Alexis de Tocqueville

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexis de Tocqueville
Alexis de tocqueville.jpg
Alexis de Tocqueville'. Fotogravat d'una estampa,
de l'edició nord-americana de 1899 de Democracy In America
Naixement 29 juliol 1805
París
Mort 16 abril 1859
Canes
Ocupació filòsof, polític, historiador, escriptor, sociòleg i publicista
Modifica dades a Wikidata
Caricatura, Honoré Daumier, 1849.

Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Nascut en una família d'ultres monàrquics, va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revolució Francesa. La caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar in extremis la guillotina a la seva mare. Probablement per aquesta raó, desconfià tota la seva vida dels revolucionaris, sense que això el portés a plantejaments ultraconservadors.

Va estudiar Dret i va obtenir una plaça de magistrat a Versalles l'any 1827. Tanmateix, la seva inquietud intel·lectual el va portar a acceptar una missió governamental per viatjar als Estats Units per estudiar el seu sistema penitenciari (1831). La seva estada a Amèrica va durar dos anys. Fruit d'aquest viatge escriure la seva primer obra: Del sistema penitenciari als Estats Units i de la seva aplicació a França (1833). La seva estada als Estats Units també li va servir per aprofundir en l'anàlisi del sistema polític i social nord-americà, que va descriure a la seva obra La democràcia a Amèrica (1835-1840).

Quan va tornar dels seus viatges als Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la política i a la producció intel·lectual. L'any 1838 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. El 1839 va ser elegit diputat pel poble de Normandia que ara porta el seu mateix nom, Tocqueville (del qual parla a la seva obra 'Souvenirs'), i el 1841 membre de l'Acadèmia Francesa. Es va oposar tant a la Revolució de 1848 (que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d'Orleans) com al colp d'estat de Lluís Napoleó de 1851-1852 (que va acabar amb la Segona República Francesa i va donar pas al Segon Imperi, amb Lluís Napoleó com Napoleó III), sent un dels diputats arrestats durant el colp. En l'interval, va ser breument ministre d'Assumptes Exteriors (1848) de la segona república i vicepresident de l'Assemblea Nacional (1849). Després de l'adveniment del segon imperi, Tocqueville es va retirar de la vida pública i es va dedicar a la que seria la seva principal obra (junt amb De la democràcia a Amèrica), inacabada: L'Antic Règim i la Revolució (1856). L'any 1858, la seva salut es va ressentir i va ser enviat al migdia de França, on va morir (Cannes, 1859). Les seves obres completes van ser publicades en nou volums per H. G. de Beaumont (1860-1865).

La seva obra està basada en els seus viatges als Estats Units i és una referència obligada per a entendre aquest país, en particular durant el segle XIX. Es considera com un dels defensors històrics del liberalisme i de la democràcia. Va ser anticol·lectivista i una de les referències dels liberals. Va ser també un teòric del colonialisme, concretament a través dels seus estudis de la colonització francesa d'Algèria. Va avocar també per la caritat privada en lloc de l'ajuda de l'estat per l'atenció dels pobres, per la qual cosa ha estat reivindicat pels conservadors nord-americans, especialment a finals del segle XX i principis del XXI.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres inclouen:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]