Alexis de Tocqueville

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexis de Tocqueville. Fotogravat d'una estampa, de l'edició nord-americana de 1899 de Democracy In America

Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Nascut en una família d' ultres monàrquics que va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revolució Francesa: la caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar, in extremis, la guillotina a sa mare. Probablement per aquesta raó, desconfiarà tota la seua vida dels revolucionaris, sense que això el porte a plantejaments ultraconservadors.

Va estudiar Dret i va obtenir una plaça de magistrat a Versalles l'any 1827. Tanmateix, la seua inquietud intel·lectual el va portar a acceptar una missió governamental per a viatjar als Estats Units a estudiar el seu sistema penitenciari (1831). La seua estada a Amèrica va durar dos anys. Fruit d'aquest viatge va ser la seua primer obra: Del sistema penitenciari en els Estats Units i de la seua aplicació a França (1833). Tanmateix, la seua estada als Estats Units li va servir per a aprofundir en l'anàlisi dels sistemes polític i social nord-americà, que va descriure en la seua obra La democràcia a Amèrica (1835-1840).

A la tornada dels seus viatges a Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la política i a la producció intel·lectual. L'any 1838 va ingressar en l' Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. El 1839 va ser elegit diputat pel poble de Normandia que porta el seu mateix nom, Tocqueville (del que parla en la seua obra 'Souvenirs'), i el 1841 membre de l'Acadèmia Francesa. Es va oposar tant a la Revolució de 1848 (que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d'Orleans) com al colp d'estat de Lluís Napoleó de 1851-1852 (que va acabar amb la Segona República Francesa i va donar pas al Segon Imperi, amb Lluís Napoleó com Napoleó III), sent un dels diputats arrestats durant el colp. En l'interval, va ser breument ministre d'Assumptes Exteriors (1848) de la segona república i vicepresident de l'Assemblea Nacional (1849). Després de l'adveniment del segon imperi, Tocqueville es va retirar de la vida pública i es va dedicar a la que seria la seua principal obra (junt amb De la democràcia a Amèrica), inacabada: L'Antic Règim i la Revolució (1856). L'any 1858, la seua salut es va ressentir i va ser enviat al migdia de França, on va morir (Cannes, 1859). Les seues obres completes van ser publicades en nou volums per H. G. de Beaumont (1860-1865).

La seua obra està basada en els seus viatges a Estats Units i és una referència obligada per a entendre aquest país, en particular durant el segle XIX. Es considera com un dels defensors històrics del liberalisme i de la democràcia, va ser anticol·lectivista i una de les referències dels liberals. Va ser també un teòric del colonialisme, concretament a través dels seus estudis de la colonització francesa d'Algèria. Va advocar també per la caritat privada en compte de l'ajuda de l'estat per a l'atenció dels pobres, per la qual cosa ha estat reivindicat pels conservadors nord-americans, especialment a finals del segle XX i principis del XXI.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seues obres inclouen:

Enllaços externsn[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis de Tocqueville