Hedy Lamarr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHedy Lamarr
Hedy Lamarr in Dishonored Lady 5.jpg
Hedy Lamarr a Deshonrada (1947)
Nom original(en) Hedy Lamarr
(de) Hedwig Kiesler Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHedwig Eva Maria Kiesler
9 de novembre de 1914
Viena (Imperi austrohongarès)
Mort19 de gener de 2000(2000-01-19) (als 86 anys)
Altamonte Springs, Florida, (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Cardiopatia i malaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentZentralfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat(1915-1953) Imperi austrohongarès Imperi austrohongarès
(1953-2000) Estats Units Estats Units
Grup ètnicRaça blanca Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,71 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema Modifica el valor a Wikidata
OcupacióActriu, inventora, autobiògrafa, guionista, actriu de cinema, productora de cinema, música, model i animadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata –  1958 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFritz Mandl (1933-1937)
Gene Markey (1939-1941)
John Loder (1943-1947)
Teddy Stauffer (1951-1952)
W. Howard Lee (1953-1960)
Lewis J. Boies (1963-1965)
ParellaFriedrich Mandl Modifica el valor a Wikidata
FillsJames Loder (en) Tradueix
Anthony Loder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhedylamarr.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001443 Allocine: 16349 Rottentomatoes: celebrity/hedy_lamarr Allmovie: p40114 TCM: 107525 TV.com: people/hedy-lamarr
Discogs: 2589280 Find a Grave: 20841 Modifica els identificadors a Wikidata

Hedy Lamarr (Viena, 9 de novembre de 1914Altamonte Springs, 19 de gener de 2000) nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una actriu, productora i inventora estatunidenca.

Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown, va col·laborar amb Josef von Sternberg i Douglas Sirk. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412.[1]

La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi).

Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a Orlando, on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del 2000. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de 1953, va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame el 2014. [2][3]

Biografia[modifica]

Nascuda a Àustria el 9 de novembre de 1914, de mare hongaresa catòlica i pare jueu, pertany a la burgesia de Viena. Després de la seva estada a Suïssa per motius d'estudis, va assistir a la prestigiosa escola d'art dramàtic de Max Reinhardt, anys després debutà a Berlín al Theater in Der Josefsdadt.[4]

En els anys trenta, amb setze anys, es presenta als estudis Sascha-Filmindustrie AG de Viena per mediació de l'escenògraf Georg Jacoby, que ha realitzat nombroses pel·lícules, entre les quals So sind die Männer (1922), la primera pel·lícula en què apareix Marlene Dietrich. La contracten per a dues pel·lícules i també com a guionista (1930-1931). El 1933, actuarà en Extáze una pel·lícula txeca de Gustav Machaty, presentada a la Biennal de Venècia. Esdevingué una celebritat internacional gràcies al primer nu integral i a fingir un orgasme en una pel·lícula destinada al circuit tradicional que figura en totes les antologies del cinema eròtic.

El 1934, amb dinou anys, es va casar amb el seu primer marit, Fritz Mandl, director general de la fàbrica de cartutxos Hirtenberger Patronen-Fabrik, una de les empreses de defensa més grans del món. Tres anys després es va escapar al nord d'Europa vivint primer a París i després a Londres. En aquesta segona ciutat va conèixer a Louis B. Mayer, magnat de l'estudi de Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que buscava talents a Europa per rodar pel·lícules a Hollywood.

Carrera a Hollywood[modifica]

El 1938 Hedy Kiesler reneix amb una identitat nova en un altre continent i es presenta a les pantalles amb el pseudònim de Hedy Lamarr, en homenatge a Barbara La Marr, il·lustre femme fatale del cinema mut morta precoçment el 1926.[5] Aleshores signa un contracte amb la MGM per set anys, durant els quals interpreta una quinzena de llargmetratges. Va interpretar heroïnes clàssiques des de Helena de Troia fins a Joana d'Arc en pel·lícules com The Strange Woman, Experiment perillós, Samson and Delilah, Dishonored Lady, Lady of the Tropics, Tondelayo i va actuar en melodrames, comèdies i westerns entre d'altres.

En la cimera de la seva glòria, entre 1938 i 1949, va a tenir companys d'actuació com James Stewart, Charles Boyer, Clark Gable, Spencer Tracy, Ray Milland, John Garfield. Persones rellevants de l'època com John Kennedy, Howard Hughes, Errol Flynn i Marlon Brando la van conèixer. El 1945 interpreta l'última pel·lícula del seu contracte amb la MGM, la comèdia Her Highness and the Bellboy. L'any següent, l'estrella es llança a la producció independent amb The Strange Woman.

