Maldat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.[1] D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça.[2]

És un terme ample solia indicar un judici moral o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal més conegudes i temudes són Satan i Ahriman. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió.[3]

Pot ser estudiada per la psicologia, l'ètica o la moral, l'antropologia, la sociologia,[4] la política,[5] el dret, la religió,[6] la història i la filosofia.

Descripció[modifica]

La maldat, al costat del seu oposat (la bondat), es caracteritzen per formar una dualitat present en totes les cultures conegudes, i dins del mateix ser de les persones. En general, la distinció de la maldat implica una jerarquia d'estàndards morals quant al comportament humà, dins de la qual la maldat és el menys desitjat i l'amor és el més important. Així, una persona que practica el mal és algú "malvat". Un terme similar és malícia; un criminal pot ser considerat maliciós.

Dolent és un concepte orientat a definir allò que augmenta l'esforç per aconseguir el bo. Per exemple, es considera que el blat és bo per alimentar a les nacions amb gana, ja que tot el que s'oposi a la consecució de l'esmentat objectiu, és dolent. S'estima que l'individu que respecta les normes i lleis locals, és una persona bona, ja que fomenta el sistema social en el qual viu, aquella persona que es rebel·la per cursos violents, és dolenta. La rebel·lia no sempre és dolenta si es manifesta per conductes raonables. Moltes cultures reconeixen molts nivells de comportament immoral, des de petits vicis a grans crims. Aquestes creences sovint són transportades al sistema legal de la societat, amb mètodes de judici i càstig per a les ofenses.

La seva descripció en les religions i les creences[modifica]

Per a algunes religions, la maldat és considerada un misteri. Es creu que la vida i les seves regles són "governades" per una benevolència innata i el comportament que contradiu directament la "bondat natural" no és comprensible en termes morals i racionals. La maldat caracteritza i descriu aspectes del ser humà desviats de la naturalesa de l'amor, la justícia i el social. Les visions sobre com estan definits el bé i el mal jeuen en dos extrems. L'absolutisme moral sosté que el bé i el mal són conceptes fixos establerts per Déu, la naturalesa o alguna altra forma d'autoritat. El relativisme moral sosté que els estàndards del bé i el mal són sols productes de la cultura local o prejudicis.

Sense importar la font de les seves definicions, totes les cultures humanes tenen una sèrie de "creences naturals" sobre quines coses són malvades. Les maldats naturals generalment inclouen la mort accidental, les malalties i altres desgràcies. Les maldats morals generalment inclouen la violència, la traïció i altres comportaments destructius cap a d'altres, encara que el mateix comportament cap a persones alienes a un grup pot ser considerat bo. Les religions judeocristianes junt amb l'islam i d'altres, se centren en gran manera en els conceptes del bé i el mal i això ha estat causa de nombrosos debats religiosos. Moltes cultures i mitologies personifiquen el mal, com Satanàs[7][8] en el cristianisme. D'altres descriuen als esperits i a dimonis malvats com els incitadores dels actes de maldat.

La seva descripció com a conducta i personalitat[modifica]

Molts sociòlegs, psicòlegs i neuròlegs han intentat construir explicacions científiques sobre el desenvolupament de característiques especials d'una personalitat del tipus "antisocial", coneguda com a sociòpata. El sociòpata es caracteritza per ser egocèntric a l'extrem, sense consciència ni remordiments pel dany que ha causat a d'altres. Tanmateix, el diagnòstic de personalitat amb trastorn antisocial (abans anomenat psicopàtic) és de vegades criticat per ser, actualment, no més científic que cridar a una persona malvada.

El que els crítics veuen com una simple determinació moral és disfressat, segons discuteixen, amb un nom de to científic, però no és cap proveïda descripció completa d'un mecanisme pel qual l'anormalitat pugui ser identificada. En altres paraules, segons afirmen els crítics, els "sociòpates" són cridats com a tals perquè són primer creguts malvats, una determinació no derivada d'un mètode científic; sinó més aviat del codi moral del tipus de societat que ho jutja.

