letteratura (1921).
  • La cultura piemontese (1922).
  • Gino Capponi e la cultura toscana del secolo XIX (1922).
  • Studi sul Rinascimento (1923).
  • I profeti del Risorgimento italiano: Mazzini e Gioberti (1923).
  • Bertrando Spaventa (1924).
  • Manzoni e Leopardi (1928).
  • Economia ed etica (1934).

Pedagògiques[modifica]

  • L'insegnamento della filosofia nei licei (1900).
  • Scuola e filosofia (1908).
  • Sistema di pedagogia come scienza filosofica (1912).
  • I problemi della scolastica e il pensiero italiano (1913).
  • Il problema scolastico del dopoguerra (1919).
  • La riforma dell'educazione (1920).
  • Educazione e scuola laica (1921).
  • La nuova scuola media (1925).
  • La riforma della scuola in Italia (1932).

Durant el període feixista[modifica]

  • Manifesto degli intellettuali del fascismo (1925).
  • Che cos'è il fascismo (1925).
  • Fascismo e cultura (1928).
  • Origini e dottrina del fascismo (1929).
  • La mia religione (1943).
  • Discorso agli Italiani (1943).

Referències[modifica]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 42.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Gentile Modifica l'enllaç a Wikidata