El 1957, comparteix els crèdits de la seva última pel·lícula oficial, Dones davant el desig de Harry Keller, amb la soprano Jane Powell, Jan Esterlí i George Nader. El mateix any es retira de la vida pública i de la interpretació, fet que coincideix en el temps amb la mort de Louis B. Mayer, el seu mentor, juntament amb Jacoby.

Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown. També va interpretar heroïnes clàssiques, des d'Helena de Troia fins a Joana d'Arc, en pel·lícules com The Strange Woman, Experiment perillós, Samson and Delilah, Dishonored Lady, Lady of the Tropics, Tondelayo. Actuarà en melodrames, comèdies, westerns i filmes d'espies entre d'altres.

Hedy Lamarr figura avui entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i simbolitza l'encís de Hollywood amb companyes com a Louise Brooks, Marlene Dietrich, Greta Garbo, Lana Turner, Lauren Bacall, Rita Hayworth, Gene Tierney, Ava Gardner, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor. Hi és al Passeig de la Fama de Hollywood amb l'estrella número 6.247.

Frequency Hopping Spread Spectrum (FHSS)[modifica]

El 10 de Juny de 1941 va registrar amb el nom de Hedy Kiesler Markey, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema de codificació secreta de transmissions de radio de màxima seguretat anomenada Spread Spectrum o espectre eixamplat per salt de freqüència proposat per tal de guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades. La patent detallava com fer variar de manera contínua, imprevisible i simultània, segons el mateix codi gravat sobre dues targetes perforades, les freqüències de l'emissor i del receptor. Mentre que es transmetia en diverses freqüències de ràdio i es canviaven les freqüències diverses vegades per segon, els senyals de ràdio sonaven com a soroll aleatori a qualsevol que els interceptase. Però, quan l’emissor i el receptor del senyal saltessin simultàniament les freqüències, el missatge seria clar per a tots dos. Aquest sistema permetia als bucs i als torpedes comunicar-se a través de múltiples freqüències de ràdio alhora i reduïa el risc de detecció, bloqueig i interferències per l'enemic.

Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció l'11 d'agost de 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412.[2]

Tanmateix, el 1962, va reaparèixer una versió actualitzada del seu disseny en l'àmbit de les comunicacions militars desenvolupada per part dels enginyers de sistemes de l'empresa Sylvania Electronics[6] i el va fer servir l'armada durant la crisi dels míssils de Cuba, tres anys després de la caducitat de la patent el 1959. Aquesta va romandre classificada per a ús militar fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Aleshores, era el naixent de la indústria de telefonia mòbil i aquesta per a millorar les seves comunicacions va fer servir aquesta tecnologia. De fet avui en dia s'ha adoptat el Code Division Multiple Access (CDMA), una evolució del FHSS, com a estàndard de la indústria en la majoria dels telèfons mòbils.

Actualment aquesta tecnologia és utilitzada per a sistemes de comunicació en xarxa sense fils (Wi-Fi), els sistemes militars de comunicacions xifrades per satèl·lit (GPS, GLONASS) de MILSATCOM fins entre altres a les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra.

Guardons i reconeixements rebuts[modifica]

  • El 12 de març de 1997 a San Francisco, l'Electronic Frontier Foundation li va atorgar a Hedy Lamarr i a George Antheil, a títol pòstum, el prestigiós EFF Pioneer Award pel seu desenvolupament incansable d’una tecnologia que s’ha convertit en un component clau dels sistemes de dades sense fils.[7]
  • El mateix any va rebre una distinció honorífica concedida pel projecte Milstar. A la cerimònia, va assistir en representació seva un dels seus fills, Anthony Loder.
  • El 31 d'agost de 1997 li van atorgar en Pasadena el premi Bulbie Gnass Spirit of Achievement, serà la primera dona inventora amb l'Oscar dels invents.[8]
  • El 16 d'octubre de 1998 Hedy va rebre a Viena al Palau Esterházy d’Eisenstadt, la medalla Viktor Kaplan, atorgada per l'Associació Austríaca d'Inventors i Titulars de patents (vegeu també pte980906009)[9]
  • En l'estiu de 1999, el Kunsthalle de Viena va organitzar un projecte multimèdia, que incloïa una retrospectiva de la seva carrera cinematogràfica, en homenatge a una de les actrius i inventores més singulars que ha conegut el segle XX.
  • Dos anys abans de la seva mort el 2020, l'empresa tecnològica canadenca Wi-LAN va adquirir el 49 per cent de la patent de Lamarr, tot i que feia temps que la seva propietat intel·lectual formava part del domini públic.[10] Lamarr mai no es va beneficiar econòmicament de la indústria multimilionària que va llançar la seva idea, malgrat el reconeixement públic dels Estats Units de la seva patent i la seva contribució a la tecnologia.
  • Guardonat amb el premi austríac Hedy Lamarr, que des del 2006 reconeix els èxits de les dones en el camp de la tecnologia de les comunicacions.
  • El 2014 es rebateja a Innsbruck un telescopi de comunicació quàntica situat al terrat de l'Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica (IQOQI) de l'Acadèmia de Ciències austríaca com Hedy Lamarr Quantum Communication Telescope.[11] Aquesta és una de les quatre estacions terrestres europees que posaran a prova la comunicació quàntica amb fotons individuals amb satèl·lits com a part del projecte de recerca austríaco-xinès QUESS (Quantum Experiments on Space Scale)[12][13]
  • El 2014, a títol pòstum, Lamarr va ingresar a la National Inventors Hall of Fame. [3]