La maldat també ve a ser part de la voluntat interna, que decideix elegir viure la seva vida sota el domini del mal. La seva maldat és evidència de l'intern. El dany que ocasiona als altres és la prova de l'existència del mal. Dominat pel fruit del mal, l'egoisme, l'enveja, i la incapacitat de remordiment, perdent amb aquest, l'últim que li queda del bé en seu ser. Sent així, ja no surt d'aquest estat de foscor. En la consciència es torna incomprensible i irracional, vivint sense fe, en estat mortis. Sense saber-lo en vida perd tot al seu voltant, sense adonar-se, i acaben aïllats del tot, amb deliri de persecució en la seva consciència, esperant el seu final cada dia, sense valor cap a la vida mateixa i cap a si mateix, convertint-se en un psicòpata, adorador del fruit que causa el sofriment amb els seus actes, descarregant-lo en els altres. Depenent, la seva intenció mental realitza actes físics contra un objecte viu i material, evident força del mal que domina seu ser intern, per voluntat pròpia elegeix ser així.

El mal per la psicologia[modifica]

Una investigació en què han participat psicòlegs danesos i alemanys i que va realitzar 2.500 enquestes[9] ha resumit el caràcter de la maldat humana o perversitat en nou trets que han anomenat "factor fosc de la personalitat" o "Factor D". Aquests trets "maximitzen l'interès individual" conscientment "sense tenir en compte la seva inutilitat ni el mal que pot exercir sobre una altra persona o els altres". Aquests "nou trets foscos" són

  1. Egoisme, definit com a "preocupació excessiva pel benefici propi a costa dels altres i de la comunitat".
  2. Maquiavelisme: "Actitud manipuladora i insensible envers els altres, acompanyada de la convicció que la fi justifica els mitjans".
  3. Desconnexió moral: "Un estil de processament cognitiu que permet comportar-se de manera amoral sense sentir remordiment algun per això".
  4. Narcisisme: "Una auto-admiració excessiva, acompanyada d'un sentiment de superioritat i d'una necessitat extrema d'atreure constantment l'atenció dels altres".
  5. Arrogància psicològica: "Creença persistent que un és millor que els altres i per tant mereix ser tractat millor".
  6. Psicopatia: "Falta de empatia i autocontrol, al que s'afegeix el comportament impulsiu".
  7. Sadisme: "Desig d'infligir mal" o violència "mental o física a altres per plaer".
  8. Interès propi: "Desig de promoure i destacar el propi estatus social"
  9. Rancor: "Destructivitat i disposició a causar violència o dany als altres, fins i tot a costa d'infligir-se dany a si mateix".

Referències[modifica]

  1. Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vigèsima segona edició" maldat en qualitat de dolent (castellà)
  2. Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vigèsima segona edició" mal (castellà)
  3. Romans 12:19: "Dearly beloved, avenge not yourselves, but rather give place unto wrath: for it is written, Vengeance is mine; I will repay, saith the Lord."
  4. Luis Moreno Fernández, reseña de Salvador Giner, Sociología del mal (Madrid, La Catarata, 2015) publicada en Reis. Revista Española de Investigaciones Sociológicas Nº 154, Abril - Junio 2016, pp. 173-176: http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_154_121459938147478.pdf
  5. Rafael del Águila, "De los males políticos", en Revista de Libros, 1-XI-2001: http://www.revistadelibros.com/articulos/el-mal-y-la-politica
  6. François Bousquet, "Interpretaciones del mal en las religiones y las culturas", traducción del artículo "Versions du mal à travers religions et cultures", Revue d’éthique et de théologie morale 227 (2003) 9-30 publicada en Selecciones de Teología, vol. 43, http://www.seleccionesdeteologia.net/selecciones/llib/vol43/172/172_bousquet.pdf
  7. Niccolo Machiavelli, The Prince, Dante University of America Press, 2003, ISBN 0937832383 ISBN 978-0937832387
  8. «Technology Review: What Can Neuroscience Tell Us about Evil?». Arxivat de l'original el 2008-01-01. [Consulta: 11 gener 2008].
  9. Moshagen, Morten, Hilbig, Benjamin E., & Zettler, Ingo (in press). "The dark core of personality". Psychological Review. doi: 10.1037/rev0000111

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu maldat en el Viccionari, el diccionari lliure.