Filmografia[modifica]

Hedy Lamarr el 1934

Hedy Kiesler o Hedwig Kiesler[modifica]

  • 1930: Geld auf der Straße de Georg Jacoby: noia al night club
  • 1931: Die Blumenfrau von Lindenau de Georg Jacoby: secretària
  • 1931: Die Koffer des Herrn O. F. d'Alexis Granowsky: Helene, la filla del major
  • 1932: Man braucht kein Geld de Carl Boese: Käthe Brandt
  • 1933: Extase de Gustav Machatý: Eva Hermann

Hedy Lamarr[modifica]

Her Highness and the Bellboy (1945)

Referències[modifica]

  1. Patent 2,292,387 signada per Hedy Kiesler Markey (Hedy Lamarr)
  2. 2,0 2,1 «2014 Inductee: Hedy Lamarr» (en anglès). The National Inventors Hall of Fame, 2014. [Consulta: Maig 2020].
  3. 3,0 3,1 «Inventors: Highlighting the Legacy of Hedy Lamarr» (en anglès). The National Inventors Hall of Fame. [Consulta: Maig 2020].
  4. Diccionari del cinema (2v) Jean-Loup Passek - Larousse, 1995. p. 1266. ISBN 2-03-7500
  5. Metro-Goldwyn-Mayer, Esplendor del cinema estatunidenc de Peter Hay, p. 198. ISBN 2-04-019778-8
  6. «A Tribute to Hedy Lamarr. Sonoboy» (en anglès). Lloc web de Romuald Ireneus Scibor-Marchocki [arxivat], 1997. [Consulta: Maig 2020].
  7. «Movie Legend Hedy Lamarr to be Given Special Award at EFF's Sixth Annual Pioneer Awards» (en anglès). EFF, 11/3/1997 [arxivat]. [Consulta: Maig 2020].
  8. «1940's Film Goddess Hedy Lamarr Responsible For Pioneering Spread Spectrum [America's Inventor]» (en anglès). The National Congress of Inventor Organizations (NCIO), Decembre 1997. [Consulta: Maig 2020].
  9. «Viktor Kaplan-Medaille für Hedy Lamarr» (en alemany). Publicació Pressetext, 1998. [Consulta: Maig 2020].
  10. «WiLAN's 759 Patent validated in U.S.» (en anglès). Reuters, 2010. [Consulta: Maig 2020].
  11. «Un telescopi per a Hedy Lamarr» (en alemany). Austria Forum, Desembre 2014. [Consulta: Maig 2020].
  12. «First quantum satellite successfully launched» (en anglès). Institute for Quantum Optics and Quantum Information Austrian Academy of Sciences, 2016. [Consulta: Maig 2020].
  13. «Austrian researchers make world's first quantum encrypted video call» (en anglès). Nick Flaherty, Octubre 2017. [Consulta: Maig 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Young, Christopher. The Films of Hedy Lamarr (en anglès). Secaucus, N.J.: Citadel Press, 1978. ISBN 9780806505794. 
  • Ulrich, Rudolf. Österreicher in Hollywood : ihr Beitrag zur Entwicklung des amerikanischen Films (en alemany). 1a edició 1993. Viena: Filmarchiv Austria, 2004. OCLC 607973593. 
  • Kranzpiller, Peter. Hedy Lamarr (en alemany). Bergatreute: Eppe, 1997. ISBN 9783890896830. 
  • Körte, Peter. Hedy Lamarr : die Stumme Sirene (en alemany), 2000. ISBN 9783933510174. 

Enllaços externs[modifica]